Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "oliba" dins totes les àrees temàtiques

laurifoli -òlia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca laurifoli -òlia, adj
es laurifolio -lia, adj
fr laurifolié -ée, adj
en lauriferous, adj

llom de bacallà ajoarriero amb salsa de mel

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca llom de bacallà ajoarriero amb salsa de mel
es lomo de bacalao ajoarriero con salsa de miel
fr filet de morue ajoarriero et à la sauce au miel (morue à l'ail, à l'huile d'olive et au paprika)
it filetto di baccalà ajoarriero con salsa di miele (baccalà all'aglio, olio d'oliva e paprica)
en loin of cod ajoarriero with honey sauce (cod with garlic, oil and paprika)
de Stockfischlende Ajoarriero mit Honigsauce (Stockfisch mit Knoblauch, Öl und Paprika)

llom de bacallà al pil-pil confitat al buit amb carpaccio de peus de porc i crumble de ceba

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca llom de bacallà al pil-pil confitat al buit amb carpaccio de peus de porc i crumble de ceba
es lomo de bacalao al pil-pil confitado al vacío con carpaccio de manitas de cerdo y crumble de cebolla
fr filet de morue au pil-pil confit sous vide au carpaccio de pieds de porc et au crumble d'oignon (morue cuite à l'huile d'olive, au piment et à l'ail)
it filetto di baccalà al pil-pil confit sottovuoto con carpaccio di piedi di maiale e crumble di cipolla (baccalà cotto con olio d'oliva, peperoncino e aglio)
en vacuum pickled loin of cod al pil-pil with pig trotter carpaccio and onion crumble (cod cooked with oil, chilli and garlic)
de Vakuum eingelegte Stockfischlende al pil-pil mit Schweinsfußcarpaccio und Zwiebel-Crumble (mit Chili und Knoblauch in Öl gegart)

llorer

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llorer, n m
ca baguer (peu femení), n m sin. compl.
ca llor, n m sin. compl.
ca oliva (fruit), n f sin. compl.
ca bacalia, n f alt. sin.
ca baguer, n m alt. sin.
ca llor de llei, n m alt. sin.
ca llorer noble, n m alt. sin.
ca llorera (peu femení), n f alt. sin.
ca llorers, n m pl alt. sin.
ca lloret, n m alt. sin.
ca allau, n m var. ling.
ca allor, n m var. ling.
ca laurel, n m var. ling.
ca llaurer, n m var. ling.
ca llorel, n m var. ling.
ca llort, n m var. ling.
ca lluré, n m var. ling.
ca nyoré, n m var. ling.
nc Laurus nobilis L.

<Botànica > lauràcies>

llorer

<Ciències de la vida>

ca llorer, n m
ca baguer (peu femení), n m sin. compl.
ca llor, n m sin. compl.
ca oliva (fruit), n f sin. compl.
ca bacalia, n f alt. sin.
ca baguer, n m alt. sin.
ca llor de llei, n m alt. sin.
ca llorer noble, n m alt. sin.
ca llorera (peu femení), n f alt. sin.
ca llorers, n m pl alt. sin.
ca lloret, n m alt. sin.
ca allau, n m var. ling.
ca allor, n m var. ling.
ca laurel, n m var. ling.
ca llaurer, n m var. ling.
ca llorel, n m var. ling.
ca llort, n m var. ling.
ca lluré, n m var. ling.
ca nyoré, n m var. ling.
nc Laurus nobilis L.

<Botànica > lauràcies>

maionesa d'oli

<Gastronomia > Tècniques culinàries > Texturització > Oli d'oliva>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, Centre de Terminologia. Oli d'oliva en textures [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/257>

ca maionesa d'oli, n f
ca emulsió d'oli, n f sin. compl.
es mayonesa de aceite, n f
es mayonesa de aceite de oliva, n m
fr mayonnaise à l'huile, n f
fr mayonnaise d'huile, n f
fr mayonnaise d'huile d'olive, n f
en oil mayonnaise, n
en olive oil mayonnaise, n

Definició

Elaboració d'oli d'oliva texturitzat amb aigua i goma xantana (E 415), que recorda la maionesa tradicional.

Nota

1. La maionesa d'oli és una versió de la maionesa tradicional, en què l'aigua i la goma xantana (E 415) actuen com a substituts del rovell d'ou. Es prepara en fred. Es dissol la goma xantana en aigua i s'obté una dissolució homogènia i lleugerament viscosa. Tot seguit, s'hi va afegint l'oli d'oliva molt lentament mentre es bat enèrgicament. És durant aquest últim pas que la barreja agafa una textura similar a la de la maionesa tradicional.
2. La maionesa d'oli es fa servir com a salsa i pot servir de base per a altres salses.

merlà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca merlà, n m
ca peix rei, n m sin. compl.
es liba
es merlán
es plegonero
fr merlan
en whiting
nc Merlangius merlangus merlangus

merlà

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca merlà, n m
ca mòllera roquera, n f sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca mollera roquera, n f var. ling.
ca peix rey, n m var. ling.
nc Merlangius merlangus
nc Gadus merlangus var. ling.
nc Merlangius merlangius euxinus var. ling.
nc Merlangius merlangus merlangus var. ling.
es liba
es merlan
es merlán
es plegonero
fr merlan
en whiting

<Peixos > Gàdids>

merlà

<Ciències de la vida>

ca merlà, n m
ca mòllera roquera, n f sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca mollera roquera, n f var. ling.
ca peix rey, n m var. ling.
nc Merlangius merlangus
nc Gadus merlangus var. ling.
nc Merlangius merlangius euxinus var. ling.
nc Merlangius merlangus merlangus var. ling.
es liba
es merlan
es merlán
es plegonero
fr merlan
en whiting

<Peixos > Gàdids>

milfulles

<Ciències de la vida>

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.