Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ninada" dins totes les àrees temàtiques

cugula cugula

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cugula, n f
  • ca  civada de capellà, n f sin. compl.
  • ca  avena, n f alt. sin.
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula petita, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  gall i gallina, n m alt. sin.
  • ca  noviis, n m pl alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  arratge, n m var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena barbata Pott ex Link in Schrad.
  • nc  Avena alba auct. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

dependència no fitada dependència no fitada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dependència no fitada, n f
  • es  dependencia no acotada
  • fr  dépendance non bornée
  • en  unbonnded dependency

<Lingüística>

Definició
En gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, relació que s'estableix entre la posició que ocupa un mot QU i la posició que li correspondria en una oració més baixa d'acord amb la funció que desenvolupa.

Nota

  • En l'oració On diu Marta que va veure els nostres amics Ø?, per exemple, és la dependència establida entre la posició que ocupa l'interrogatiu on en l'oració principal i la posició, assenyalada amb Ø, que li correspondria en l'oració inserida per la funció de complement de lloc. El qualificatiu de no fitada es deu al fet que, en potència, no està limitada la distància entre les dues posicions: On diu Marta que Antoni assegura que va veure els nostres amics Ø? Aquest tipus de relació rep el nom de lligam no argumental en la teoria del règim i del lligam.
dinada dinada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dinada, n f
  • es  yesca, n f
  • fr  fagot, n m
  • en  tinder, n

<Enginyeria forestal>

dipòsit de vi dipòsit de vi

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dipòsit de vi, n m
  • es  ánfora
  • es  tina de envejecimiento
  • es  tinaja
  • fr  amphore
  • en  ageing tank

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ditada, n f
  • es  huella dactilar

<Arts > Dibuix artístic>

doll doll

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  doll, n m
  • es  tinaja
  • en  earthenware jug

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Càntir gran, de terrissa envernissada, de forma ovalada i tres nanses, dues a la part superior, oposades, i l'altra a la part inferior.
donada donada

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  donada, n f

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició
Acció de repartir les cartes als jugadors.
duna fixada duna fixada

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  duna fixada, n f
  • ca  duna estabilitzada, n f sin. compl.
  • ca  duna estacionària, n f sin. compl.
  • es  duna estabilizada, n f
  • es  duna estacionaria, n f
  • es  duna fijada, n f
  • fr  dune fixée, n f
  • fr  dune stabilisée, n f
  • fr  dune stationnaire, n f
  • en  anchored dune, n
  • en  fixed dune, n
  • en  stabilized dune, n
  • en  stationary dune, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Duna que ha perdut la seva mobilitat per causes diverses, especialment per la vegetació.
empremta per addició empremta per addició

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  empremta per addició, n f
  • ca  ditada, n f sin. compl.
  • es  huella estampada
  • es  huella por adición
  • en  secondary print

<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>

Definició
Empremta visible produïda per la impregnació en una superfície apta d'una substància que prèviament ha tacat les crestes papil·lars.
ensalada niçarda ensalada niçarda

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ensalada niçarda
  • es  ensalada nizarda
  • fr  salade niçoise
  • it  insalata nizzarda
  • en  salade niçoise
  • de  Salade Niçoise

<Plats a la carta. Entrants i amanides>