Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "miler" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Numerals (2): Milers i decimals 0 CRITERI Numerals (2): Milers i decimals

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Numerals (2): Milers i decimals

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
En l'escriptura en xifres dels numerals, no hi ha un únic sistema compartit per totes les llengües per a marcar la separació entre milers i centenes (no sempre s'ha de marcar; veg. CRITERI Qüestions numèriques: Indicació de miler) ni tampoc entre enters i decimals, sinó que hi ha uns quants sistemes. Entre les diverses llengües de treball habituals en el nostre àmbit terminològic, podem distingir-hi almenys quatre sistemes:

(1) Català, castellà, italià i portuguès: Separen els milers de les centenes amb un punt, i els enters dels decimals amb una coma.
Ex.: (català) 1.500 m llisos | pel·lícula de 9,5 mm
(castellà) 1.500 m lisos | película de 9,5 mm
(italià)1.500 m piani | 9,5 mm
(portuguès) 1.500 metros | filme de 9,5 mm

(2) Francès (excepte francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb un espai, i els enters dels decimals, amb una coma. (Per al francès del Quebec, vegeu el grup 4.)
Ex.: 1 500 m | film de 9,5 mm

(3) Alemany: Separa els milers de les centenes amb un espai en blanc per a quantitats de més de quatre xifres, però no els separa de cap manera per a quantitats de quatre xifres; pel que fa als enters i els decimals, els separa amb una coma.
Ex.: 1500-Meter-Lauf, 42 195 Meter | 9,5-mm-Film

(4) Anglès (i francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb una coma, i els enters dels decimals, amb un punt.
Ex.: 1,500 metres | 9.5 mm film

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Numerals (1): En xifres o en lletres? i CRITERI Numerals (3): Indicació de miler.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
0 CRITERI quilometratge alimentari o aliment de gran quilometratge? 0 CRITERI quilometratge alimentari o aliment de gran quilometratge?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI quilometratge alimentari o aliment de gran quilometratge?
  • es  (aliment de gran quilometratge) alimento de largo recorrido, n m
  • es  (quilometratge alimentari) kilometraje de los alimentos, n m
  • es  (quilometratge alimentari) kilómetro alimentario, n m
  • es  (quilometratge alimentari) kilómetro por alimento, n m
  • fr  (quilometratge alimentari) kilomètre-aliment, n m
  • fr  (quilometratge alimentari) kilomètre-assiette, n m
  • en  (aliment de gran quilometratge) long distance food, n
  • en  (quilometratge alimentari) food miles, n

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>

Definició
Tant quilometratge alimentari com aliment de gran quilometratge (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El quilometratge alimentari (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la distància recorreguda per un aliment entre el punt de producció i el punt de consum. Aquesta distància no sempre és fàcil de calcular, ja que un aliment processat industrialment pot incloure molts ingredients diferents i cadascun pot provenir d'un punt distint.
. Els equivalents castellans són kilometraje de los alimentos, kilómetro alimentario i kilómetro por alimento; els francesos, kilomètre-aliment i kilomètre-assiette, i l'anglès, food miles.

- Un aliment de gran quilometratge (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que es consumeix en un lloc molt allunyat del lloc de producció, cosa que fa necessària una elevada despesa energètica per a transportar-lo i conservar-lo.
. L'equivalent castellà és alimento de largo recorrido, i l'anglès, long distance food.

Es tracta de dos termes creats originalment en anglès amb una intenció crítica, per les conseqüències mediambientals negatives d'aquest sistema de producció, transport i consum dels aliments.

Nota

  • 1. En oposició a l'aliment de gran quilometratge, es parla de l'aliment de quilòmetre zero, que és l'aliment consumit en el mateix lloc de producció o bé en un punt molt proper. (L'equivalent castellà és alimento de quilómetro cero, i l'italià, cibo a chilometri zero.)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de quilometratge alimentari i aliment de gran quilometratge al Cercaterm i la Neoloteca i la fitxa de aliment de quilòmetre zero al Cercaterm, i també els documents de criteri originals,Què és el quilometratge alimentari? (apartat "La Consulta del mes" del web del TERMCAT, <www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/184/&gt;) i Aliments viatgers (apartat "La finestra neològica", <www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/32/&gt;).

