Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mossega" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ciper, n m
  • ca  jonça de duna, n f alt. sin.
  • ca  jonça mucronada, n f alt. sin.
  • ca  mansega de platja, n f alt. sin.
  • ca  mansega marina, n f alt. sin.
  • ca  marsega marina, n f var. ling.
  • nc  Cyperus capitatus Vand.
  • nc  Cyperus kalli (Forssk.) Murb. var. ling.
  • nc  Cyperus mucronatus (L.) Mabille var. ling.
  • nc  Cyperus schoenoides Griseb. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

coca del mossèn amb anxoves i pebrot vermell coca del mossèn amb anxoves i pebrot vermell

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  coca del mossèn amb anxoves i pebrot vermell
  • es  coca del mosén con anchoas y pimiento rojo
  • fr  coca del mossèn aux anchois et au poivron rouge (sorte de pain catalan)
  • it  focaccia del mossèn con acciughe e peperone rosso
  • en  coca del mossèn with anchovies and red pepper (a kind of Catalan bread)
  • de  Coca del mossèn mit Anchovis und rotem Paprika (katalanische Brotsorte)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

coca del mossèn amb escalivada, tonyina i formatge de cabra gratinat coca del mossèn amb escalivada, tonyina i formatge de cabra gratinat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  coca del mossèn amb escalivada, tonyina i formatge de cabra gratinat
  • es  coca del mosén con escalivada, atún y queso de cabra gratinado
  • fr  coca del mossèn (sorte de pain catalan) aux légumes rôtis, au thon et au fromage de chèvre gratiné
  • it  coca del mossèn (un tipo di focaccia catalana) con ortaggi arrostiti, tonno e formaggio di capra gratinato
  • en  coca del mossèn (a kind of Catalan bread) with roast vegetables, tuna and goat cheese au gratin
  • de  Coca del mossèn (katalanische Brotart) mit gegrilltem Gemüse, Thunfisch und gratiniertem Ziegenkäse

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

cossetà -ana cossetà -ana

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cossetà -ana, n m, f
  • es  cosetano

<Història>

Definició
Individu d'un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona, fins al coll de Balaguer.
cosseta cosseta

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cosseta, n f
  • es  coseta, n f
  • fr  cossette, n f
  • en  but slice, n
  • en  chip, n
  • en  cossette, n
  • en  sugar beet chip, n
  • en  sugar beet-chip, n

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Fragment de bleda-rave de forma allargada i secció triangular que es talla amb el tallaarrels a l'inici de la fabricació del sucre per a extreure'n el suc ensucrat.
elevació de la mossegada elevació de la mossegada

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  elevació de la mossegada, n f
  • es  alzamiento de la mordida
  • fr  surélévation de l'occlusion
  • en  bite raising

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

escinc mostela escinc mostela

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escinc mostela, n m
  • en  weasel skink
  • nc  Safroscincus mustelinus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Escinc entre petit i mitjà, de color gris platejat, cos cilíndric i potes curtes.
escurçó de fosseta escurçó de fosseta

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escurçó de fosseta, n m
  • en  pit viper

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

estepa negra estepa negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
estepa negra estepa negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.