Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "moresc" dins totes les àrees temàtiques

ànec ànec

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ànec, n m
  • ca  morell, n m sin. compl.
  • es  pato, n m
  • fr  canard, n m
  • pt  pato, n m
  • en  duck, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Carnisseria i xarcuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  rajada tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremolina, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa marbrada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca morena, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremoladora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolera, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolina, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  baca tremoladora, n f var. ling.
  • ca  baca tremolina, n f var. ling.
  • ca  peix electrich, n m var. ling.
  • ca  tremolor, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremuloya, n f var. ling.
  • nc  Torpedo marmorata
  • nc  Narcobatus torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo galvanii var. ling.
  • nc  Torpedo marmoratus var. ling.
  • es  tembladera, n f
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina mármol
  • es  trimielga negra
  • fr  torpille marbrée
  • en  marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
actiu morós i dubtós actiu morós i dubtós

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  actiu morós i dubtós, n m
  • es  activo moroso y dudoso
  • en  unpaid and bad assets

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Actiu de baixa qualitat creditícia.

Nota

  • L'adjectiu morós de la denominació actiu morós i dubtós expressa un retard en els pagaments, i l'adjectiu dubtós, l'alta probabilitat que no arribi a efectuar-se el cobrament.
amfiteatre morènic amfiteatre morènic

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  amfiteatre morènic, n m
  • es  anfiteatro morrénico
  • es  vallum morrénico
  • fr  amphithéâtre morainique
  • fr  vallum morainique
  • en  moraine amphitheatre

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Morena terminal o conjunt de morenes terminals d'una glacera, en forma d'arc circular, al voltant de l'extrem de la llengua glacial.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
apalis de Moreau apalis de Moreau

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  apalis de Moreau, n f
  • es  apalis de Moreau
  • fr  apalis de Moreau
  • en  Kungwe apalis
  • de  Kungwefeinsänger
  • nc  Apalis argentea

<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>

Nota

  • El nom específic de Moreau fa referència a Reginald Ernest Moreau (1897-1970), ornitòleg i col·leccionista britànic.
arc de ferradura arc de ferradura

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc de ferradura, n m
  • ca  arc àrab, n m sin. compl.
  • es  arco árabe
  • es  arco arábigo
  • es  arco de herradura
  • es  arco morisco
  • en  Arabic arch
  • en  horseshoe arch
  • en  Moorish arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Arc format per un segment de circumferència de més de 180º amb el centre situat per damunt de la línia d'arrencada.
arròs amb múrgoles i verdures arròs amb múrgoles i verdures

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  arròs amb múrgoles i verdures
  • es  arroz con colmenillas y verduras
  • fr  riz aux morilles et aux légumes
  • it  riso con funghi e verdure
  • en  rice with morels and vegetables
  • de  Reis mit Morcheln und Gemüse

<Plats a la carta. Arrossos>

arròs de conill amb múrgoles i cargols arròs de conill amb múrgoles i cargols

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  arròs de conill amb múrgoles i cargols
  • es  arroz de conejo con colmenillas y caracoles
  • fr  riz au lapin, aux morilles et aux escargots
  • it  riso con coniglio, funghi e lumache
  • en  rabbit rice with morels and snails
  • de  Reis mit Kaninchen, Morcheln und Schnecken

<Plats a la carta. Arrossos>