Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "malfardat" dins totes les àrees temàtiques

malarmat malarmat

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  armed gurnard
  • nc  Peristedion cataphractum

<Peixos>

malarmat malarmat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  armad, n m var. ling.
  • ca  arnés, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  mal armat, n m var. ling.
  • ca  malmarmat, n m var. ling.
  • nc  Peristedion cataphractum
  • nc  Peristedium cataphractum var. ling.
  • nc  Peristehnus cataphractrum var. ling.
  • nc  Trigla cataphracta var. ling.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  African armoured searobin
  • en  armed gurnard

<Peixos > Peristèdids>

malarmat malarmat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  armad, n m var. ling.
  • ca  arnés, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  mal armat, n m var. ling.
  • ca  malmarmat, n m var. ling.
  • nc  Peristedion cataphractum
  • nc  Peristedium cataphractum var. ling.
  • nc  Peristehnus cataphractrum var. ling.
  • nc  Trigla cataphracta var. ling.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  African armoured searobin
  • en  armed gurnard

<Peixos > Peristèdids>

maleficent maleficent

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  maleficent, adj
  • es  maleficente, adj
  • fr  malfaisant -ante, adj
  • en  maleficent, adj

<Ciències de la salut > Bioètica>

Definició
Dit d'una actuació sanitària, d'un medicament o d'un professional de la salut que causa un efecte negatiu involuntari en una persona atesa.

Nota

  • 1. Les actuacions sanitàries maleficents poden ser el resultat d'una manca de coneixements del professional de la salut, d'una negligència o d'una reacció adversa de l'actuació.
monteia monteia

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  monteia, n f
  • es  alfarda
  • es  par
  • fr  arbalétrier
  • en  principal rafter

<Fusteria > Construccions > Cobertes>

Definició
Cadascuna de les dues bigues inclinades d'un cavall que defineixen els dos pendents i sostenen les bigues més petites, damunt de les quals és constituïda la teulada.
monteia monteia

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  monteia, n f
  • es  alfarda, n f
  • es  par, n m
  • fr  arbalétrier, n m
  • en  principal rafter, n
  • eu  astazaldi, n

<Fusteria > Construccions>