Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "malbarat" dins totes les àrees temàtiques

màqbara màqbara

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  màqbara, n f
  • es  macbara
  • en  maqbara

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>

Definició
Làpida sepulcral musulmana.
màqbara màqbara

<Història > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  màqbara, n f
  • es  macbara
  • en  maqbara

<Història > Arqueologia>

Definició
Làpida sepulcral musulmana.
màqbara [ar] màqbara [ar]

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  màqbara [ar], n f
  • es  macbara
  • en  maqbara

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures funeràries>

Definició
Làpida sepulcral musulmana.
màqbara [ar] màqbara [ar]

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  màqbara [ar], n f
  • es  macbara
  • en  maqbara

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures funeràries>

Definició
Cementiri musulmà.
malarmat malarmat

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  armed gurnard
  • nc  Peristedion cataphractum

<Peixos>

malarmat malarmat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  armad, n m var. ling.
  • ca  arnés, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  mal armat, n m var. ling.
  • ca  malmarmat, n m var. ling.
  • nc  Peristedion cataphractum
  • nc  Peristedium cataphractum var. ling.
  • nc  Peristehnus cataphractrum var. ling.
  • nc  Trigla cataphracta var. ling.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  African armoured searobin
  • en  armed gurnard

<Peixos > Peristèdids>

malarmat malarmat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  armad, n m var. ling.
  • ca  arnés, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  mal armat, n m var. ling.
  • ca  malmarmat, n m var. ling.
  • nc  Peristedion cataphractum
  • nc  Peristedium cataphractum var. ling.
  • nc  Peristehnus cataphractrum var. ling.
  • nc  Trigla cataphracta var. ling.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  African armoured searobin
  • en  armed gurnard

<Peixos > Peristèdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  malbaratar, v tr
  • es  derrochar
  • es  malbaratar

<Dret>

Definició
Algú, deixar perdre {els béns propis o que té al seu càrrec o una altra cosa de valor}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Malbarataren la valuosa herència del seu avi.
margarat margarat

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  margarat, n m

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Qualsevol sal o èster de l'àcid margàric.
tritó verd tritó verd

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  tritó verd, n m
  • ca  tritó marbrat, n m sin. compl.
  • es  tritón jaspeado
  • fr  triton marbré
  • en  marbled newt
  • de  Marmormolch
  • nc  Triturus marmoratus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Amfibi de l'ordre dels urodels, de la família dels salamàndrids, que pot fer fins a 160 mm de llarg, amb la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre, el ventre gris fosc amb taquetes blanques o fosques, i el cap ample, pla i amb glàndules paròtides.

Nota

  • Les femelles i els joves tenen una línia vertebral de color taronja.
  • Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada.