Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "noia" dins totes les àrees temàtiques
<Imatge personal>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI nota, nota de cap, nota de sortida, nota de cor, nota mitjana, nota de base o nota de fons?
- es (nota de base) nota baja, n f
- es (nota de base) nota de base, n f
- es (nota de base) nota de fondo, n f
- es (nota de cap) nota alta, n f
- es (nota de cap) nota de cabeza, n f
- es (nota de cap) nota de salida, n f
- es (nota de cor) nota de corazón, n f
- es (nota de cor) nota de cuerpo, n f
- es (nota de cor) nota media, n f
- es (nota) nota, n f
- fr (nota de base) note de base, n f
- fr (nota de base) note de fond, n f
- fr (nota de cap) note de tête, n f
- fr (nota de cor) note de coeur, n f
- fr (nota de cor) note de corps, n f
- fr (nota) note, n f
- en (nota de base) back note, n
- en (nota de base) base note, n
- en (nota de base) bottom note, n
- en (nota de base)background note, n
- en (nota de cap) head note, n
- en (nota de cap) top note, n
- en (nota de cor) body note, n
- en (nota de cor) heart note, n
- en (nota de cor) mid note, n
- en (nota de cor) middle note, n
- en (nota) note, n
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Definició
- Una nota (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels constituents bàsics que es poden percebre en la fragància d'un perfum.
. L'equivalent castellà és nota; el francès, note, i l'anglès, note.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de notes:
- Les notes de cap, o les notes de sortida (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes fresques i lleugeres que desprenen els components més volàtils del perfum, de manera que només es perceben en el moment que s'aplica o que se n'obre un flascó, ja que es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
. Els equivalents castellans són nota alta, nota de cabeza i nota de salida; el francès, note de tête, i els anglesos, head note i top note.
- Les notes de cor, o les notes mitjanes (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que constitueixen l'essència del perfum i li donen la identitat; les notes de cor es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cap.
. Els equivalents castellans són nota de corazón, nota de cuerpo i nota media; els francesos, note de coeur i note de corps, i els anglesos, heard note, mid note i middle note.
- Les notes de base, o les notes de fons (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum i, per tant les que fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa; les notes de base es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cor i s'evaporen lentament, fins al punt que poden persistir durant hores o durant dies.
. Els equivalents castellans són nota baja, nota de base i nota de fondo; els francesos, note de base i note de fond, i els anglesos, back note, background note, base note i bottom note.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són d'ús habitual en l'àmbit de la perfumeria.
(2) Tenen l'aval de diversos especialistes del sector.
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de nota, nota de cap, nota de cor i nota de base al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En clau de fragància, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/89/).
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advertiment legal, n m
- ca avís legal, n m sin. compl.
- ca nota legal, n f sin. compl.
- es advertencia legal
- es aviso legal
- es nota legal
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
En la pràctica notarial, és habitual que al final de l'escriptura el notari o notària faci constar que ha fet les reserves i els advertiments legals i fiscals corresponents als atorgants. Els advertiments legals varien en cada cas segons el contingut de l'escriptura. Generalment, són recomanacions o prevencions legals que els atorgants han de tenir presents; poden ser de tipus fiscal, com per exemple l'obligatorietat de presentar l'escriptura que s'ha de liquidar i pagar-ne els impostos corresponents, o de tipus registral, com ara la necessitat d'inscriure l'escriptura en un registre públic perquè tingui eficàcia davant de terceres persones o per a gaudir de la fe pública registral. De fet, en la pràctica notarial aquesta expressió s'ha convertit en una clàusula d'estil que recull el deure dels notaris d'informar els atorgants de totes les repercussions o les incidències legals de l'escriptura que han atorgat i, en especial, de les de tipus fiscal o tributari.
En l'àmbit contractual, és habitual trobar, en els casos de contractes d'adhesió, una remissió a la normativa que regula els drets dels consumidors i els usuaris, i també la protecció de les dades personals que s'incorporen en una base de dades.
La realització d'advertiments legals també és habitual en les edicions o les emissions d'obres literàries, artístiques o científiques en totes les modalitats de reproducció, ja sigui escrita, sonora, visual, musical o cinematogràfica, entre altres. En aquest cas, els editors fan constar que l'obra està registrada i adverteixen de la responsabilitat penal que pot recaure sobre la persona que la copiï, la distribueixi, la plagiï o la comuniqui públicament sense l'autorització dels titulars de l'obra o dels seus cessionaris.
En els judicis és freqüent la remissió als advertiments legals per a determinats avisos que el jutjat vol adreçar als destinataris d'una determinada actuació judicial. Així, en la citació de testimonis, se'ls ha d'informar o advertir de l'obligació que tenen d'acudir a la citació judicial que han rebut i se'ls ha d'advertir que si no ho fan poden ser sancionats amb una multa.
D'altra banda, quan un jutjat comunica a una persona que ha embargat els béns d'un creditor seu i li ordena que enviï els diners embargats, també ha d'advertir als destinataris de les conseqüències que pot tenir l'incompliment de l'ordre. Igualment, abans de prendre declaració als testimonis, el jutge o jutgessa els ha d'advertir del deure de dir la veritat i de la responsabilitat penal que pot tenir en cas de no fer-ho.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albada, n f
- ca herbada, n f alt. sin.
- ca sabonera d'algep, n f alt. sin.
- ca sabonera llenyosa, n f alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salades, n f pl alt. sin.
- ca soia, n f alt. sin.
- ca soia veritable, n f alt. sin.
- ca soies, n f pl alt. sin.
- ca trincola, n f alt. sin.
- ca trincola glauca, n f alt. sin.
- nc Gypsophila struthium L. in Loefl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albada, n f
- ca herbada, n f alt. sin.
- ca sabonera d'algep, n f alt. sin.
- ca sabonera llenyosa, n f alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salades, n f pl alt. sin.
- ca soia, n f alt. sin.
- ca soia veritable, n f alt. sin.
- ca soies, n f pl alt. sin.
- ca trincola, n f alt. sin.
- ca trincola glauca, n f alt. sin.
- nc Gypsophila struthium L. in Loefl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca anacard, n m
- ca nou d'acajú, n f
- es anacardo, n m
- fr anacarde, n m
- fr cajou, n m
- fr noix d'acajou, n f
- fr noix de cajou, n f
- pt caju, n m
- en acajou, n
- en cashew
- en cashew nut, n
<Botànica>
Definició
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca anemone joia, n f
- es anémona brillante, n f
- es anémona joya, n f
- fr anémone bijou, n f
- en green jewel anemone, n
- en jewel anemone, n
- nc Corynactis viridis
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Neurologia>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anoia, n f
- es anoesia
- es anoia
- en anoesia
- en anoia
<Neurologia>, <Salut mental>
Definició
Nota
- La denominació anoia està formada a partir de a- i del grec nóos 'percepció'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anona, n f
- ca gavó aragonès, n m alt. sin.
- ca gavó groc, n m alt. sin.
- ca gavó pirinenc, n m alt. sin.
- ca nona, n f alt. sin.
- ca gavó aragonés, n m var. ling.
- nc Ononis aragonensis Asso
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
