Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "merc" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI família monoparental femenina, família monomarental, família monomaterna o família monomaternal?
- es familia monoparental femenina, n f
- fr famille de mère seule, n f
- fr famille gynoparentale, n f
- fr famille monoparentale féminine, n f
- en lone-mother family, n
- en single mother family, n
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria de família monoparental femenina (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una especificació de la forma genèrica ja existent família monoparental, per mitjà de l'adjunció de l'adjectiu femení, que la restringeix als casos de famílies en què el progenitor únic és la mare.
(2) Lingüísticament i etimològicament és una forma adequada, ja que parental significa 'relatiu al pare i a la mare', pel fet de derivar del llatí parens, -ntis (participi present del verb parere 'parir), que fa referència al pare o a la mare. (És l'ètim que ha donat lloc també a parent o parentiu, formes no lligades al sexe masculí.)
(3) Permet la creació de la forma paral·lela família monoparental masculina, per als casos en què el progenitor únic sigui el pare.
En canvi, *família monomarental, *família monomaterna i *família monomaternal presenten problemes:
- *Família monomarental té el problema lingüístic de basar-se en un adjectiu, *marental, inexistent en català, innecessari perquè ja hi ha adjectius que indiquen la relació amb la mare (matern, del llatí maternus, i maternal, del llatí maternalis) i mal format (*marental no pot derivar de mare, igual que parental no deriva de pare sinó de parens, -entis).
- *Família monomaterna i *família monomaternal, lingüísticament ben formades, tenen el problema semàntic de poder-se aplicar a totes les famílies que tenen una sola mare (per exemple, les famílies amb un pare i una mare), i no a les famílies amb un sol progenitor que és la mare
Una família monoparental femenina és una família monoparental en què el progenitor únic és la mare, és a dir que es tracta d'una família constituïda per una mare i un o més fills.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de família monoparental i família monoparental femenina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, "Parental" no ve de "pare", en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/parental-no-ve-pare).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
- es (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
- es (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
- es (gestant per substitució) madre portadora, n f
- es (gestant per substitució) madre subrogada, n f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
- fr (gestant per substitució) mère de substitution, n f
- fr (gestant per substitució) mère porteuse, n f
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
- en (gestant per substitució) surrogate mother, n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n
<Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>
Definició
- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.
- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.
En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).
Nota
- 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
- es (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
- es (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
- es (gestant per substitució) madre portadora, n f
- es (gestant per substitució) madre subrogada, n f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
- fr (gestant per substitució) mère de substitution, n f
- fr (gestant per substitució) mère porteuse, n f
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
- en (gestant per substitució) surrogate mother, n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n
<Dret>
Definició
- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.
- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.
En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).
Nota
- 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
<Anatomia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca índex de vitalitat de Méry, n m
<Anatomia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord marc, n m
- es acuerdo marco
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almescat, n m
- ca herba del mesc, n f sin. compl.
- ca mesquer, n m sin. compl.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca almesquer, n m alt. sin.
- ca almesquera, n f alt. sin.
- ca cargola moscada, n f alt. sin.
- ca curripeus, n m alt. sin.
- ca fila-fila, n f alt. sin.
- ca gerani silvestre, n m alt. sin.
- ca herba del moro, n f alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca aguiots, n m pl var. ling.
- ca aumesquera, n f var. ling.
- nc Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almescat, n m
- ca herba del mesc, n f sin. compl.
- ca mesquer, n m sin. compl.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca almesquer, n m alt. sin.
- ca almesquera, n f alt. sin.
- ca cargola moscada, n f alt. sin.
- ca curripeus, n m alt. sin.
- ca fila-fila, n f alt. sin.
- ca gerani silvestre, n m alt. sin.
- ca herba del moro, n f alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca aguiots, n m pl var. ling.
- ca aumesquera, n f var. ling.
- nc Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ananàs, n m
- ca pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya americana, n f alt. sin.
- ca pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya d'Índies, n f alt. sin.
- ca ananà, n m var. ling.
- ca ananas, n m var. ling.
- nc Ananas comosus (L.) Merr.
- nc Ananas sativus Schult. var. ling.
- nc Ananassa sativa Lindl. var. ling.
<Botànica > bromeliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ananàs, n m
- ca pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya americana, n f alt. sin.
- ca pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya d'Índies, n f alt. sin.
- ca ananà, n m var. ling.
- ca ananas, n m var. ling.
- nc Ananas comosus (L.) Merr.
- nc Ananas sativus Schult. var. ling.
- nc Ananassa sativa Lindl. var. ling.
<Botànica > bromeliàcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anfós, n m
- ca mero, n m
- ca nero, n m sin. compl.
- es mero
- fr mérou noir
- fr mérou sombre
- en dusky grouper
- nc Epinephelus guaza
<Peixos>