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m pl
  • es   n m pl
  • fr   n m pl
  • en  

<Física > Física de la matèria condensada>

Definició

Nota

últim quilòmetre últim quilòmetre

<Economia > Comerç>, <Empresa > Logística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  últim quilòmetre, n m
  • es  última milla, n f
  • es  último kilómetro, n m
  • fr  dernier kilomètre, n m
  • en  last kilometer, n
  • en  last mile, n

<Economia > Comerç>, <Empresa > Logística>

Definició
Etapa final de la cadena de distribució d'un producte consistent a fer arribar la comanda des del centre de distribució fins al client de la manera més eficient, flexible i dinàmica possible.
aixeta d'obturador de disc aixeta d'obturador de disc

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixeta d'obturador de disc, n f
  • ca  aixeta de disc, n f
  • es  grifo de plato
  • fr  mitigeur à disque
  • en  disc mixer tap
  • de  Hahnscheibe
  • de  Wasserhahnscheibe

<Construcció>

aixeta de monocomandament aixeta de monocomandament

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixeta de monocomandament, n f
  • ca  aixeta de palanca, n f
  • es  grifo monomando
  • fr  mitigeur
  • en  mixer
  • de  Einhebelmischer

<Construcció>

aixeta monobloc aixeta monobloc

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixeta monobloc, n f
  • es  grifo monobloc
  • fr  robinet monobloc
  • en  mixer tap
  • de  Einlochbatterie

<Construcció>

aliment de quilòmetre zero aliment de quilòmetre zero

<Alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aliment de quilòmetre zero, n m
  • es  alimento de quilómetro cero
  • it  cibo a chilometri zero
  • en  food miles

<Alimentació>

Definició
Aliment que és consumit en el mateix lloc de producció o en un altre lloc molt proper, la qual cosa comporta molt poca despesa energètica en transport i conservació.
amollar amollar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amollar, v tr
  • ca  arriar, v tr sin. compl.
  • ca  filar, v tr sin. compl.
  • es  amollar
  • es  arriar
  • es  filar
  • es  largar
  • es  lascar
  • fr  filer
  • fr  mollir
  • en  pay out, to
  • en  slacken, to
  • en  veer, to

<Ports > Accions>

Definició
Deixar anar, afluixant, un cap o una corda.
ancilostomosi ancilostomosi

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ancilostomosi, n f
  • ca  ancilostomiasi, n f sin. compl.
  • ca  anèmia dels minaires, n f sin. compl.
  • ca  anèmia tropical, n f sin. compl.
  • ca  anquilostomiasi, n f sin. compl.
  • ca  clorosi d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels cucs de ganxos, n f sin. compl.
  • ca  necatorosi, n f sin. compl.
  • ca  uncinariosi, n f sin. compl.
  • es  anquilostomiasis, n m
  • es  uncinariasis, n m
  • fr  anémie des briquetiers, n f
  • fr  anémie des mineurs, n f
  • fr  anémie des tunnels, n f
  • fr  ankylostomiase, n f
  • fr  ankylostomose, n m
  • fr  cachexie aqueuse, n f
  • fr  chlorose d'Égypte, n f
  • fr  uncinariose, n f
  • en  ancylostomiasis, n
  • en  ankylostomiasis, n
  • en  hookworm disease, n
  • en  intertropical hyphemia, n
  • en  miner's disease, n
  • en  tropical hyphemia, n
  • en  tunnel disease, n
  • en  uncinariasis, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia parasitària del duodè i les parts proximals del jejú causada per dues espècies de nematodes de la família Ancylostomatidae, Ancylostoma duodenale i Necator americanus, distribuïts àmpliament per regions tropicals i subtropicals.

Nota

  • La primera espècie predomina al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia Menor, i la segona a l'Amèrica del Sud, l'Àfrica equatorial i el sud d'Àsia. Ambdues espècies també reben el nom d'uncinàries.