Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mencionar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació acabada amb preposició 0 CRITERI Denominació acabada amb preposició

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
  • ca  Nom o adjectiu: accés (EXEMPLE), n m
  • ca  Preposició: a la manera de (EXEMPLE), prep
  • ca  Verb: funcionar [amb] (EXEMPLE), v prep
  • ca  Verb: permetre l'ús [de] (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: dress up, to (EXEMPLE), v intr
  • en  Verb: head [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: look after, to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take course [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take on, to(EXEMPLE), v tr

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:

- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»

- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.

- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.

- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.

Nota

0 CRITERI mínor o menció? 0 CRITERI mínor o menció?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mínor o menció?
  • es  (menció) mención, n f
  • es  (mínor) minor, n m
  • fr  (mínor) mineure, n f
  • en  (mínor) academic minor, n
  • en  (mínor) minor, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant mínor (nom masculí) com menció (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un mínor (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en diverses universitats catalanes) és una formació dels estudis de grau que és complementària perquè pertany a una àrea de coneixement diferent de l'àrea principal d'aquests estudis.
. Es tracta d'una adaptació a l'ortografia catalana d'un manlleu de l'anglès procedent del llatí minor, -oris. La presència de l'accent porta a una pronúncia propera a la pronúncia llatina en comptes de la pronúncia anglesa (que modifica el valor de la primera vocal).
. L'equivalent castellà és minor; el francès, mineure, i els anglesos, academic minor i minor.
Ex.: Un estudiant de grau d'història amb un mínor en anglès professional.

- Una menció (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en els títols oficials dels estudis de grau) és una formació dels estudis de grau especialitzada en una àrea de coneixement que és pròpia d'aquests estudis.
. L'equivalent castellà és mención.
Ex.: Un estudiant del grau d'història amb una menció en història contemporània.

Nota

afinitat funcional afinitat funcional

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  afinitat funcional, n f
  • es  afinidad funcional
  • fr  affinité fonctionnelle
  • en  functional affinity

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Interacció antigen-anticòs>

Definició
Afinitat descrita per la constant d'associació de la reacció entre un anticòs bivalent o multivalent i un lligand bivalent o multivalent.
afinitat funcional afinitat funcional

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  afinitat funcional, n f
  • es  afinidad funcional
  • fr  affinité fonctionnelle
  • en  functional affinity

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Interacció antigen-anticòs>

Definició
Afinitat descrita per la constant d'associació de la reacció entre un anticòs bivalent o multivalent i un lligand bivalent o multivalent.
afinitat funcional afinitat funcional

<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  afinitat funcional, n f
  • es  afinidad funcional, n f
  • fr  affinité fonctionnelle, n f
  • en  functional affinity, n

<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>

Definició
Afinitat descrita per la constant d'associació de la reacció entre un anticòs bivalent o multivalent i un lligand bivalent o multivalent.
ajustar dimensionar ajustar dimensionar

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajustar dimensionar, v tr
  • es  ajustar dimensionar, v tr
  • fr  ajuster dimensionner, v tr
  • en  fit, to dimension, v tr
  • de  einstellen bemessen, v tr

<Enginyeria>

alentiment de raig miccional alentiment de raig miccional

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  alentiment de raig miccional
  • en  slowing of urinary stream

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Símptomes, signes i afeccions difícils de definir>

alfabetisme funcional alfabetisme funcional

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  alfabetisme funcional, n m
  • ca  literacitat, n f
  • es  alfabetismo
  • es  literacidad
  • fr  alphabétisme fonctionnel
  • fr  littéracie
  • fr  littératie
  • fr  littérisme
  • pt  letramento
  • pt  literacia
  • en  functional literacy
  • en  literacy

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Capacitat de comprendre i produir textos escrits i textos orals planificats que permet comunicar-se, ampliar coneixements i assolir objectius personals, socials i culturals.
alfabetisme funcional alfabetisme funcional

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  alfabetisme funcional, n m
  • ca  literacitat, n f
  • es  alfabetismo, n m
  • es  literacidad, n f
  • fr  alphabétisme fonctionnel, n m
  • fr  littéracie, n f
  • fr  littératie, n f
  • fr  littérisme, n m
  • en  functional literacy, n
  • en  literacy, n

<Educació > Crisi dels models educatius>

Definició
Capacitat de comprendre i produir textos escrits i textos orals planificats que permet comunicar-se, ampliar coneixements i assolir objectius personals, socials i culturals.
aliment funcional aliment funcional

<Alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aliment funcional, n m
  • es  alimento funcional
  • fr  alicament
  • fr  aliment fonctionnel
  • fr  aliment santé
  • it  alimento funzionale
  • pt  alimento funcional
  • en  functional food

<Alimentació>

Definició
Aliment en estat natural o modificat al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.

Nota

  • De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la denominació nutricèutic.