Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI llengua sinítica o llengua sínica?
es lengua sínica, n f
es lengua sinítica, n f
fr langue chinoise, n f
fr langue sinitique, n f
en Chinese language, n
en Sinitic language, n

<Llengua. Literatura > Lingüística>

Definició

Es considera que la forma més adequada és llengua sinítica; en canvi, no es considera tan adequada la forma *llengua sínica.

Els motius de la tria de llengua sinítica com a forma prioritària són els següents:
(1) És una forma lingüísticament ben construïda: l'adjectiu sinític -a està format per la base sino- (forma prefixada de Sina 'Xina'; és una creació tardana a partir del llatí), el sufix -it (crea noms per a referir-se a les persones que pertanyen a un lloc, una tribu, etc., com ara israelita, betlemita o levita) i el sufix -ic (crea adjectius a partir de noms).
(2) És una forma semànticament motivada, ja que indica una llengua que té relació amb els habitants de la Xina.
(3) Els noms de llengües solen crear-se sobre els noms dels habitants (els gentilicis) i no sobre els noms dels territoris.
Ex.: llengua catalana (<català, no de Catalunya); llengua danesa (<danès, no de Dinamarca); llengua anglesa (<anglès, no de Anglaterra)
(4) És una forma paral·lela a les utilitzades en altres llengües (sobretot, en francès i en anglès, ja que en castellà sembla més habitual lenguas sínicas).

En canvi, *llengua sínica, tot i que també és una forma ben construïda (l'adjectiu està format per la base sino- i el sufix -ic), és menys adequada perquè fa referència al nom del país i no al nom dels habitants, com és habitual en les llengües; d'aquesta manera, llengua sínica indicaria una llengua que té relació amb la Xina, i no una llengua que té relació amb els xinesos.

Una llengua sinítica és cadascuna de les llengües de la família sinotibetana parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia i altres països del sud-est asiàtic. El que habitualment es denomina xinès fa referència, en realitat, al conjunt de llengües sinítiques.

Nota

Podeu consultar, per exemple, l'article xinès mandarí en el diccionari en línia del TERMCAT Llengües del món (www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/).

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca acetona, n f
ca esperit mesític, n m sin. compl.
ca esperit piroacètic, n m sin. compl.
ca èter piroacètic, n m sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>

Definició

Compost resultant de l'oxidació metabòlica dels greixos i d'alguns aminoàcids. És formada al fetge i destruïda, llevat de casos patològics, a la perifèria de l'organisme.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca adaptador magnètic, n m
es adaptador magnético

<Bricolatge > Ferreteria>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agent marítim, n m, f
es agente marítimo
fr agent maritime
en shipping agent

<Ports > Oficis>

Definició

Persona natural o jurídica que executa actes jurídics relacionats amb el tràfic marítim.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca agent marítim | agent marítima, n m, f
es agente marítimo
fr agent maritime
en shipping agent

<Dret. Administració > Ocupacions>

Definició

Persona que executa actes jurídics relacionats amb el tràfic marítim.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agulla nàutica, n f
ca compàs, n m sin. compl.
es aguja
es compás
fr boussole de marine
fr compas
en compass
en magnetic compass

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició

Instrument d'orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca alcohol monílic, n m
es alcohol monílico

<Agricultura > Química agrícola>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de peus de porc
es ensalada de manitas de cerdo
fr salade de pieds de porc
it insalata di piedi di maiale
en salad of pig's trotters
de Salat mit Schweinsfüßen

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amor de fadrí, n m/f
ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
ca fanàtic, n m alt. sin.
ca flor de viuda, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta de la reina, n f alt. sin.
ca menta romana, n f alt. sin.
ca menta trapassera, n f alt. sin.
ca menta xerraire, n f alt. sin.
ca mentalina, n f alt. sin.
ca mosquitets, n m pl alt. sin.
ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
ca sogra i nora, n f alt. sin.
nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
nc Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amor de fadrí, n m/f
ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
ca fanàtic, n m alt. sin.
ca flor de viuda, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta de la reina, n f alt. sin.
ca menta romana, n f alt. sin.
ca menta trapassera, n f alt. sin.
ca menta xerraire, n f alt. sin.
ca mentalina, n f alt. sin.
ca mosquitets, n m pl alt. sin.
ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
ca sogra i nora, n f alt. sin.
nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
nc Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "manitic" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició