Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "nadar" dins totes les àrees temàtiques

lidar

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca lidar, n m
es altímetro láser
es ládar
es lídar
en airborne laser scanner
en laser altimeter
en laser radar
en lidar
en ladar sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició

Sensor actiu que envia polsos làser en longituds d'ona en les regions de l'ultraviolat, l'espectre visible o l'infraroig proper, i mesura el temps transcorregut i la intensitat del senyal de retorn que arriba al sensor des de l'instant de transmissió del pols.

Nota

1. El lidar proporciona dues imatges d'una mateixa àrea, una imatge dels temps de retorn, de la qual s'obté informació de la distància al sensor i l'elevació del punt sobre el terreny, i una imatge de la intensitat, de la qual s'obté informació de les propietats de l'objecte, amb la mateixa densitat de punts que la imatge d'elevació. Proporciona una exactitud vertical elevada, de 5-30 cm aproximadament. Depenent de la longitud d'ona utilitzada, té capacitat de penetració de la boira, els núvols i la vegetació, per la qual cosa també es pot utilitzar en preses nocturnes. Com que processa múltiples senyals, pot distingir entre retorns a diferents altures produïts per la cobertura vegetal i el terreny. La densitat de punts varia segons l'altura i la velocitat de vol, i també segons la freqüència de repetició de polsos. Això pot donar lloc a bases de dades molt grans, ja que se solen emetre entre 10.000 i 100.000 polsos per segon, amb una empremta en el terreny a una distància compresa entre 0,5 i 5 m. L'angle d'incidència pot arribar a 70º, però s'utilitzen angles més petits, de 40º aproximadament, per a assolir una penetració més elevada i evitar punts morts, amb una mesura gairebé vertical. Un lidar opera a altures inferiors a 1.000 m.

2. L'acrònim lidar prové de l'anglès light intensity detection and ranging ('detecció i localització per intensitat de llum').
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

lidar

ca lidar, n m
ca ladar, n m sin. compl.
ca radar làser, n m sin. compl.
es lidar
es ladar sin. compl.
es radar láser sin. compl.
en lidar
en ladar sin. compl.
en laser radar sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició

Sensor que permet mesurar el temps entre l'emissió de llum (normalment en polsos) i la detecció del senyal d'eco (així com la seva intensitat) i en dedueix la distància a l'objecte del qual es detecta l'eco d'aquella llum.

El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).

El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM². Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.

Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta¹. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).

La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

lidar

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

ca lidar, n m
ca ladar, n m sin. compl.
ca radar làser, n m sin. compl.
es lidar
es ladar sin. compl.
es radar láser sin. compl.
en lidar
en ladar sin. compl.
en laser radar sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

lidar

<Ciències de la Terra>

ca lidar, n m
ca ladar, n m sin. compl.
ca radar làser, n m sin. compl.
es lidar
es ladar sin. compl.
es radar láser sin. compl.
en lidar
en ladar sin. compl.
en laser radar sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

lidar

<TIC > Informàtica > Realitat virtual i augmentada>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/291>

ca lidar, n m
ca ladar, n m sin. compl.
ca radar làser, n m sin. compl.
es lidar, n m
es ladar, n m sin. compl.
es radar láser, n m sin. compl.
fr ladar, n m
fr lidar, n m
en lidar, n
en ladar, n sin. compl.
en laser radar, n sin. compl.

<Realitat virtual i augmentada > Aspectes tècnics>

Definició

Escàner en 3D que permet mesurar el temps entre l'emissió de llum i la detecció del senyal d'eco, així com la seva intensitat, i en dedueix la distància a l'objecte del qual es detecta l'eco d'aquella llum.

Nota

El lidar permet fer reconstruccions fidedignes dels espais i els objectes que intervenen en la realitat virtual i la realitat augmentada, i crear entorns tridimensionals que incorporen informació sobre el volum, la distància, la profunditat, etc.

