Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "okupaci��" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ocupació, n f
- es ocupación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca ocupació, n f
- es ocupación, n f
- fr squattage, n m
- en squatting, n
<Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals>
Definició
Nota
- Les primeres ocupacions van tenir lloc a la dècada de 1960 a ciutats com ara Berlín o Amsterdam. A partir dels anys setanta del segle XX l'ocupació es va estendre per altres països, com ara la Gran Bretanya o Itàlia i, més endavant l'Estat espanyol.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca ocupació, n f
- es ocupación
- fr occupation
- it occupazione
- en occupation
- ar احتلال
<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ocupació d'immoble, n f
- es ocupación de inmueble
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La introducció d'aquesta figura delictiva en el Codi penal (CP) del 1995, definida en l'article 245, ha estat vista com una eina per a combatre penalment el moviment ocupa, un fenomen social que té l'origen en la dècada del 1960 a Anglaterra i que consisteix en l'ocupació estable d'immobles abandonats o deshabitats com a denúncia de les dificultats per a aconseguir un habitatge i de l'especulació urbanística creixent. A l'Estat espanyol el fenomen ocupa va aparèixer en la dècada del 1980. Jurídicament, fins a l'entrada en vigor del CP del 1995 les conductes d'ocupació d'immobles que no constituïssin una llar eren impunes, sempre que es realitzessin pacíficament. L'expulsió dels ocupants es podia aconseguir si la persona propietària de l'immoble presentava un interdicte. A partir del 1995, la conducta es va declarar delictiva, amb la qual cosa es facilitava l'expulsió dels ocupants.
La criminalització de les conductes d'ocupació pacífica ha rebut força crítiques de nombrosos sectors de la doctrina, que la consideren contrària al principi d'intervenció mínima. Altres veus crítiques qüestionen que en el cas d'immobles en què no es duu a terme cap mena d'activitat hi pugui haver un interès social mereixedor de tutela penal. El bé jurídic que es vol protegir amb el càstig d'aquestes conductes és la possessió de l'immoble afectat. Hi ha dues conductes típiques: d'una banda, la que consisteix a ocupar l'immoble sense l'autorització deguda, i de l'altra, mantenir-se a l'interior de l'immoble contra la voluntat de la persona titular. En el primer cas, no sembla que amb la simple entrada n'hi hagi prou perquè es pugui considerar realitzat, sinó que cal que l'entrada es faci amb una certa voluntat de permanència que comporti la despossessió efectiva (Sentència de l'Audiència Provincial [SAP] de Saragossa del 18.2.1999, ponent: Cantero Ariztegui).
Des del punt de vista del bé jurídic, s'han proposat interpretacions que exclouen l'aplicació del tipus als casos en què l'immoble ocupat es trobi en una situació perllongada d'abandonament per part dels titulars (SAP de Girona del 5.2.1999, ponent: Lacaba Sánchez). La conducta de manteniment està pensada per als casos en què s'ha produït una entrada autoritzada i l'ocupant es nega a desallotjar l'immoble quan es revoca l'autorització. El delicte es consuma en el moment en què es produeix l'ocupació o el manteniment contrari a la voluntat de la persona titular. La fase de consumació es perllonga mentre l'ocupació es manté, la qual cosa permet afirmar que la infracció té l'estructura de delicte permanent i que no s'esgota fins que es desocupa l'immoble o s'aconsegueix l'autorització de la persona titular. La qualitat de delicte permanent agilitza notablement el desallotjament de l'immoble per part de la policia, un fet que sembla haver tingut una gran importància en la criminalització d'aquestes conductes. La permanència de la fase de consumació també permet afirmar la punibilitat dels qui, sense haver contribuït en l'acte inicial d'ocupació, entrin posteriorment a l'immoble i hi romanguin. Tanmateix, sembla que en aquests casos per a apreciar la infracció cal una certa voluntat de permanència, cosa que permet deixar fora dels tipus els casos d'entrades puntuals de durada breu.
En l'acció d'ocupar o de romandre a l'immoble no cal que es duguin a terme actes de violència o d'intimidació, per bé que hi ha autors com ara Joan Baucells i Lladós que hi estan en contra; en tots els casos, si aquests actes es produeixen, és aplicable l'article 245.1 del CP. Sembla que aquest darrer precepte és també la norma que cal aplicar quan l'ocupació s'executa de manera pacífica inicialment, però posteriorment es duen a terme actes de violència o d'intimidació per a aconseguir mantenir-se dins l'immoble. En canvi, en els casos en què per a entrar a l'immoble que es vol ocupar es recorre a la força en les coses cal aplicar l'article 245.2 del CP, i considerar que hi ha un concurs ideal entre aquesta infracció i el delicte o la falta corresponent de danys. Un altre requisit perquè es cometi un delicte d'ocupació d'immobles és la manca d'autorització. La persona competent per a concedir l'autorització que determina l'atipicitat de la conducta és exclusivament la persona titular de la legítima possessió de l'immoble (propietaris, arrendataris o usufructuaris). Com en el cas del delicte de violació de domicili, l'autorització pot ser tant expressa com tàcita. En el darrer cas, és especialment problemàtic quan el subjecte passiu té coneixement de l'ocupació i no es manifesta en cap sentit, atès que no es pot descartar que hi hagi una forma tàcita d'autorització.
L'objecte del delicte ha de ser un immoble, habitatge o edifici aliè que no constitueixi una llar. Aquesta darrera característica permet distingir aquesta infracció del delicte de violació de domicili (art. 202 CP). Més difícil, però, és fer la distinció entre l'ocupació i el delicte de violació de domicili de persones jurídiques i establiments oberts al públic (art. 203 CP). L'única via interpretativa que sembla possible per a separar les dues figures és la reserva de l'aplicació de l'article 245.2 als casos d'entrades en immobles on els titulars no hi desenvolupen cap mena d'activitat, i per tant, per bé que s'afecta la possessió, no es produeix cap atemptat contra la intimitat. El delicte d'ocupació d'immobles també planteja, quant a la modalitat típica i l'acció de romandre en l'immoble, problemes de delimitació amb la falta regulada en l'article 635 del CP. Pel que fa al tipus subjectiu, és necessària la concurrència de dol i d'una certa voluntat de permanència, elements que serveixen per a restringir l'aplicació d'aquesta figura als casos que afecten el bé jurídic d'una manera més evident. Finalment, la pena que fixa el CP per als autors d'aquesta infracció és una multa de tres a sis mesos. - V. t.: violació de domicili n f
- V. t.: violació de domicili de persones jurídiques i establiments oberts al públic n f
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca ocupació d'immobles, n f
- es ocupación de inmuebles, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca ocupació de circuit, n f
- es ocupación de circuito
- en circuit occupation
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ocupació de la via pública, n f
- es ocupación de la vía pública
- en occupancy of the public way
<Policia > Funcions i tècnica > Policia administrativa>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ocupació del sòl, n f
- es ocupación del suelo
- fr occupation du sol
- en land use
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca ocupació directa, n f
- es ocupación directa, n f
<Dret administratiu > Béns de l'Administració>
Definició
<Lleure > Turisme>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ocupació hotelera, n f
- es ocupación hotelera
- en hotel occupancy
<Lleure > Turisme>
