Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "malvesia" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: pedro ximenes (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: syrah (EXEMPLE), n m
- ca D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: malvasia de Sitges (EXEMPLE), n m/f
- ca D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: moscatell d'Alexandria (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: pedro ximenes (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: syrah (EXEMPLE), n m
- ca D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: malvasia de Sitges (EXEMPLE), n m/f
- ca D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: moscatell d'Alexandria (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: pedro ximenes (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
- ca A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: syrah (EXEMPLE), n m
- ca D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: malvasia de Sitges (EXEMPLE), n m/f
- ca D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: moscatell d'Alexandria (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec paput, n m
- es malvasía papuda
- fr érismature à barbillons
- en musk duck
- de Lappenente
- nc Biziura lobata
<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec paput, n m
- es malvasía papuda
- fr érismature à barbillons
- en musk duck
- de Lappenente
- nc Biziura lobata
<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca òxid de magnesi, n m
- ca magnèsia, n f sin. compl.
- ca magnèsia anglesa, n f sin. compl.
- ca magnèsia calcinada, n f sin. compl.
- es magnesia
- en magnesia
<Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alció de Malàisia, n m
- es alción malayo
- fr martin-chasseur trapu
- en rufous-collared kingfisher
- de Malaienliest
- nc Actenoides concretus
<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>
