Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mateixa" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
  • ca  A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
  • ca  A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
  • ca  A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
  • ca  B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
  • ca  C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definició
En determinats casos, els criteris generals per a denominar les pluges de meteors no són suficients, perquè donarien lloc a una mateixa forma per a fenòmens diferents. Això passa quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, quan dues pluges de meteors procedeixen d'un mateix cos progenitor o bé quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions. (El radiant d'una pluja de meteors és el lloc d'origen de la pluja des del punt de vista de l'observador.)


A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ

Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:

1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)

2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids


B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR

Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud


C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS

Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
  • ca  A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
  • ca  A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
  • ca  A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
  • ca  B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
  • ca  C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
En determinats casos, els criteris generals per a denominar les pluges de meteors no són suficients, perquè donarien lloc a una mateixa forma per a fenòmens diferents. Això passa quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, quan dues pluges de meteors procedeixen d'un mateix cos progenitor o bé quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions. (El radiant d'una pluja de meteors és el lloc d'origen de la pluja des del punt de vista de l'observador.)


A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ

Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:

1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)

2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids


B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR

Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud


C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS

Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
actuar en nom propi actuar en nom propi

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actuar en nom propi
  • ca  obrar per si mateix sin. compl.
  • es  obrar por sí mismo

<Dret>

Definició
Una persona, representar-se personalment.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cal indicar si la persona interessada actua en nom propi o mitjançant un representant.

    Ex.: Si el licitador no obra per si mateix, ha d'aportar el seu document nacional d'identitat i el poder notarial que acredita la seva representació.
alatxa de Madeira alatxa de Madeira

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alatxa de Madeira, n f
  • es  machuelo
  • fr  grande allache
  • en  Madeiran sardinella
  • nc  Sardinella maderensis

<Zoologia > Peixos>

al·lèrgia a la maduixa al·lèrgia a la maduixa

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la maduixa, n f
  • ca  al·lèrgia a la fraga, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la fraula, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al fruit de la maduixera (Fragaria vesca), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al fruit del maduixer (Fragaria vesca), n f sin. compl.
  • en  allergy to strawberries (Fragaria vesca), n
  • cod  91938006

<Al·lergologia>

alletament matern alletament matern

<Ciències de la salut>, <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alletament matern, n m
  • ca  lactància materna, n f sin. compl.
  • es  lactancia materna
  • en  breast feeding

<Ciències de la salut>, <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

alletament matern alletament matern

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  alletament matern, n m
  • es  lactancia materna
  • es  lactancia natural
  • fr  allaitement au sein
  • fr  allaitement maternel
  • fr  allaitement naturel
  • en  breast feeding
  • en  breastfeeding

<Infermeria > Infermeria maternoinfantil>

Definició
Alletament realitzat exclusivament amb llet de la mare.

Nota

  • L'alletament matern és el més recomanable perquè la llet materna conté immunoglobulines i totes les substàncies alimentàries necessàries per a l'infant en les proporcions més adequades.
alletament matern alletament matern

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alletament matern, n m
  • es  lactancia materna, n f
  • fr  allaitement maternel, n m
  • en  breast-feeding, n

<Infermeria>

alletament matern alletament matern

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  alletament matern, n m
  • ca  lactància materna, n f sin. compl.
  • es  lactancia materna
  • fr  allaitement maternel
  • it  allattamento materno
  • en  maternal breastfeeding

<Sinologia > Fisiologia mamària>

Definició
Alletament natural dut a terme per la mare biològica de l'infant alletat.
aquesta expressió d'execució ara mateix no funciona tal com es documenta aquesta expressió d'execució ara mateix no funciona tal com es documenta

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta expressió d'execució ara mateix no funciona tal com es documenta
  • en  this runtime statement currently does not work as documented

<Localització > Fraseologia>