Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "noms" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
- ca Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
- ca Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
- ca Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
- ca Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
- ca Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
- ca Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
- ca Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
- ca Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca 4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
- ca 6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
- ca 8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Nota
- 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca 4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
- ca 6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
- ca 8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Nota
- 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
