Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "molest" dins totes les àrees temàtiques

acant

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca acant, n m
ca carnera, n f sin. compl.
es acanto, n m
fr acanthe à feuilles molles, n f
fr acanthe molle, n f
nc Acanthus mollis

acer rodó

<Indústria dels materials de la construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca acer rodó, n m
es acero redondo
fr outil-molette
en circular form tool

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

activitat molesta

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca activitat molesta, n f
es actividad molesta

<Construcció > Urbanisme>

Definició

Activitat que constitueix una incomoditat pels sorolls o vibracions que produeix o pels fums, gasos, olors, boires, pólvores en suspensió o substàncies que emet.

activitat molesta

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca activitat molesta, n f
es actividad molesta, n f

adigué

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adigué
ca circassià occidental sin. compl.
ca txerkès inferior sin. compl.
cod Адыгэбзэ (Adigebze)
ar الأديغية
cy Adyge
de Adygeisch
en Adyghe
en Lower Circassian sin. compl.
en West Circassian sin. compl.
es adigués
es cherkés inferior sin. compl.
es circasiano occidental sin. compl.
eu adigera
eu adyghera sin. compl.
eu behe txerkesera sin. compl.
eu mendebaldeko txerkesera sin. compl.
fr adygué
fr circassien de l'ouest sin. compl.
fr tcherkesse inférieur sin. compl.
gn adigues
gn cherkes iguypeguave sin. compl.
gn sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
it adighé
ja アディゲ語
ja 下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
nl Adygisch (of Adyghe)
nl Beneden Tsjerkessië sin. compl.
nl Westelijk Circassië sin. compl.
pt adigue
pt adyguei sin. compl.
pt cherkes sin. compl.
pt circasiano ocidental sin. compl.
ru Адыгейский язык
ru Кяхский sin. compl.
ru Черкесский sin. compl.
ru Нижнечеркесский sin. compl.
ru Западночеркесский sin. compl.
tmh Tadigit
zh 阿迪盖语
scr Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.

La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.

Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.

La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.

ajustador de motlles | ajustadora de motlles

<Indústria. Energia > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ajustador de motlles | ajustadora de motlles, n m, f
es ajustador de moldes
fr modeleur mécanicien
en metal foundry pattern-maker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició

Persona que construeix i repara els models de metall que s'utilitzen per a la fabricació de motlles de fosa.

akateko

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca akateko
ca acatec sin. compl.
ca acateco sin. compl.
ca conob sin. compl.
ca kanjobal de l'oest sin. compl.
ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
cy Akateko
cy Acatec sin. compl.
cy Acateco sin. compl.
cy Conob sin. compl.
cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
de Acateco
de Acatec sin. compl.
de Akateko sin. compl.
de Conob sin. compl.
de Kanjobal West sin. compl.
de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
en Akateko
en Acatec sin. compl.
en Acateco sin. compl.
en Conob sin. compl.
en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
en Western Kanjobal sin. compl.
en Western Q'anjob'al sin. compl.
es acateco
es acatec sin. compl.
es akateko sin. compl.
es conob sin. compl.
es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
es kanjobal del oeste sin. compl.
es q'anjob'al del oeste sin. compl.
eu akatekera
eu acatec sin. compl.
eu acateco sin. compl.
eu akateko sin. compl.
eu conob sin. compl.
eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
fr acatèque
fr acatec sin. compl.
fr acateco sin. compl.
fr akateko sin. compl.
fr conob sin. compl.
fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
gl akateko
gl acatec sin. compl.
gl acateco sin. compl.
gl conob sin. compl.
gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
gl kanjobal do oeste sin. compl.
gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
gn akatéko
gn akatec sin. compl.
gn akatéko sin. compl.
gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
gn konob sin. compl.
it akateko
it acatec sin. compl.
it acateco sin. compl.
it conob sin. compl.
it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
it kanjobal occidentale sin. compl.
it q'anjob'al occidentale sin. compl.
pt akateco
pt acatec sin. compl.
pt acateco sin. compl.
pt conob sin. compl.
pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
pt kanjobal do oeste sin. compl.
pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Mèxic>

Definició

Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.

al·lèrgia al blat de moro

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al blat de moro, n f
ca al·lèrgia a la dacsa, n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la milloca, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al blat de l'Índia, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gra de la dacsa (Zea mays), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gra de la milloca (Zea mays), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gra del blat de l'Índia (Zea mays), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gra del blat de moro (Zea mays), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gra del milloc (Zea mays), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gra del moresc (Zea mays), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al gra del panís (Zea mays), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al milloc, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al moresc, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al panís, n f sin. compl.
en allergy to corn, n
cod 419573007

<Al·lergologia>

anyol

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anyol, n m
ca anyol ramós, n m alt. sin.
ca herba de la xufeta, n f alt. sin.
ca julivert de xufa, n m alt. sin.
nc Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
nc Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

anyol

<Ciències de la vida>

ca anyol, n m
ca anyol ramós, n m alt. sin.
ca herba de la xufeta, n f alt. sin.
ca julivert de xufa, n m alt. sin.
nc Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
nc Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>