Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ocasió" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració adverbial, n f
- es oración adverbial
- fr phrase adverbiale
- en adverbial clause
<Lingüística>
Definició
Nota
- Les oracions adverbials plantegen problemes a l'hora de classificar-les i delimitar-ne l'inventari. Segons un criteri bastant generalitzat, les adverbials es classifiquen en circumstancials i en no circumstancials, o adverbials impròpies. Les primeres són sempre commutables per un adverbi i assenyalen una determinació de temps, de lloc o de manera; les segones indiquen relacions de causa/efecte o de tesi/antítesi, i inclouen les causals, les consecutives, les concessives, les condicionals, les finals i les comparatives.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració adversativa, n f
- es oración adversativa
- fr phrase adversative
- en adversative sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, No m'agrada la llet, però me la beuré. Diferents lingüistes han defensat que les adversatives pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes més normals que assenyalen aquesta relació adversativa són però i sinó.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració afirmativa, n f
- es oración afirmativa
- fr phrase affirmative
- en affirmative sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- S'oposa a oració negativa.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració atributiva, n f
- ca oració copulativa, n f sin. compl.
- es oración atributiva
- fr phrase attributive
- en attributive sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, Virgínia està cansada. Les oracions atributives normalment es classifiquen en equatives i adscriptives. S'oposa a oració predicativa.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració bàsica, n f
- es oración básica
- fr phrase de base
- en base sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, l'oració Manel ha escrit un llibre de poemes és una oració bàsica, a diferència de Ha escrit Manel un llibre de poemes?, que seria una oració derivada de l'anterior.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració causal, n f
- es oración causal
- fr proposition causale
- en causal clause
<Lingüística>
Definició
Nota
- És el cas de perquè vol guanyar diners en l'oració Treballa perquè vol guanyar diners, que indica el motiu de l'acte de treballar, o de ja que ens pot ajudar en la nostra investigació en l'oració És una idea interessant, ja que ens pot ajudar en la nostra investigació, que explica per què el parlant qualifica la idea d'interessant. Diferents lingüistes han defensat que les causals pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes que normalment introdueixen aquestes oracions són perquè, com que, vist que, per tal com, puix que o ja que. Les subordinades causals se solen classificar en causals internes i externes, atenent a criteris estructurals, i en causals de l'enunciat (o de contingut) i de l'enunciació (o pragmàtiques), atenent a criteris pragmàtics. Les causals internes funcionen com a complements circumstancials i formen part del predicat de l'oració principal (com en Se n'ha anat perquè estava cansat), mentre que les externes funcionen com a adjunts oracionals i ocupen una posició perifèrica dins l'estructura de l'oració composta, a l'esquerra o a la dreta de l'oració principal (com en Com que era molt tard, decidiren posposar la reunió o Decidiren tancar la reunió, ja que era molt tard) i més esporàdicament en posició parentètica (com en Decidiren, ja que era molt tard, posposar la reunió). Des d'un punt de vista semàntic, les causals externes solen ser considerades causals explicatives, en el sentit que introdueixen una explicació o justificació del conjunt del que es diu en l'oració principal, de la manera com es diu o de per què el parlant diu el que diu. Per altra banda, les causals de l'enunciat incideixen sobre el contingut del predicat o del conjunt de l'oració principal, com en els exemples adduïts fins ara, mentre que les causals de l'enunciació expliquen l'acte de parla que fa el parlant amb l'oració principal (com en Ves-te'n, que faràs tard, en què la causal explica l'ordre o el suggeriment expressat amb l'imperatiu) o la deducció que du el parlant a fer una determinada afirmació (com en El pare està preocupat, perquè no diu res, en què el parlant dedueix i declara que el seu pare està preocupat, a partir del fet que no diu res).
<Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca oració clivellada, n f
- es oración hendida
- es oración partida
- es oración truncada
- fr phrase clivée
- en cleft sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Un exemple d'oració clivellada és Sou vosaltres que ho sabeu, a partir de l'oració asseverativa Vosaltres ho sabeu.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració clivellada, n f
- ca oració escindida, n f sin. compl.
- es oración escindida
- es oración hendida
- fr phrase clivée
- en cleft sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, a l'oració no marcada L'Enric ens ho ha dit, hi correspon l'oració clivellada És l'Enric qui ens ho ha dit o bé És l'Enric que ens ho ha dit, en la qual l'Enric rep el focus contrastiu i la subordinada conté informació compartida pels interlocutors. Tot i que no és tan habitual, també es possible que el constituent postcopular tinga un caràcter temàtic i la subordinada aporte informació nova, com en Fou aleshores que es va adonar de tot.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració completiva, n f
- es oración completiva
- fr proposition complétive
- en complement clause
<Lingüística>
Definició
Nota
- Les completives estan introduïdes per la conjunció que o si si el verb té forma finita: Volia que anàrem a Eivissa, No sé si vindran. Si el verb té forma no finita, la completiva sol estar mancada de nexe: Volien anar a Eivissa. En algun cas, però, pot ser introduïda de manera opcional per la preposició de: Hem decidit d'anar-hi.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració complexa, n f
- es oración complexa
- fr phrase complexe
- en complex sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple l'oració És possible que arriben tard, que conté l'oració que arriben tard, que funciona com a subjecte, o l'oració No m'agrada la possibilitat que arriben tard, que conté l'oració que arriben tard com a modificador del nom possibilitat dins del sintagma nominal que funciona com a subjecte. Amb el mateix valor també s'usa oració composta per subordinació.
