Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "moixerif" dins totes les àrees temàtiques
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca almoixerif, n m
- es almojarife
<Història>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca almoixerif, n m
- es almojarife
<Història>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca almoixerif, n m
- es almojarife, n m
<Història del dret>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cama-sec, n m
- ca cama-sec de prat, n m sin. compl.
- ca carmanyola, n f sin. compl.
- ca carrereta, n f sin. compl.
- ca carrerola, n f sin. compl.
- ca corretjola, n f sin. compl.
- ca corriola, n f sin. compl.
- ca fals moixernó, n m sin. compl.
- ca moixerdina, n f sin. compl.
- ca moixernó de prat, n m sin. compl.
- ca moixina, n f sin. compl.
- es carretilla
- es ninfa
- es senderuela
- nc Marasmius oreades
<Botànica>
Definició
Nota
- El cama-sec creix en erols, preferentment en prats de muntanya, a la primavera i la tardor.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca camagroc, n m
- ca ginesterola de pi, n f sin. compl.
- ca indi, n m sin. compl.
- ca moixernó de bosc, n m sin. compl.
- ca picornell de càrritx, n m sin. compl.
- ca rossinyol de pi, n m sin. compl.
- ca rossinyolic, n m sin. compl.
- ca vaqueta de pi, n f sin. compl.
- nc Cantharellus lutescens
<Botànica>
Definició
Nota
- El camagroc creix en colònies nombroses als herbeis o entre la molsa de les pinedes.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa negra, n f
- ca mòdega, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
- ca estepa blanca, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa borrera, n f alt. sin.
- ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
- ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
- ca estepa llimonera, n f alt. sin.
- ca estepa mòdega, n f alt. sin.
- ca estepa morisca, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa obscura, n f alt. sin.
- ca estepera negra, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca mòdegues, n f pl alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca estépara negra, n f var. ling.
- ca estèpara negra, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estrepa negra, n f var. ling.
- ca mudeiu, n m var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus monspeliensis L.
<Botànica > cistàcies>
Nota
- Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa negra, n f
- ca mòdega, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
- ca estepa blanca, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa borrera, n f alt. sin.
- ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
- ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
- ca estepa llimonera, n f alt. sin.
- ca estepa mòdega, n f alt. sin.
- ca estepa morisca, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa obscura, n f alt. sin.
- ca estepera negra, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca mòdegues, n f pl alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca estépara negra, n f var. ling.
- ca estèpara negra, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estrepa negra, n f var. ling.
- ca mudeiu, n m var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus monspeliensis L.
<Botànica > cistàcies>
Nota
- Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gírgola de bruc, n m
- ca bolet de pila, n m sin. compl.
- ca flota de bruc, n f sin. compl.
- ca moixernó d'estepa, n m sin. compl.
- ca pom de terra, n m sin. compl.
- nc Lyophyllum aggregatum
- nc Lyophyllum decastes
<Botànica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moixera, n f
- ca pomera borda, n f sin. compl.
- ca blada, n f alt. sin.
- ca gater, n m alt. sin.
- ca maçanera borda, n f alt. sin.
- ca moixa (fruit), n f alt. sin.
- ca moixera blanca, n f alt. sin.
- ca moixera comuna, n f alt. sin.
- ca moixera de guilla, n f alt. sin.
- ca moixera gran, n f alt. sin.
- ca moixera vera, n f alt. sin.
- ca pomera de pastor, n f alt. sin.
- ca pomera silvestre, n f alt. sin.
- ca seridoler, n m alt. sin.
- ca server, n m alt. sin.
- ca server bord, n m alt. sin.
- ca servera borda, n f alt. sin.
- ca aseridolé, n m var. ling.
- ca mogera, n f var. ling.
- ca moguera, n f var. ling.
- ca moixers, n m pl var. ling.
- ca mostelles, n f pl var. ling.
- ca mugera, n f var. ling.
- nc Sorbus aria (L.) Crantz
- nc Pyrus aria (L.) Ehrh. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moixera, n f
- ca pomera borda, n f sin. compl.
- ca blada, n f alt. sin.
- ca gater, n m alt. sin.
- ca maçanera borda, n f alt. sin.
- ca moixa (fruit), n f alt. sin.
- ca moixera blanca, n f alt. sin.
- ca moixera comuna, n f alt. sin.
- ca moixera de guilla, n f alt. sin.
- ca moixera gran, n f alt. sin.
- ca moixera vera, n f alt. sin.
- ca pomera de pastor, n f alt. sin.
- ca pomera silvestre, n f alt. sin.
- ca seridoler, n m alt. sin.
- ca server, n m alt. sin.
- ca server bord, n m alt. sin.
- ca servera borda, n f alt. sin.
- ca aseridolé, n m var. ling.
- ca mogera, n f var. ling.
- ca moguera, n f var. ling.
- ca moixers, n m pl var. ling.
- ca mostelles, n f pl var. ling.
- ca mugera, n f var. ling.
- nc Sorbus aria (L.) Crantz
- nc Pyrus aria (L.) Ehrh. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
