Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "microbi" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI bioxip, matriu, bioxip de DNA, microxip de DNA o macroxip de DNA? 0 CRITERI bioxip, matriu, bioxip de DNA, microxip de DNA o macroxip de DNA?

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI bioxip, matriu, bioxip de DNA, microxip de DNA o macroxip de DNA?
  • es  (bioxip de DNA) matriz de ADN, n f
  • es  (bioxip de DNA) matriz génica, n f
  • es  (bioxip de DNA) microchip de ADN, n m
  • es  (bioxip de DNA) micromatriz de ADN, n f
  • es  (bioxip de DNA) biochip de ADN, n m
  • es  (bioxip de DNA) chip de ADN, n m
  • es  (bioxip) biochip, n m
  • es  (bioxip) chip, n m
  • es  (bioxip) matriz, n f
  • es  (bioxip) micromatriz, n f
  • fr  (bioxip [instrument, suport]) microréseau, n m
  • fr  (bioxip [suport]) biopuce, n f
  • fr  (bioxip [suport]) micromatrice, n f
  • fr  (bioxip [suport]) puce, n f
  • fr  (bioxip de DNA) microréseau à ADN, n m
  • en  (bioxip de DNA) DNA array, n
  • en  (bioxip de DNA) DNA biochip, n
  • en  (bioxip de DNA) DNA chip, n
  • en  (bioxip de DNA) DNA microarray, n
  • en  (bioxip de DNA) gene array, n
  • en  (bioxip de DNA) gene chip, n
  • en  (bioxip de DNA) gene microarray, n
  • en  (bioxip de DNA, bioxip) biochip, n
  • en  (bioxip de DNA, bioxip) microarray, n
  • en  (bioxip) array, n
  • en  (bioxip) chip, n

<Ciències de la vida > Biologia>

Definició
Tant bioxip (nom masculí) i matriu (nom femení), com microxip de DNA i macroxip de DNA es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un bioxip, o una matriu (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és o bé un instrument d'anàlisi consistent en un conjunt de mostres, sovint molècules, disposades de manera ordenada formant files i columnes sobre un suport sòlid de petites dimensions, generalment de vidre, plàstic o silici, que permet estudiar simultàniament un gran nombre d'interaccions biològiques, o bé el suport mateix d'aquest instrument.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són paral·leles a les designacions angleses originals: bioxip és una adaptació de l'anglès biochip i matriu és un calc de l'anglès array.
(2) Estan motivades semànticament, ja que bioxip remarca la similitud amb un xip informàtic (té forma de placa i conté un gran nombre d'elements miniaturitzats amb capacitat activa que són les mostres biològiques, d'aquí el prefix bio-) i matriu fa referència a la disposició ordenada de les mostres en files i columnes sobre el suport sòlid.
. Els equivalents castellans són biochip, chip, matriz i micromatriz, i els anglesos, array, biochip, chip i microarray. Pel que fa al francès, distingeix entre el bioxip com a instrument (microréseau) i el bioxip com a suport (biopuce, micromatrice, microréseau i puce).

En canvi, les formes següents designen tipus concrets de bioxipis o matrius:

- Un bioxip de DNA, o una matriu de DNA (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un tipus de bioxip o matriu que s'utilitza per a l'anàlisi de fragments de DNA, de la mateixa manera que hi ha bioxips destinats a l'estudi de proteïnes i teixits.
. Els equivalents castellans són biochip de ADN, chip de ADN, matriz de ADN, matriz génica, microchip de ADN i micromatriz de ADN; el francès, microréseau à ADN, i els anglesos, biochip, DNA array, DNA biochip, DNA chip, DNA microarray, gene array, gene chip, gene microarray i microarray.

- A més, quan els bioxips de DNA són particularment petits o particularment grans, es fan les distincions següents:
. microxips de DNA o micromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 2 i 18 cm2 i una gran densitat de mostres (fins a milers per cm2)
. macroxips de DNA o macromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 50 i 100 cm2 i una densitat de mostres menor.

Nota

èczema nummular èczema nummular

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema nummular, n m
  • ca  dermatitis nummular, n f sin. compl.
  • ca  èczema discoide, n m sin. compl.
  • ca  èczema nummular microbià, n m sin. compl.
  • ca  neurodermatitis nummular, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició
Èczema focal ben delimitat en forma de moneda, eritematós amb descamació i formació de crostes, que es presenta com a lesió única o múltiple; es localitza preferentment en les parts inferiors de les cames, tronc, braços, dors de les mans i natges; sovint és molt pruent i d'etiologia probablement multifactorial (bacteriana, al·lèrgica) i no prou ben coneguda.
amicrobià -ana amicrobià -ana

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amicrobià -ana, adj

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Que no és produït per microbis.
amicrobià -ana amicrobià -ana

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amicrobià -ana, adj

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Que no conté microbis.
amor de fadrí amor de fadrí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amor de fadrí, n m/f
  • ca  amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
  • ca  fanàtic, n m alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta trapassera, n f alt. sin.
  • ca  menta xerraire, n f alt. sin.
  • ca  mentalina, n f alt. sin.
  • ca  mosquitets, n m pl alt. sin.
  • ca  sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
  • ca  sogra i nora, n f alt. sin.
  • nc  Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

amor de fadrí amor de fadrí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amor de fadrí, n m/f
  • ca  amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
  • ca  fanàtic, n m alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta trapassera, n f alt. sin.
  • ca  menta xerraire, n f alt. sin.
  • ca  mentalina, n f alt. sin.
  • ca  mosquitets, n m pl alt. sin.
  • ca  sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
  • ca  sogra i nora, n f alt. sin.
  • nc  Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n f
  • es   n m
  • fr   n f
  • fr   n m
  • en   n
  • en   n

<Física > Unitats de mesura>

Definició

Nota

blastomicosi blastomicosi

<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  blastomicosi, n f
  • ca  blastomicosi nord-americana, n f sin. compl.
  • ca  dermatitis blastomicètica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Chicago, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Guiteras, n f sin. compl.
  • ca  micosi de Gilchrist, n f sin. compl.
  • ca  sacaromicosi nord-americana, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Micosi sistèmica produïda pel fong Blastomyces dermatitidis, que es produeix per la inhalació d'espores del fong, amb afectació dels pulmons i propagació hematogènica a la pell i diverses vísceres.

Nota

  • La blastomicosi es presenta predominantment al sud dels Estats Units (conques dels rius Ohio i Mississipí), amb proporcions endèmiques a l'estat de Kentucky, i menys sovint al Canadà, Amèrica del Sud, Àfrica (països magribins) i el pròxim Orient.

    La inoculació cutània directa és molt rara i es presenta, en tot cas, en personal sanitari (patòlegs, personal de laboratori).
bucle microbià bucle microbià

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Ecologia I [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149371_ecologiai.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bucle microbià, n m
  • es  bucle microbiano, n m
  • en  microbial loop, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

bucle microbià bucle microbià

<Medi ambient>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Ecologia I [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149371_ecologiai.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bucle microbià, n m
  • es  bucle microbiano, n m
  • en  microbial loop, n

<Ciències de la vida > Ecologia>