Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "marcolfa" dins totes les àrees temàtiques

calca calca

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  calca, n f
  • es  cárcola, n f
  • es  premidera, n f

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definició
Cadascun dels llistons de fusta que, en el teler de mà i en el torn de ballesta, són accionats amb els peus i transmetien el moviment als lliços o a la corda de la ballesta, respectivament.
guaix guaix

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  guaix, n m
  • es  brizna, n f
  • es  macolla, n f
  • fr  brin, n m
  • en  blade, n

<Enginyeria forestal>

herba de la feridura herba de la feridura

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la feridura, n f
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Anton, n f alt. sin.
  • ca  mata de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  ortiga blanca, n f alt. sin.
  • ca  pa de pessic de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  sideritis hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de la Mariola, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat fi, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat ver, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Sideritis hirsuta L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de la feridura herba de la feridura

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la feridura, n f
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Anton, n f alt. sin.
  • ca  mata de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  ortiga blanca, n f alt. sin.
  • ca  pa de pessic de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  sideritis hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de la Mariola, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat fi, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat ver, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Sideritis hirsuta L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

lletera de la serra de Mariola lletera de la serra de Mariola

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletera de la serra de Mariola, n f
  • ca  lletera terrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de Mariola, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verrucosa, n f alt. sin.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
  • nc  Euphorbia polygalifolia subsp. mariolensis (Rouy) Mateo et Figuerola sin. compl.
  • nc  Euphorbia diffusa Dufour var. ling.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et Vigo var. ling.
  • nc  Euphorbia mariolensis Rouy var. ling.
  • nc  Euphorbia verrucosa auct. subsp. mariolensis (Rouy) Vives var. ling.

<Botànica > euforbiàcies>

lletera de la serra de Mariola lletera de la serra de Mariola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletera de la serra de Mariola, n f
  • ca  lletera terrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de Mariola, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verrucosa, n f alt. sin.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
  • nc  Euphorbia polygalifolia subsp. mariolensis (Rouy) Mateo et Figuerola sin. compl.
  • nc  Euphorbia diffusa Dufour var. ling.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et Vigo var. ling.
  • nc  Euphorbia mariolensis Rouy var. ling.
  • nc  Euphorbia verrucosa auct. subsp. mariolensis (Rouy) Vives var. ling.

<Botànica > euforbiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llirga, n f
  • ca  consolva, n f sin. compl.
  • ca  consoldes grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri salvatge, n m alt. sin.
  • ca  marcòlic, n m alt. sin.
  • ca  marcòlic groc, n m alt. sin.
  • ca  marcòlic pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consoltes grogues, n f pl var. ling.
  • nc  Lilium pyrenaicum Gouan

<Botànica > liliàcies>

llirga llirga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llirga, n f
  • ca  consolva, n f sin. compl.
  • ca  consoldes grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri salvatge, n m alt. sin.
  • ca  marcòlic, n m alt. sin.
  • ca  marcòlic groc, n m alt. sin.
  • ca  marcòlic pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consoltes grogues, n f pl var. ling.
  • nc  Lilium pyrenaicum Gouan

<Botànica > liliàcies>

márcola [es] márcola [es]

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  márcola [es], n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Eina de tall de fulla d'acer estreta i en forma de ela, amb mànec molt llarg, que serveix per a podar les fulles pinnades de les palmeres i les seves inflorescències i infructescències.
maçola maçola

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  maçola, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Maça gruixuda de mànec curt que usen els calafats.