Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nata" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  noguerola, n f
  • ca  cornicabra, n f sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  noguereta, n f sin. compl.
  • ca  terebint, n m sin. compl.
  • ca  arbre del pi, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  bitxer, n m alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  corneta, n f alt. sin.
  • ca  cornipedrera, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  llampuga pudent, n f alt. sin.
  • ca  llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llentiscler, n m alt. sin.
  • ca  llentisclot, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata borda, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  matacabrit, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matissa vera, n f alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  conicabra, n f var. ling.
  • ca  conyicabra, n f var. ling.
  • ca  estincler, n m var. ling.
  • ca  lentisclot, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  matavera, n f var. ling.
  • ca  púdio, n m var. ling.
  • ca  púdiol, n m var. ling.
  • ca  pudol, n m var. ling.
  • ca  pudolo, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • ca  putdiol, n m var. ling.
  • ca  rataboc, n m var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  rentiscle, n m var. ling.
  • ca  rentiscles, n m pl var. ling.
  • nc  Pistacia terebinthus L.

<Botànica > anacardiàcies>

noguerola noguerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  noguerola, n f
  • ca  cornicabra, n f sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  noguereta, n f sin. compl.
  • ca  terebint, n m sin. compl.
  • ca  arbre del pi, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  bitxer, n m alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  corneta, n f alt. sin.
  • ca  cornipedrera, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  llampuga pudent, n f alt. sin.
  • ca  llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llentiscler, n m alt. sin.
  • ca  llentisclot, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata borda, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  matacabrit, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matissa vera, n f alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  conicabra, n f var. ling.
  • ca  conyicabra, n f var. ling.
  • ca  estincler, n m var. ling.
  • ca  lentisclot, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  matavera, n f var. ling.
  • ca  púdio, n m var. ling.
  • ca  púdiol, n m var. ling.
  • ca  pudol, n m var. ling.
  • ca  pudolo, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • ca  putdiol, n m var. ling.
  • ca  rataboc, n m var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  rentiscle, n m var. ling.
  • ca  rentiscles, n m pl var. ling.
  • nc  Pistacia terebinthus L.

<Botànica > anacardiàcies>

normes d'auditoria generalment acceptades normes d'auditoria generalment acceptades

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  normes d'auditoria generalment acceptades, n f pl
  • ca  NAGA, n f pl sigla
  • es  normas de auditoría generalmente aceptadas
  • es  NAGA sigla
  • fr  normes d'audit généralement acceptées
  • fr  NAGA sigla
  • en  generally accepted auditing standards
  • en  GAAS sigla

<Auditoria i comptabilitat > Auditoria > Normes i principis>

nota de tast nota de tast

<Viticultura. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  nota de tast, n f
  • es  nota de cata
  • fr  note de dégustation
  • en  taste note

<Viticultura. Enologia>

Definició
Descripció breu de les sensacions organolèptiques produïdes per un vi, per a informar-ne els consumidors.
nou mètode austríac nou mètode austríac

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  nou mètode austríac, n m
  • ca  NMA, n m sigla
  • es  nuevo método austriaco
  • es  NMA sigla
  • en  new Austrian tunnelling method
  • en  NATM sigla

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Procediment de construcció de túnels, introduït per primera vegada per l'eminent enginyer austríac Ladislaus von Rabcewicz, que aprofita la capacitat resistent de les roques per a minimitzar el ^sosteniment^ que cal posar per a mantenir estable l'excavació i augmentar-ne la productivitat.

La secció del túnel es deixa deformar per a reduir les tensions al voltant de l'excavació. Simultàniament, es col·loca un sosteniment preliminar flexible, com ara ^formigó projectat^, ^bolons^ o ^encavallades^ lliscants, que permet una certa deformació abans d'entrar en càrrega. La ^longitud d'avanç^ del front s'ajusta en funció de la qualitat de la roca per a donar temps a col·locar el sosteniment abans que les deformacions no siguin excessives.

Aquestes es mesuren periòdicament per a comprovar que s'estabilitzen amb el pas del temps i que el sosteniment fa la seva funció.
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, n f
  • ca  Aliança Atlàntica, n f sin. compl.
  • ca  OTAN, n f sigla
  • es  Alianza Atlántica
  • es  Organización del Tratado del Atlántico Norte
  • es  OTAN sigla
  • fr  Organisation du traité de l'Atlantique nord
  • fr  OTAN sigla
  • en  North Atlantic Treaty Organization
  • en  NATO sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional d'àmbit regional, creada el 1949, que té com a objectiu l'arranjament pacífic de les diferències internacionals, el desenvolupament de les relacions internacionals pacífiques i amistoses, i la cooperació militar en cas d'amenaces, agressió o atac armat a un dels seus estats membres.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  perllonga, n f
  • es  lata
  • es  ristrel

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Definició
Biga o peça de fusta, de tres centímetres de gruix per sis o set d'amplada, que, disposada transversalment a l'embigat d'un sostre, el sosté.
pesta dels petits remugants pesta dels petits remugants

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  pesta dels petits remugants, n f
  • es  peste de los pequeños rumiantes
  • fr  peste des petits ruminants
  • en  goat plague
  • en  kata

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definició
Malaltia vírica que afecta les ovelles i, especialment, les cabres, causada per un virus del gènere Morbillivirus i caracteritzada per febre, secreció nasal profusa, congestió de la conjuntiva, estomatitis necròtica, diarrea i mortalitat elevada.

Nota

  • És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
pesta dels petits remugants pesta dels petits remugants

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  pesta dels petits remugants, n f
  • es  peste de los pequeños rumiantes
  • fr  peste des petits ruminants
  • en  goat plague
  • en  kata

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definició
Malaltia vírica que afecta les ovelles i, especialment, les cabres, causada per un virus del gènere Morbillivirus i caracteritzada per febre, secreció nasal profusa, congestió de la conjuntiva, estomatitis necròtica, diarrea i mortalitat elevada.

Nota

  • És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  petge, n m
  • ca  peu, n m sin. compl.
  • ca  pota, n f sin. compl.
  • es  pata
  • es  pie
  • fr  pied
  • en  leg

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>