Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "npcies" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic? 0 CRITERI organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?
  • es  (organisme modificat genèticament) organismo genéticamente modificado, n m
  • es  (organisme modificat genèticament) organismo modificado genéticamente, n m
  • es  (organisme transgènic) organismo transgénico, n m
  • es  (organisme modificat genèticament) OGM, n m sigla
  • es  (organisme modificat genèticament) OMG, n m sigla
  • fr  (organisme modificat genèticament) organisme génétiquement modifié, n m
  • fr  (organisme transgènic) organisme transgénique, n m
  • fr  (organisme modificat genèticament) OGM, n m sigla
  • it  (organisme modificat genèticament) organismo geneticamente modificato, n m
  • it  (organisme transgènic) organismo transgenico, n m
  • it  (organisme modificat genèticament) OGM, n m sigla
  • en  (organisme modificat genèticament) genetically engineered organism, n
  • en  (organisme modificat genèticament) genetically modified organism, n
  • en  (organisme transgènic) transgenic organism, n
  • en  (organisme transgènic) transgenic species, n
  • en  (organisme modificat genèticament) GEO, n sigla
  • en  (organisme modificat genèticament) GMO, n sigla
  • de  (organisme modificat genèticament) gentechnisch veränderter Organismus, n m
  • de  (organisme transgènic) transgener Organismus, n m
  • de  (organisme modificat genèticament) GVO, n m sigla

<Ciències de la vida > Genètica>

Definició
Tant organisme modificat genèticament i la sigla OMG com organisme transgènic (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades la forma *organisme genèticament modificat i la sigla *OGM.

- Un organisme modificat genèticament, o la sigla OMG corresponent (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un organisme viu al qual s'ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, ja sigui per la modificació dels gens propis o per la introducció de gens aliens, amb l'objectiu de donar-li unes propietats noves.
. Els motius de la tria d'aquestes formes en comptes de *organisme genèticament modificat (i la sigla corresponent *OGM) són els següents:
(1) Tenen més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueixen l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que donen lloc a denominacions més neutres (les formes amb l'adverbi anteposat possiblement s'han creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria organisme no modificat genèticament i no *organisme genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és organisme modificat genèticament., amb la sigla corresponent OMG.
. Els equivalents castellans són organismo genéticamente modificado, organismo modificado genéticamente i les sigles OGM i OMG; els francesos, organisme génétiquement modifié i la sigla OGM; els italians, organismo geneticamente modificato i la sigla OGM; els anglesos, genetically engineered organism, genetically modified organism i les sigles GEO i GMO, i els alemanys, gentechnisch veränderter Organismus i la sigla GVO.

- Un organisme transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a un organisme modificat genèticament en el genoma del qual s'ha introduït DNA d'una altra espècie.
. L'equivalent castellà és organismo transgénico; el francès, organisme transgénique; l'italià, organismo transgenico; els anglesos, transgenic organism i transgenic species, i l'alemany, transgener Organismus.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats aliment modificat genèticament i aliment transgènic. (Vegeu la fitxa CRITERI Aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de organisme modificat genèticament i organisme transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats transgènicament i aliments transgènics, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/17/).
bacil·làcies bacil·làcies

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacil·làcies, n f pl

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Antiga família de bacteris integrada per bacils i cocs grampositius capaços de produir endòspores. Comprenia els gèneres Bacillus, Sporolactobacillus, Clostridium, Desulfomaculatum i Sporosarcina. Aquests gèneres, juntament amb Oscillospira, formen ara la Secció 13 del Manual de Bergey.
bartonel·làcies bartonel·làcies

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bartonel·làcies, n f pl

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Família de rickèttsies paràsites endocel·lulars de vertebrats, als quals són transmeses per artròpodes. Tenen l'aspecte de petits bacteris gramnegatius (fan menys de tres micròmetres), bacil·lars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel. Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que segrega la melsa. Han estat cultivades en medis sòlids (ronyó, fetge) i líquids.
brucel·làcies brucel·làcies

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  brucel·làcies, n f pl

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Antiga família de bacteris que comprenia les brucel·les.
canel·làcies canel·làcies

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canel·làcies, n f pl

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Família de ranals (ordre de dicotiledònies dialipètales) constituïda per espècies de plantes llenyoses i arbres d'escorça rica en olis essencials. Són plantes pròpies dels països tropicals, sobretot d'Amèrica. L'espècie més important és el canyeller blanc, dotat de propietats medicinals.
cara cara

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  cara, n f
  • es  cara
  • en  face
  • TA  facies

<Anatomia>

cara cara

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cara, n f
  • la  facies

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Superfície d'una part o d'un òrgan, i especialment cadascun de llurs costats.

Nota

  • La denominació llatina facies és emprada especialment en nomenclatura anatòmica com a denominació de la superfície d'un òrgan (membre, os, víscera, etc), generalment acompanyada de les precisions topogràfiques necessàries; per exemple, facies anterior iridis o facies articularis acromii. En algun cas les precisions són més descriptives, com ara la donada a la superfície articular de la cavitat cotiloide de facies lunata acetabuli.
cara cara

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cara, n f
  • es  cara
  • fr  visage
  • en  facies

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>

Definició
Conjunt de les faccions en tant que expressa l'estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.

Nota

  • La denominació rostre prové del llatí rostrum 'bec'.
cara anterior de l'iris cara anterior de l'iris

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  cara anterior de l'iris, n f
  • es  cara anterior del iris
  • en  facies anterior iridis
  • TA  facies anterior iridis

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Superfície que limita la part posterior de la cambra anterior.
cara anterior de la còrnia cara anterior de la còrnia

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  cara anterior de la còrnia, n f
  • es  cara anterior de la córnea
  • en  facies anterior corneae
  • TA  facies anterior corneae

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Superfície que limita la part anterior de la còrnia.