Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "minyoneria" dins totes les àrees temàtiques

moll de maçoneria moll de maçoneria

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  moll de maçoneria, n m
  • es  muelle de mampostería
  • en  masonry quay

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
^Moll de gravetat^ amb parament construït amb pedres o amb maons sense un ordre determinat.
multiplicació de la timoneria de fre multiplicació de la timoneria de fre

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  multiplicació de la timoneria de fre, n f
  • es  multiplicación de la timonería de freno
  • fr  amplification de la timonerie de frein
  • en  multiplication of the brake gear ratio

<Transport ferroviari>

Definició
Increment de l'esforç del cilindre del fre aplicat a les sabates, com a conseqüència de la relació mecànica entre les bieles i les manovelles.
oreneta d'Indonèsia oreneta d'Indonèsia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  oreneta d'Indonèsia, n f
  • es  golondrina del Pacífico
  • fr  hirondelle de Java
  • en  house swallow
  • de  Südseeschwalbe
  • nc  Hirundo javanica
  • nc  Hirundo tahitica javanica alt. sin.

<36.081 Ocells > Passeriformes > Hirundínids>

oreneta d'Indonèsia oreneta d'Indonèsia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  oreneta d'Indonèsia, n f
  • es  golondrina del Pacífico
  • fr  hirondelle de Java
  • en  house swallow
  • de  Südseeschwalbe
  • nc  Hirundo javanica
  • nc  Hirundo tahitica javanica alt. sin.

<36.081 Ocells > Passeriformes > Hirundínids>

oriol sagnant d'Indonèsia oriol sagnant d'Indonèsia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  oriol sagnant d'Indonèsia, n m
  • es  oropéndola consanguínea
  • fr  loriot de Ramsay
  • en  black-and-crimson oriole
  • de  Rotbrustpirol
  • nc  Oriolus consanguineus
  • nc  Oriolus cruentus consanguineus alt. sin.

<36.032 Ocells > Passeriformes > Oriòlids>

oriol sagnant d'Indonèsia oriol sagnant d'Indonèsia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  oriol sagnant d'Indonèsia, n m
  • es  oropéndola consanguínea
  • fr  loriot de Ramsay
  • en  black-and-crimson oriole
  • de  Rotbrustpirol
  • nc  Oriolus consanguineus
  • nc  Oriolus cruentus consanguineus alt. sin.

<36.032 Ocells > Passeriformes > Oriòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ormeig, n m
  • es  timoneria, n f
  • fr  tringlerie, n f
  • en  rigging, n
  • de  Ruderanlage, n f
  • de  Rudergestänge, n n

<Enginyeria>

pa de cucut de bosc pa de cucut de bosc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pa de cucut de bosc, n m
  • ca  agrella borda, n f sin. compl.
  • ca  acetosella, n f alt. sin.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella de fulla de cor, n f alt. sin.
  • ca  agrella de riu, n f alt. sin.
  • ca  agrella fina, n f alt. sin.
  • ca  agrelles de riu, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelleta, n f alt. sin.
  • ca  agrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  lújula, n f alt. sin.
  • ca  oxàlic, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut blanc, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trevolet fals, n m alt. sin.
  • ca  agriguella de fulla de cor, n f var. ling.
  • ca  agriguella fina, n f var. ling.
  • ca  agrilles de riu, n f pl var. ling.
  • ca  lígula, n f var. ling.
  • ca  líjula, n f var. ling.
  • ca  minxonària, n f var. ling.
  • ca  pa-i-vi, n m var. ling.
  • nc  Oxalis acetosella L.

<Botànica > oxalidàcies>

pa de cucut de bosc pa de cucut de bosc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pa de cucut de bosc, n m
  • ca  agrella borda, n f sin. compl.
  • ca  acetosella, n f alt. sin.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella de fulla de cor, n f alt. sin.
  • ca  agrella de riu, n f alt. sin.
  • ca  agrella fina, n f alt. sin.
  • ca  agrelles de riu, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelleta, n f alt. sin.
  • ca  agrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  lújula, n f alt. sin.
  • ca  oxàlic, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut blanc, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trevolet fals, n m alt. sin.
  • ca  agriguella de fulla de cor, n f var. ling.
  • ca  agriguella fina, n f var. ling.
  • ca  agrilles de riu, n f pl var. ling.
  • ca  lígula, n f var. ling.
  • ca  líjula, n f var. ling.
  • ca  minxonària, n f var. ling.
  • ca  pa-i-vi, n m var. ling.
  • nc  Oxalis acetosella L.

<Botànica > oxalidàcies>

pebrots de ruc pebrots de ruc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pebrots de ruc, n m pl
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  galda, n f alt. sin.
  • ca  gavarró, n m alt. sin.
  • ca  marduixí, n m alt. sin.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin.
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin.
  • ca  minyoneta, n f alt. sin.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  farolilla, n f var. ling.
  • ca  farolillo, n m var. ling.
  • ca  gavarro, n m var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  mardugi, n m var. ling.
  • nc  Reseda phyteuma L.

<Botànica > resedàcies>