Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "mat�ria" dins totes les àrees temàtiques

encapçalament de matèria

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca encapçalament de matèria, n m
ca entrada de matèria, n f
es encabezamiento de materia
es entrada por materia
fr vedette-matière
en subject heading

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>

escala de maduresa tecnològica

<Tecnologia. Recerca>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca escala de maduresa tecnològica, n f
ca EMT, n f sigla
es escala de madurez tecnológica, n f
fr échelle de maturité technologique, n f
fr EMT, n f sigla
it scala di maturità tecnologica, n f
en technology readiness level scale, n
en TRL scale, n sigla

<Tecnologia. Recerca>

Definició

Escala constituïda per nou nivells que s'utilitza per a mesurar l'estadi de desenvolupament en què es troba una tecnologia en un moment determinat.

Nota

1. L'escala de maduresa tecnològica va ser creada per la NASA als anys setanta del segle XX i l'ESA la va començar a aplicar el 2008. El 2010, la Comissió Europea va aconsellar que els projectes de recerca i innovació finançats per la Unió Europea l'adoptessin. El 2013, l'Organització Internacional per a l'Estandardització li va dedicar la norma ISO 16290:2013.
2. Els nivells en què es divideix l'escala de maduresa tecnològica s'anomenen nivells de maduresa tecnològica. Els nivells de maduresa tecnològica són els següents:

(1) Observació dels principis bàsics
(2) Formulació del concepte tecnològic
(3) Demostració experimental del concepte
(4) Tecnologia validada al laboratori
(5) Tecnologia validada en un entorn rellevant
(6) Tecnologia demostrada en un entorn rellevant
(7) Demostració del prototip del sistema en un entorn operatiu
(8) Sistema complet i qualificat
(9) Sistema real provat en un entorn operatiu

<Química>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca n m
ca n m sin. compl.
ca n m sin. compl.
es n m
es n m
es n m
en n
en n

<Química > Química física>

Definició

Nota

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n m
ca n m sin. compl.
es n m
es n m
es n m
fr n m
fr n m
en n
en n

<Física > Termes generals>

Definició

Nota

estat de la qüestió

<Comunicació. Audiovisuals. Informació>

ca estat de la qüestió, n m
es estado de la cuestión
es estado de la materia
es historia de la cuestión
fr état de la question
en state of the art

<Comunicació. Audiovisuals. Informació>

Definició

Examen documental exhaustiu que es fa d'una matèria determinada, generalment com a pas previ d'un treball de recerca.

estat de la qüestió

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

ca estat de la qüestió, n m
es estado de la cuestión, n m
es estado de la materia, n m
es historia de la cuestión, n f
fr état de la question, n m
en state of the art, n

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Metodologia > Eines metodològiques>

Definició

Estudi que es realitza en la fase inicial d'una recerca que, a través d'una revisió bibliogràfica, permet conèixer la història, les aportacions, les carències i els principals punts de controvèrsia dins d'un camp de coneixement concret.

físic de matèria condensada | física de matèria condensada

<Física > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca físic de matèria condensada | física de matèria condensada, n m, f
es físico de materia condensada
fr physicien de la matière condensé
en condensed matter physicist

<Física > Ocupacions>

Definició

Físic especialitzat en l'estudi dels estats condensats, sòlids i líquids de la matèria, i en el desenvolupament de les seves aplicacions.

física de la matèria condensada tova

<Física>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca física de la matèria condensada tova, n f
es física de la materia condensada blanda
fr physique de la matière molle
en soft matter physics
en soft-condensed matter physics

<Física>

garric

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garric, n m
ca coscó, n m sin. compl.
ca coscoll, n m sin. compl.
ca coscolla, n f sin. compl.
ca garriga, n f sin. compl.
ca garriguella, n f sin. compl.
ca garroll, n m sin. compl.
ca garulla, n f sin. compl.
ca reboll, n m sin. compl.
ca aglà, n m/f alt. sin.
ca alzina borda, n f alt. sin.
ca alzina revell, n f alt. sin.
ca aulinella, n f alt. sin.
ca bellota (fruit), n f alt. sin.
ca bellotera borda, n f alt. sin.
ca carrascolla roja, n f alt. sin.
ca coscoll blanc, n m alt. sin.
ca coscoll roger, n m alt. sin.
ca coscoll roig, n m alt. sin.
ca coscoll ver, n m alt. sin.
ca coscolla blanca, n f alt. sin.
ca coscolla roja, n f alt. sin.
ca coscollera, n f alt. sin.
ca garric roig, n m alt. sin.
ca garrics, n m pl alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca garriguelles, n f pl alt. sin.
ca garrigues, n f pl alt. sin.
ca gla (fruit), n f alt. sin.
ca grana, n f alt. sin.
ca grana d'escarlata, n f alt. sin.
ca grana vermelló, n f alt. sin.
ca graneta, n f alt. sin.
ca malla, n f alt. sin.
ca malles, n f pl alt. sin.
ca alzina rabell, n f var. ling.
ca alzina ravell, n f var. ling.
ca aurinella, n f var. ling.
ca coscoja, n f var. ling.
ca coscoll roge, n m var. ling.
ca coscollis, n m var. ling.
ca coscollís, n m var. ling.
ca coscollita, n f var. ling.
ca coscollo, n m var. ling.
ca coscona, n f var. ling.
ca coscoy, n m var. ling.
ca garrins, n m pl var. ling.
ca garrits, n m pl var. ling.
ca garritx, n m var. ling.
ca garrolla, n f var. ling.
ca matorra, n f var. ling.
nc Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

garric

<Ciències de la vida>

ca garric, n m
ca coscó, n m sin. compl.
ca coscoll, n m sin. compl.
ca coscolla, n f sin. compl.
ca garriga, n f sin. compl.
ca garriguella, n f sin. compl.
ca garroll, n m sin. compl.
ca garulla, n f sin. compl.
ca reboll, n m sin. compl.
ca aglà, n m/f alt. sin.
ca alzina borda, n f alt. sin.
ca alzina revell, n f alt. sin.
ca aulinella, n f alt. sin.
ca bellota (fruit), n f alt. sin.
ca bellotera borda, n f alt. sin.
ca carrascolla roja, n f alt. sin.
ca coscoll blanc, n m alt. sin.
ca coscoll roger, n m alt. sin.
ca coscoll roig, n m alt. sin.
ca coscoll ver, n m alt. sin.
ca coscolla blanca, n f alt. sin.
ca coscolla roja, n f alt. sin.
ca coscollera, n f alt. sin.
ca garric roig, n m alt. sin.
ca garrics, n m pl alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca garriguelles, n f pl alt. sin.
ca garrigues, n f pl alt. sin.
ca gla (fruit), n f alt. sin.
ca grana, n f alt. sin.
ca grana d'escarlata, n f alt. sin.
ca grana vermelló, n f alt. sin.
ca graneta, n f alt. sin.
ca malla, n f alt. sin.
ca malles, n f pl alt. sin.
ca alzina rabell, n f var. ling.
ca alzina ravell, n f var. ling.
ca aurinella, n f var. ling.
ca coscoja, n f var. ling.
ca coscoll roge, n m var. ling.
ca coscollis, n m var. ling.
ca coscollís, n m var. ling.
ca coscollita, n f var. ling.
ca coscollo, n m var. ling.
ca coscona, n f var. ling.
ca coscoy, n m var. ling.
ca garrins, n m pl var. ling.
ca garrits, n m pl var. ling.
ca garritx, n m var. ling.
ca garrolla, n f var. ling.
ca matorra, n f var. ling.
nc Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>