Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mstec" dins totes les àrees temàtiques

aratinga asteca aratinga asteca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aratinga asteca, n f
  • es  aratinga azteca
  • fr  conure aztèque
  • en  aztec parakeet
  • de  Aztekensittich
  • nc  Eupsittula astec
  • nc  Aratinga nana astec alt. sin.

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

aratinga asteca aratinga asteca

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aratinga asteca, n f
  • es  aratinga azteca
  • fr  conure aztèque
  • en  aztec parakeet
  • de  Aztekensittich
  • nc  Eupsittula astec
  • nc  Aratinga nana astec alt. sin.

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ESTEC, n m
  • ca  European Space Research and Technology Centre, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definició
Acrònim de European Space Research and Technology Centre, 'Centre Europeu de Tecnologia i Recerca Espacial'.

Seu de l'ESA ubicada des de l'abril de 1968 a Noordwijk, Països Baixos, responsable del disseny de les astronaus i del desenvolupament tecnològic de l'ESA.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ESTEC ESTEC

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ESTEC, n m
  • ca  European Space Research and Technology Centre, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definició
Acrònim de European Space Research and Technology Centre, 'Centre Europeu de Tecnologia i Recerca Espacial'.

Seu de l'ESA ubicada des de l'abril de 1968 a Noordwijk, Països Baixos, responsable del disseny de les astronaus i del desenvolupament tecnològic de l'ESA.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ESTEC ESTEC

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ESTEC, n m
  • ca  European Space Research and Technology Centre, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definició
Acrònim de European Space Research and Technology Centre, 'Centre Europeu de Tecnologia i Recerca Espacial'.

Seu de l'ESA ubicada des de l'abril de 1968 a Noordwijk, Països Baixos, responsable del disseny de les astronaus i del desenvolupament tecnològic de l'ESA.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
llentiscle llentiscle

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

màstec màstec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

màstec màstec

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  màstec, n m
  • es  ajonjera
  • nc  Chondrilla juncea

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, comestible, emprada com a emol·lient.