Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "objecci" dins totes les àrees temàtiques

acomiadament per causes objectives acomiadament per causes objectives

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acomiadament per causes objectives, n m
  • ca  acomiadament objectiu, n m sin. compl.
  • es  despido objetivo, n m
  • es  despido por causas objetivas, n m sin. compl.

<Dret laboral i de la seguretat social>

acufen objectiu acufen objectiu

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  acufen objectiu, n m
  • es  acúfeno objetivo
  • en  objective tinnitus

<Otorinolaringologia > Otologia > Semiologia>

Definició
Acufen en què el so o el soroll existeix realment a l'interior de l'individu afectat.
ArcObjects ArcObjects

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ArcObjects

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Programari de SIG en components, creat per ESRI Inc. a partir de 2000.

El mateix ArcGIS i tota la darrera generació de programari de SIG d'ESRI estan íntegrament programats utilitzant els objectes d'ArcObjects. ArcObjects constitueix la col·lecció d'objectes de base per a personalitzar ArcGIS, però també es distribueix separadament, amb el nom de ArcEngine, per a desenvolupar aplicacions independents d'ArcGIS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ArcObjects ArcObjects

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ArcObjects

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Programari de SIG en components, creat per ESRI Inc. a partir de 2000.

El mateix ArcGIS i tota la darrera generació de programari de SIG d'ESRI estan íntegrament programats utilitzant els objectes d'ArcObjects. ArcObjects constitueix la col·lecció d'objectes de base per a personalitzar ArcGIS, però també es distribueix separadament, amb el nom de ArcEngine, per a desenvolupar aplicacions independents d'ArcGIS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ArcObjects ArcObjects

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ArcObjects

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Programari de SIG en components, creat per ESRI Inc. a partir de 2000.

El mateix ArcGIS i tota la darrera generació de programari de SIG d'ESRI estan íntegrament programats utilitzant els objectes d'ArcObjects. ArcObjects constitueix la col·lecció d'objectes de base per a personalitzar ArcGIS, però també es distribueix separadament, amb el nom de ArcEngine, per a desenvolupar aplicacions independents d'ArcGIS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
bé protegit bé protegit

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  bé protegit, n m
  • es  bien protegido
  • fr  bien protégé
  • it  bene protetto
  • en  protected persons and objects
  • en  protected property
  • ar  ممتلكات محمية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició
Bé que en virtut del dret internacional públic, en especial del dret internacional humanitari, no pot ser atacat durant un conflicte armat pel fet que no constitueix un objectiu militar.

Nota

  • 1. Són béns protegits els béns civils, els béns culturals, els béns essencials per a la supervivència de la població civil i l'entorn natural.
  • 2. L'atac d'un bé protegit constitueix un crim de guerra en virtut del dret internacional humanitari.
blanc entrant blanc entrant

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  blanc entrant, n m
  • es  blanco entrante
  • fr  objectif en rapprochement
  • en  incoming target

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Plat que es va acostant al tirador durant la seva trajectòria.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cognat, n m
  • ca  objecte cognat, n m
  • es  cognado
  • es  objeto cognado
  • fr  cognat
  • en  cognate
  • en  cognate object

<Lingüística>

Definició
Objecte que, en les relacions sintàctiques, té la mateixa derivació històrica que el verb que el regeix.

Nota

  • Per exemple, preguntar una pregunta.
complement complement

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement, n m
  • ca  objecte, n m sin. compl.
  • ca  C, n m abrev.
  • ca  O, n m abrev.
  • es  complemento
  • es  objeto
  • fr  complément
  • fr  complément d'objet
  • en  complement
  • en  object

<Lingüística>

Definició
Funció sintàctica del constituent que en completa un altre de nuclear, del qual depén i amb el qual tendeix a ocupar posicions adjacents.

Nota

  • Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.
complement cognat complement cognat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement cognat, n m
  • ca  cognat, n m sin. compl.
  • ca  complement intern, n m sin. compl.
  • ca  objecte cognat, n m sin. compl.
  • es  cognado
  • es  complemento cognado
  • es  complemento interno
  • fr  cognat
  • fr  objet interne
  • en  cognate
  • en  cognate complement
  • en  internal complement

<Lingüística>

Definició
Complement directe que poden prendre molts verbs intransitius per a reforçar el seu significat i que està format per noms relacionats etimològicament o semànticament amb el verb.

Nota

  • Per exemple, llàgrimes amargues en plorar llàgrimes amargues o un ball en ballar un ball.