lliris de Nadal

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliris de Nadal, n m pl
ca nadala, n f alt. sin.
nc Narcissus papyraceus Ker Gawl.
nc Narcissus niveus Loisel. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

lliris de Nadal

<Botànica>

ca lliris de Nadal, n m pl
ca nadala, n f alt. sin.
nc Narcissus papyraceus Ker Gawl.
nc Narcissus niveus Loisel. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

marxívol

<Botànica>

ca marxívol, n m
ca manxiulot, n m sin. compl.
ca ulierca, n f sin. compl.
ca baladre, n m alt. sin.
ca eixorovius, n m pl alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampador de gel, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors de gel, n m pl alt. sin.
ca escampall, n m alt. sin.
ca herba clavera, n f alt. sin.
ca lletera borda, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca malbec, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca manxiuler, n m alt. sin.
ca manxiules, n f pl alt. sin.
ca manxiulet, n m alt. sin.
ca marcívol, n m alt. sin.
ca marxívols, n m pl alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia blanca, n f alt. sin.
ca peònia borda, n f alt. sin.
ca planta pudent, n f alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca ronya de gos, n f alt. sin.
ca roser de Nadal, n m alt. sin.
ca ulierques, n f pl alt. sin.
ca flor navarra, n f var. ling.
ca mansiblo, n m var. ling.
ca mansiulo, n m var. ling.
ca mansiulot, n m var. ling.
ca manxiubuls, n m pl var. ling.
ca manxíubuls, n m pl var. ling.
ca manxiulo, n m var. ling.
ca margívol, n m var. ling.
ca margívols, n m pl var. ling.
ca marxibuls, n m pl var. ling.
ca marxíbuls, n m pl var. ling.
ca marxígol, n m var. ling.
ca marxigols, n m pl var. ling.
ca marxígols, n m pl var. ling.
ca monxiulots, n m pl var. ling.
ca navarro, n m var. ling.
ca olierca, n f var. ling.
ca olierques, n f pl var. ling.
ca paloni borda, n f var. ling.
ca palònia, n f var. ling.
ca palònia blanca, n f var. ling.
ca palònia borda, n f var. ling.
ca peloni borda, n f var. ling.
ca sagüero, n m var. ling.
ca sagüerro, n m var. ling.
ca xerubius, n m pl var. ling.
nc Helleborus foetidus L.

<Botànica > ranunculàcies>

marxívol

<Ciències de la vida>

ca marxívol, n m
ca manxiulot, n m sin. compl.
ca ulierca, n f sin. compl.
ca baladre, n m alt. sin.
ca eixorovius, n m pl alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampador de gel, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors de gel, n m pl alt. sin.
ca escampall, n m alt. sin.
ca herba clavera, n f alt. sin.
ca lletera borda, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca malbec, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca manxiuler, n m alt. sin.
ca manxiules, n f pl alt. sin.
ca manxiulet, n m alt. sin.
ca marcívol, n m alt. sin.
ca marxívols, n m pl alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia blanca, n f alt. sin.
ca peònia borda, n f alt. sin.
ca planta pudent, n f alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca ronya de gos, n f alt. sin.
ca roser de Nadal, n m alt. sin.
ca ulierques, n f pl alt. sin.
ca flor navarra, n f var. ling.
ca mansiblo, n m var. ling.
ca mansiulo, n m var. ling.
ca mansiulot, n m var. ling.
ca manxiubuls, n m pl var. ling.
ca manxíubuls, n m pl var. ling.
ca manxiulo, n m var. ling.
ca margívol, n m var. ling.
ca margívols, n m pl var. ling.
ca marxibuls, n m pl var. ling.
ca marxíbuls, n m pl var. ling.
ca marxígol, n m var. ling.
ca marxigols, n m pl var. ling.
ca marxígols, n m pl var. ling.
ca monxiulots, n m pl var. ling.
ca navarro, n m var. ling.
ca olierca, n f var. ling.
ca olierques, n f pl var. ling.
ca paloni borda, n f var. ling.
ca palònia, n f var. ling.
ca palònia blanca, n f var. ling.
ca palònia borda, n f var. ling.
ca peloni borda, n f var. ling.
ca sagüero, n m var. ling.
ca sagüerro, n m var. ling.
ca xerubius, n m pl var. ling.
nc Helleborus foetidus L.

<Botànica > ranunculàcies>

microones

<Ciències de la Terra>

ca microones, n f pl
ca radar ², n m sin. compl.
es microondas
es radar sin. compl.
en microwaves
en radar band sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>

Definició

Regió de l'espectre electromagnètic de freqüència entre 1 i 3000 GHz (longituds d'ona entre 30 cm i 0.1 mm), o fins i tot a partir de 0.22 GHz (136 cm) segons les fonts.

Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda K_u (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda K_a (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).

Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.

Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6