Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "minyoneria" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca maçoneria, n f
- es calicanto, n m
- es mampostería, n f
- fr maçonnerie, n f
- eu harlangaitz-horma, n
- eu harlangaitzezko pareta, n
<Fusteria > Construccions>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca maçoneria d'aparell irregular, n f
- es mampostería de aparejo irregular
- en random ashlar
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca maçoneria de pedra en brut, n f
- es mampostería de piedra bruta
- en rubble
- en rubble masonry
- en rubblework
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca maçoneria ordinària, n f
- es mampostería ordinaria
- en random rubble
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca maçoneria ordinària escairada, n f
- es mampostería aparejada
- es mampostería ordinaria escuadrada
- en squared rubble
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca maçoneria per filades, n f
- es mampostería por hiladas
- en coursed rubble
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca malai
- ca bahasa indonèsia sin. compl.
- ca bahasa malàisia sin. compl.
- cod bahasa indonesia
- cod bahasa melayu
- ar مالاوية
- cy Maleieg
- cy Bahasa indonesia sin. compl.
- cy Bahasa maleisia sin. compl.
- de Malaiisch
- de Bahasa Indonesia sin. compl.
- de Bahasa Malaysia sin. compl.
- en Malay
- en Bahasa Indonesia sin. compl.
- en Bahasa Malaysia sin. compl.
- es malayo
- es bahasa indonesia sin. compl.
- es bahasa malaisia sin. compl.
- eu malaysiera
- eu bahasa indonesia sin. compl.
- eu bahasa malaysia sin. compl.
- fr malais
- fr bahasa indonesia sin. compl.
- fr bahasa malaysia sin. compl.
- gl malaio
- gl bahasa indonesia sin. compl.
- gl bahasa malaisia sin. compl.
- gn malájo
- gn vahasa indonésia sin. compl.
- gn vahasa maláisia sin. compl.
- it malese
- it bahasa melayu sin. compl.
- ja マレ－語
- ja バハサ・マレ－語
- ja バハサ・ インドネシア語 sin. compl.
- nl Maleis
- nl Indonesisch Bahasa sin. compl.
- nl Maleis Bahasa sin. compl.
- pt malaio
- pt bahasa indonesia sin. compl.
- pt bahasa malaysia sin. compl.
- ru Малайский
- ru Малайзийский sin. compl.
- ru Индонезийский sin. compl.
- zh 马来语
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica>, <Àsia > Brunei>, <Àsia > Christmas>, <Àsia > Indonèsia>, <Àsia > Malàisia>, <Àsia > Singapur>, <Àsia > Tailàndia>, <Àsia > Timor Oriental>
Definició
A Indonèsia, els parlants nadius de malai són uns 28.000.000 d'invidus (entre Sumatra, Java i Borneo) d'una població total de 235.000.000 el 2007. És a dir que aproximadament un 10% dels indonesis tenen el malai com a primera llengua, bàsicament els que viuen a prop de Jakarta. La llengua amb més parlants nadius d'Indonèsia és, de llarg, el javanès (amb 75.200.000), mentre que el sundanès (amb 27.000.000) té si fa no fa tants parlants com el malai; hi ha com a mínim deu llengües més que passen del milió de parlants. No obstant això, només el malai (en la seva varietat estàndard bahasa indonèsia) és oficial i actualment és conegut per la majoria d'indonesis, que l'usen en el comerç, l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
A Malàisia, els parlants de malai com a primera llengua són uns 9.000.000 d'una població total de 27.000.000. També a Malàsia el malai és l'única llengua oficial i gaudeix d'una àmplia difusió a tot l'estat (tant a la Península de Malacca com a l'illa de Borneo).
Així, doncs, a més dels 37.000.000 de parlants nadius de malai, uns 225.000.000 de persones tenen el malai com a segona llengua.
Dins la branca malaiopolinèsia de la família austronèsica, el malai presenta una gran afinitat amb el javanès, l'acehnès, el nauruà, el hawaià, el maori, el samoà, el tahitià, el tongà i el tuvaluà, entre d'altres. El malai indonesi ha rebut un major influx d'altres llengües austronèsiques, principalment del javanès, però també del neerlandès.
Entre els segles IX i XII dC, el malai va ser la llengua administrativa del regne de Sriwijaya (sud-est de Sumatra) i va continuar essent emprada pels sultans de Malacca durant els segles següents. El malai clàssic va ser vehicle d'expressió d'una literatura rica i extensa. A més, històricament el malai s'ha emprat com a llengua franca tant a Malàisia com a les illes indonèsies per parlants d'altres llengües (generalment també austronèsiques) en les relacions comercials i d'altra mena. Al llarg de la seva història, el malai ha rebut l'influx de llengües com el sànscrit, el xinès, el javanès, l'àrab, el portuguès, el neerlandès o l'anglès. La variació dialectal del malai és gran.
Mentre que a Malàisia l'anglès continua tenint una certa difusió, a Indonèsia el neerlandès, l'antiga llengua colonial, s'ha perdut, la qual cosa ha afavorit l'extensió del malai com a llengua franca. L'estàndard malai és idèntic fonològicament i morfològicament a Malàisia i a Indonèsia; en lèxic hi ha algunes variacions locals.
El malai antic s'escrivia en escriptura pal·lava i kawi, mentre que actualment s'usen l'afabet llatí i l'àrab. L'alfabet llatí, amb una adaptació anomenada rumi, va esdevenir oficial el 1962 tant a Malàisia com a Indonèsia, per bé que l'escriptura jawi (adaptació de l'alfabet àrab) s'empra encara en textos religiosos.
El malai és la llengua oficial de Brunei, tot i que només un miler de persones la parlen com a primera llengua. És parlada, però, com a segona llengua per la majoria de ciutadans de Brunei, ja que l'aprenen a l'escola i als mitjans de comunicació.
Hi ha comunitats lingüístiques malaies a Tailàndia, i a les illes Sunda menors i al Timor.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca manyotera de gala, n f
- es cuerda de gala
<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Vestuari>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marduixí, n m
- ca galda, n f alt. sin.
- ca gavarró, n m alt. sin.
- ca herba de l'amor, n f alt. sin.
- ca minyoneta, n f alt. sin.
- ca reseda, n f alt. sin.
- ca amor de jí, n m var. ling.
- ca amordegí, n m var. ling.
- ca amordeguí, n m var. ling.
- ca gualda, n f var. ling.
- ca mardugi, n m var. ling.
- ca mardugí, n m var. ling.
- nc Reseda odorata L.
<Botànica > resedàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marduixí, n m
- ca galda, n f alt. sin.
- ca gavarró, n m alt. sin.
- ca herba de l'amor, n f alt. sin.
- ca minyoneta, n f alt. sin.
- ca reseda, n f alt. sin.
- ca amor de jí, n m var. ling.
- ca amordegí, n m var. ling.
- ca amordeguí, n m var. ling.
- ca gualda, n f var. ling.
- ca mardugi, n m var. ling.
- ca mardugí, n m var. ling.
- nc Reseda odorata L.
<Botànica > resedàcies>
