Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mantellina" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca mantellina, n f sin. compl.
- ca vela llatina, n f sin. compl.
- ca arçobispo, n m var. ling.
- ca arsobispo, n m var. ling.
- ca vela-llatina, n f var. ling.
- nc Rhinoptera marginata
- es arzobispo
- es gavilán lusitánico
- es pez obispo, n m
- fr mourine échancrée
- en Lusitanian cownose ray
<Rajades i milanes > Rinoptèrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca mantellina, n f sin. compl.
- ca vela llatina, n f sin. compl.
- ca arçobispo, n m var. ling.
- ca arsobispo, n m var. ling.
- ca vela-llatina, n f var. ling.
- nc Rhinoptera marginata
- es arzobispo
- es gavilán lusitánico
- es pez obispo, n m
- fr mourine échancrée
- en Lusitanian cownose ray
<Rajades i milanes > Rinoptèrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca manta, n f
- ca mantellina, n f sin. compl.
- es manta
- fr céphaloptère à giorno
- fr mante
- it diavolo di mare
- en devil ray
- en devilfish
- en mant
- en manta
- en manta ray
- de Meeresteufel
- nc Cephaloptera massena
- nc Mobula mobular
<Peixos>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca manta, n f
- ca àguila marina, n f sin. compl.
- ca mantell, n m sin. compl.
- ca mantellina, n f sin. compl.
- ca peix de Moisès, n m sin. compl.
- ca rajada manta, n f sin. compl.
- ca manto, n m var. ling.
- ca massena, n f var. ling.
- nc Mobula mobular
- nc Cephaloptera edentula var. ling.
- nc Cephaloptera giorna var. ling.
- nc Cephaloptera massena var. ling.
- nc Cephaloptera mediterranea var. ling.
- nc Manta birrostris var. ling.
- es manta, n f
- es rayón, n m
- fr céphaloptère à giorno
- fr mante
- fr mante méditerranéenne
- it diavolo di mare
- en devil ray
- en devilfish
- en mant
- en manta
- en manta ray
- de Meeresteufel
<Rajades i milanes > Mobúlids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca manta, n f
- ca àguila marina, n f sin. compl.
- ca mantell, n m sin. compl.
- ca mantellina, n f sin. compl.
- ca peix de Moisès, n m sin. compl.
- ca rajada manta, n f sin. compl.
- ca manto, n m var. ling.
- ca massena, n f var. ling.
- nc Mobula mobular
- nc Cephaloptera edentula var. ling.
- nc Cephaloptera giorna var. ling.
- nc Cephaloptera massena var. ling.
- nc Cephaloptera mediterranea var. ling.
- nc Manta birrostris var. ling.
- es manta, n f
- es rayón, n m
- fr céphaloptère à giorno
- fr mante
- fr mante méditerranéenne
- it diavolo di mare
- en devil ray
- en devilfish
- en mant
- en manta
- en manta ray
- de Meeresteufel
<Rajades i milanes > Mobúlids>
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mantellina, n f
- es mantilla
- fr mantille
- en mantilla
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mantellina, n f
- ca milà, n m sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vela italiana, n f sin. compl.
- ca vela llatina, n f sin. compl.
- ca milá, n m var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Gymnura altavela
- nc Pteroplatea altavela var. ling.
- es raya mariposa
- fr raie-papillon épineuse
- en spiny butterfly ray
<Rajades i milanes > Gimnúrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mantellina, n f
- ca milà, n m sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vela italiana, n f sin. compl.
- ca vela llatina, n f sin. compl.
- ca milá, n m var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Gymnura altavela
- nc Pteroplatea altavela var. ling.
- es raya mariposa
- fr raie-papillon épineuse
- en spiny butterfly ray
<Rajades i milanes > Gimnúrids>