Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca assortiment de pastissos
es surtido de pasteles
fr assortiment de pâtisserie
it assortimento di torte
en assorted cakes
de Auswahl an Kuchen

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca broquet de mànega de pastisseria, n m
en cake decorating tip, n

Definició

Con buit de metall o de plàstic amb diferents formes a la punta i que s'insereix al fons d'una mànega de pastisseria per fer decoracions, cobertures, etc. en peces de forn o de pastisseria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca camusser | camussera, n m, f
es gamucero
fr chamoiseur
en chamois tanner

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició

Persona que treballa la pell de camussa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca canya, n f
es caña, n f
fr pâtisserie en pâte feuilletée, enroulée et fourrée, n f
pt folhado, n m
en pastry roll, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Forn i pastisseria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
ca baladre, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca dolçamel, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca mare del bosc, n f alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabra borda, n f alt. sin.
ca patimanetes, n f pl alt. sin.
ca pipera, n f alt. sin.
ca piponera, n f alt. sin.
ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
ca xuplamel, n m alt. sin.
ca balanjo, n m var. ling.
ca balànju, n m var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
ca lligabosca, n f var. ling.
ca madriselva, n f var. ling.
ca maniselva, n f var. ling.
ca mareselva, n f var. ling.
ca mariselva, n f var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca mataserva, n f var. ling.
nc Lonicera implexa Aiton
nc Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
ca baladre, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca dolçamel, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca mare del bosc, n f alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabra borda, n f alt. sin.
ca patimanetes, n f pl alt. sin.
ca pipera, n f alt. sin.
ca piponera, n f alt. sin.
ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
ca xuplamel, n m alt. sin.
ca balanjo, n m var. ling.
ca balànju, n m var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
ca lligabosca, n f var. ling.
ca madriselva, n f var. ling.
ca maniselva, n f var. ling.
ca mareselva, n f var. ling.
ca mariselva, n f var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca mataserva, n f var. ling.
nc Lonicera implexa Aiton
nc Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca fabricació de matrius, n f
ca matriceria, n f
es matricería
fr fabrication de moules
en mould manufacturing

<Indústria > Indústria metal·lúrgica>

Definició

Indústria de la construcció de matrius.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fol·liculitis per Pityrosporum ovale, n f
ca fol·liculitis de Malassezia, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Fol·liculitis crònica causada per aquest fong que apareix en pacients sotmesos prolongadament a tractaments amb glicocorticoides, antibiòtics o immunosupressors, que coexisteix amb seborrea accentuada i afecta principalment l'esquena.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca Forn i pastisseria
es Panadería y pastelería
fr Boulangerie et pâtisserie
pt Padaria e pastelaria
en Bread and patisserie

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Forn i pastisseria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca indústria del pa i de la pastisseria, n f
es industria del pan y de la pastelería
en baking and pastry industry

<Indústria > Indústries diverses>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "matusseria" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició