Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "n'" dins totes les àrees temàtiques

malaltia de Canavan

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

ca malaltia de Canavan, n f
ca acidúria N-acetilaspàrtica, n f sin. compl.
es enfermedad de Canavan, n f
es aciduria N-acetilaspártica, n f sin. compl.
es deficiencia de ACY2, n f sin. compl.
es deficiencia de aminoacilasa 2, n f sin. compl.
es deficiencia de aspartoacilasa, n f sin. compl.
es déficit en aspartoacilasa, n m sin. compl.
es degeneración esponjosa del cerebro, n f sin. compl.
es EC, n f sigla
fr maladie de Canavan, n f
fr déficit en ACY2, n m sin. compl.
fr déficit en aminoacylase 2, n m sin. compl.
fr dégénérescence spongieuse du cerveau, n f sin. compl.
fr MC, n f sigla
en Canavan disease, n
en ACY2 deficiency, n sin. compl.
en aminoacylase 2 deficiency, n sin. compl.
en aspartoacylase deficiency, n sin. compl.
en spongy degeneration of the brain, n sin. compl.
en CD, n sigla
cod 141

<Malalties minoritàries > Epilèpsies>

mandinga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mandinga
ca bàmbara sin. compl.
ca diula sin. compl.
ca malinke sin. compl.
ca mandinka sin. compl.
ca maninka sin. compl.
ca manna kankan sin. compl.
ar ماندينغا
cy Mandinga
cy Bambara (Mali) sin. compl.
cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
cy Maninka (Mali) sin. compl.
cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
de Manding
de Bambara (Mali) sin. compl.
de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
de Mandinka (Senegal) sin. compl.
de Maninka (Mali) sin. compl.
de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
en Manding
en Bambara sin. compl.
en Diula sin. compl.
en Kankan Maninka sin. compl.
en Malinke sin. compl.
en Mandinka sin. compl.
en Maninka sin. compl.
es mandinga
es bambara (Malí) sin. compl.
es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
es mandinka (Senegal) sin. compl.
es maninka (Malí) sin. compl.
es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
eu mandinkera
eu bambarera sin. compl.
eu diulera sin. compl.
eu kankan maninkera sin. compl.
eu malinkera sin. compl.
eu mandinkera sin. compl.
eu maninkera sin. compl.
fr mandingue
fr ainsi que manding sin. compl.
fr bambara (Mali) sin. compl.
fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
fr mande et socé sin. compl.
fr mandingo sin. compl.
fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
fr mandinque sin. compl.
fr maninka (Mali) sin. compl.
fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
gl mandé
gl bambara sin. compl.
gl diula sin. compl.
gl malinke sin. compl.
gl mandinka sin. compl.
gl maninka sin. compl.
gl mannka kankan sin. compl.
gn mandinga
gn diula sin. compl.
gn malinke sin. compl.
gn mandinka sin. compl.
gn maninka sin. compl.
gn mannka kankan sin. compl.
gn vámbara sin. compl.
it mandingo
it bambara sin. compl.
it dioula sin. compl.
it malinke sin. compl.
it mandinka sin. compl.
it maninka sin. compl.
it mannka kankan sin. compl.
ja マンディンカ語
ja マニンカ語、マリンケ語、バンバラ語、ジュラ語、マンカ・カンカン語 sin. compl.
nl Mandinga
nl Bambara sin. compl.
nl Diula sin. compl.
nl Malinke sin. compl.
nl Mandinka sin. compl.
nl Maninka sin. compl.
nl Mannka Kankan sin. compl.
pt mandinga
pt bambara (Mali) sin. compl.
pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
pt mandinka (Senegal) sin. compl.
pt maninka (Mali) sin. compl.
pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
ru Мандинго
ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
ru Бамбара (Мали) sin. compl.
ru Манинка (Мали) sin. compl.
ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
zh 曼丁加语
zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
scr Alfabet n ko
num Sistema aràbic
num Sistema n ko

<Nigerocongolesa > Mande>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Libèria>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Senegal>

Definició

El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.

El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.

El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).

El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.

Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.

Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.

La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.

A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.

La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.

mapudungu

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca mapudungu
ca araucà sin. compl.
ca chedungun sin. compl.
ca mapudungun sin. compl.
ca maputxe sin. compl.
cod mapudungu
ar مابودونغية
cy Mapudungu
cy Araucá sin. compl.
cy Chedungun sin. compl.
cy Mapuche sin. compl.
cy Mapudungun sin. compl.
de Mapudungu
de Araucano sin. compl.
de Araukanisch sin. compl.
de Mapuche sin. compl.
de Mapudungun sin. compl.
en Mapudungu
en Araucano sin. compl.
en Chedungun sin. compl.
en Mapuche sin. compl.
en Mapudungun sin. compl.
es mapudungu
es araucano sin. compl.
es chedungun sin. compl.
es mapuche sin. compl.
eu mapudungun
eu araucano sin. compl.
eu chedungun sin. compl.
eu mapudungun sin. compl.
eu maputxe sin. compl.
fr mapuche
fr mapudungu(n)
fr arauca sin. compl.
fr chedungun sin. compl.
gl mapudungu
gl araucano sin. compl.
gl chedungun sin. compl.
gl mapudungun sin. compl.
gl maputxe sin. compl.
gn mapudungu
gn araukáno sin. compl.
gn chedungun sin. compl.
gn mapúche sin. compl.
it mapudungun
it araucano sin. compl.
it mapuche sin. compl.
it mapudungu sin. compl.
ja マプドゥング語
ja アラウカ語 sin. compl.
ja マプチェ語 sin. compl.
ja チェドゥングン語 sin. compl.
ja マプドゥングン語 sin. compl.
nl Mapudungun
nl Araucá sin. compl.
nl Chedungun sin. compl.
nl Mapuche sin. compl.
nl Mapudungu sin. compl.
pt mapudungu
pt araucano sin. compl.
pt chedungun sin. compl.
pt mapuche sin. compl.
pt mapudungun sin. compl.
ru Мапудунгу
ru Мапуче sin. compl.
ru Чедунгун sin. compl.
ru Мапудунгун sin. compl.
ru Арауканский sin. compl.
sw Mapudungu
sw Araucano sin. compl.
sw Chedungun sin. compl.
sw Mapuche sin. compl.
tmh Tamapudungut
zh 马布顿古
zh 切顿衮 sin. compl.
zh 马布切 sin. compl.
zh 阿劳卡诺 sin. compl.

<Aïllada>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Xile>

Definició

El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.

Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.

No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.

La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).

Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:

1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.

2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).

3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.

La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').

La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.

La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).

mil·linormal

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca mil·linormal, adj
sbl mN

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

Definició

Que té una concentració d'una mil·lèsima part de la normal.

mostra'n més

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca mostra'n més
en see more

<Localització > Fraseologia>

ca N

Definició

Símbol d'un determinant antigènic dels eritròcits, que forma part del sistema MNS.

<Disciplines de suport > Química>

ca N

<Disciplines de suport > Química>

Definició

Símbol que, en el nom de certs composts, serveix per a indicar que un substituent d'una molècula (anomenat immediatament després del símbol) resta unit a un àtom de nitrogen d'aquesta, com per exemple en el cas de la N,N-dimetil formamida. Hom acostuma a posar aquest símbol en cursiva.

<Química>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca pfx
es pfx
en pfx

<Química > Química orgànica>

Definició

Nota

<Química>

ca pfx
es pfx
en pfx

<Química > Química orgànica>

Definició

Nota

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Disciplines de suport > Química>

ca n-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Prefix que indica que una cadena química és normal, per a diferenciar-la de les formes isomèriques (per exemple, n-butà i isobutà).