Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mapar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àlgebra de mapes, n f
- ca àlgebra ràster, n f
- es álgebra de mapas
- es álgebra ráster
- en map algebra
- en raster algebra
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
1. L'àlgebra de mapes formalitza la metodologia de modelització cartogràfica, especialment en el cas de les dades ràster, atès que defineix de manera uniforme totes les operacions d'anàlisi o manipulació cartogràfica, en general de manipulació espacial, com a funcions que prenen com a arguments un o més conjunts de dades geoespacials (també, en certs casos, escalars) i produeixen sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials.
2. Tot i que des del punt de vista matemàtic no desenvolupa els aspectes formals (axiomes, regles, condicions, etc.) per a constituir pròpiament una àlgebra, l'àlgebra de mapes permet expressar totes les operacions de combinació o transformació de dades geoespacials en un estil algebraic per mitjà d'operadors i operands.
3. Pel fet de donar sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials, l'àlgebra de mapes permet encadenar successivament les operacions, de manera que una funció pot prendre com a argument el resultat d'una altra i, per tant, una seqüència d'operacions es pot formular com una sola expressió que conté múltiples expressions imbricades unes dins d'altres. Això ha permès, en la implementació que en fan determinats programes, desenvolupar les operacions de modelització cartogràfica en forma de llenguatge amb una sintaxi uniforme per a totes les operacions, que poden ser de tipus lògic, aritmètic, matemàtic, estadístic, d'anàlisi espacial, etc.
4. L'àlgebra de mapes resulta especialment útil per a implementar-la en el cas de les dades ràster, atès que en aquest cas es tracta sempre de col·leccions de cel·les amb valors numèrics i per tant les operacions esdevenen operacions numèriques repetides per a totes i cada una de les cel·les.
5. La formulació més elaborada de l'àlgebra de mapes és atribuïble principalment a Charles Dana Tomlin, que la va desenvolupar el 1991 a partir de treballs precedents de Joseph K. Berry i del mateix Tomlin. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àlgebra de mapes, n f
- ca àlgebra ràster, n f
- es álgebra de mapas
- es álgebra ráster
- en map algebra
- en raster algebra
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
1. L'àlgebra de mapes formalitza la metodologia de modelització cartogràfica, especialment en el cas de les dades ràster, atès que defineix de manera uniforme totes les operacions d'anàlisi o manipulació cartogràfica, en general de manipulació espacial, com a funcions que prenen com a arguments un o més conjunts de dades geoespacials (també, en certs casos, escalars) i produeixen sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials.
2. Tot i que des del punt de vista matemàtic no desenvolupa els aspectes formals (axiomes, regles, condicions, etc.) per a constituir pròpiament una àlgebra, l'àlgebra de mapes permet expressar totes les operacions de combinació o transformació de dades geoespacials en un estil algebraic per mitjà d'operadors i operands.
3. Pel fet de donar sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials, l'àlgebra de mapes permet encadenar successivament les operacions, de manera que una funció pot prendre com a argument el resultat d'una altra i, per tant, una seqüència d'operacions es pot formular com una sola expressió que conté múltiples expressions imbricades unes dins d'altres. Això ha permès, en la implementació que en fan determinats programes, desenvolupar les operacions de modelització cartogràfica en forma de llenguatge amb una sintaxi uniforme per a totes les operacions, que poden ser de tipus lògic, aritmètic, matemàtic, estadístic, d'anàlisi espacial, etc.
4. L'àlgebra de mapes resulta especialment útil per a implementar-la en el cas de les dades ràster, atès que en aquest cas es tracta sempre de col·leccions de cel·les amb valors numèrics i per tant les operacions esdevenen operacions numèriques repetides per a totes i cada una de les cel·les.
5. La formulació més elaborada de l'àlgebra de mapes és atribuïble principalment a Charles Dana Tomlin, que la va desenvolupar el 1991 a partir de treballs precedents de Joseph K. Berry i del mateix Tomlin. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àlgebra de mapes, n f
- ca àlgebra ràster, n f
- es álgebra de mapas
- es álgebra ráster
- en map algebra
- en raster algebra
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
1. L'àlgebra de mapes formalitza la metodologia de modelització cartogràfica, especialment en el cas de les dades ràster, atès que defineix de manera uniforme totes les operacions d'anàlisi o manipulació cartogràfica, en general de manipulació espacial, com a funcions que prenen com a arguments un o més conjunts de dades geoespacials (també, en certs casos, escalars) i produeixen sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials.
2. Tot i que des del punt de vista matemàtic no desenvolupa els aspectes formals (axiomes, regles, condicions, etc.) per a constituir pròpiament una àlgebra, l'àlgebra de mapes permet expressar totes les operacions de combinació o transformació de dades geoespacials en un estil algebraic per mitjà d'operadors i operands.
3. Pel fet de donar sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials, l'àlgebra de mapes permet encadenar successivament les operacions, de manera que una funció pot prendre com a argument el resultat d'una altra i, per tant, una seqüència d'operacions es pot formular com una sola expressió que conté múltiples expressions imbricades unes dins d'altres. Això ha permès, en la implementació que en fan determinats programes, desenvolupar les operacions de modelització cartogràfica en forma de llenguatge amb una sintaxi uniforme per a totes les operacions, que poden ser de tipus lògic, aritmètic, matemàtic, estadístic, d'anàlisi espacial, etc.
4. L'àlgebra de mapes resulta especialment útil per a implementar-la en el cas de les dades ràster, atès que en aquest cas es tracta sempre de col·leccions de cel·les amb valors numèrics i per tant les operacions esdevenen operacions numèriques repetides per a totes i cada una de les cel·les.
5. La formulació més elaborada de l'àlgebra de mapes és atribuïble principalment a Charles Dana Tomlin, que la va desenvolupar el 1991 a partir de treballs precedents de Joseph K. Berry i del mateix Tomlin. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adhesiu de tapar, n m
- es adhesivo de tapar
<Bricolatge > Ferreteria>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apòfisi malar, n f
- ca apòfisi zigomàtica del maxil·lar superior, n f sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aplacar, v tr
- ca xapar, v tr sin. compl.
- es chapar
- es chapear
- fr plaquer
<Construcció>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca aplacar, v tr
- ca xapar, v tr sin. compl.
- es chapar
- fr plaquer
- en veneer, to
<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aplacar, v tr
- ca xapar, v tr sin. compl.
- es chapar
- es chapear
- fr plaquer
<Indústria > Indústria de la fusta>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca aplacar, v tr
- ca xapar, v tr sin. compl.
- es chapar, v tr
- es chapear, v tr
- fr plaquer, v tr
- en veneer, to, v tr
- eu xaflaztatu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Anatomia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca arc zigomàtic, n m
- ca ansa del cap, n f sin. compl.
- ca arc malar, n m sin. compl.
- ca arc temporal, n m sin. compl.
- ca zigoma, n f sin. compl.
- es cigoma
- fr zygoma
- en zygoma
<Anatomia>
Definició
Nota
- La denominació zigoma prové del grec zygoma 'barra, balda'.
