Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ombra" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a preu fet, adv
  • ca  a destall, adv sin. compl.
  • ca  a escar, adv sin. compl.
  • ca  a escara, adv sin. compl.
  • ca  a escarada, adv sin. compl.
  • ca  a tant alçat, adv sin. compl.
  • ca  a tasca, adv sin. compl.
  • ca  a un tant alçat, adv sin. compl.
  • es  a destajo
  • es  a tanto alzado
  • es  por unidad de obra

<Dret>

Definició
Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: S'ha obert un concurs per a trobar una empresa que faci l'obra a preu fet.

    Ex.: A la fàbrica treballa a destall.

    Ex.: Preferia treballar a escar.

    Ex.: Antigament, es treballava molt a escara.

    Ex.: Els primers mesos de treballar a l'empresa cobrava a escarada.

    Ex.: Com que no li poden oferir una plaça fixa, l'han contractat a tasca.

    Ex.: Segons el contracte, la remuneració es pot pactar a un tant alçat.

    Ex.: L'empresari li oferí, per al mes d'agost, treballar a tant alçat.
  • V. t.: a escruix adv
  • V. t.: a preu fet adv
activitat d'obra activitat d'obra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  activitat d'obra, n f
  • es  actividad de obra

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Tasca necessària per a la realització d'una obra que consumeix temps i que pot consumir recursos.

S'utilitza en la planificació i programació d'obres.
ambre ambre

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ambre, n m
  • es  ámbar
  • fr  ambre
  • it  ambra
  • en  amber
  • de  Bernstein

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>

Definició
Resina fòssil de diverses coníferes.

Nota

  • És de color groc amb tonalitats ataronjades, marrons, i, més rarament, vermelles o verdes. És electritzable per fricció. La majoria d'exemplars d'ambre tenen una antiguitat que pot oscil·lar entre els 60 i els 20 milions d'anys. El nom prové del mot àrab anbar, 'ambre'.
ambre premsat ambre premsat

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ambre premsat, n m
  • ca  ambroide, n m sin. compl.
  • es  ámbar prensado
  • es  ambroide
  • fr  ambre comprimé
  • fr  ambre pressé
  • fr  ambroïde
  • it  ambra compressa
  • it  ambra stampata
  • it  ambroide
  • en  ambroid
  • en  pressed amber
  • de  Ambroid
  • de  Preßbernstein

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>

Definició
Ambre reconstituït, obtingut escalfant i premsant petits fragments d'ambre per a obtenir-ne un fragment més gran.

Nota

  • Presenta bombolles allargades i línies de flux, que són degudes a la pressió exercida durant el procés d'obtenció. Se'n va produir per primera vegada a Viena (Àustria), el 1881.
antiombra antiombra

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  antiombra, n f
  • es  anteumbra
  • es  antiumbra
  • es  antumbra
  • fr  anté-ombre
  • fr  anti-ombre
  • en  anteumbra
  • en  antiumbra
  • en  antumbra

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definició
Regió cònica de l'espai, oposada pel vèrtex al con d'ombra projectat per la Lluna, des de la qual un eclipsi de sol es veu com a anular.

Nota

  • L'antiombra també es pot produir en eclipsis entre cossos celestes que no siguin el Sol, la Lluna i la Terra.
armari d'obra armari d'obra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  armari d'obra, n m
  • ca  armari de paret, n m
  • ca  armari de rebost, n m
  • es  armario empotrado, n m
  • fr  placard, n m
  • en  closet, n
  • eu  armairu landatu, n
  • eu  horma-armairu, n

<Fusteria > Construccions>, <Fusteria > Mobles>

arrendament d'obra arrendament d'obra

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament d'obra, n m
  • es  arrendamiento de obra, n m

<Dret civil>

arrendament d'obra arrendament d'obra

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament d'obra, n m
  • ca  arrendament d'obres, n m sin. compl.
  • ca  contracte d'empresa, n m sin. compl.
  • ca  contracte d'execució d'obra, n m sin. compl.
  • es  arrendamiento de obra
  • es  arrendamiento de obras
  • es  contrato de ejecución de obra
  • es  contrato de empresa
  • es  contrato de obra

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició
Contracte en què una part s'obliga a fer una obra per un preu determinat.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífico
  • La manca d'una regulació catalana pròpia sobre l'arrendament d'obra (figura que una part de la doctrina prefereix anomenar contracte d'execució d'obra o contracte d'empresa) porta a la regulació que el Codi civil espanyol (CC) fa d'aquesta figura jurídica, i que en l'article 1.544 diu que «en l'arrendament d'obra. una de les parts s'obliga a executar una obra. per un preu cert».
    En l'arrendament d'obres, per tant, una de les parts es compromet a realitzar l'obra; aquesta part rep el nom de arrendador, contractista, empresari o executant de l'obra. L'altra part, que ha encarregat l'obra i se n'aprofita, i que està obligada a pagar, rep el nom de arrendatari, propietari de l'obra o comitent. L'objecte del contracte no és tant la realització per una de les parts d'un treball en benefici de l'altra (cosa que pertany a l'àmbit de l'arrendament de serveis), com la materialització del treball en l'obra encarregada, que és objecte de lliurament i per la qual es paga el preu que s'ha estipulat (sentències del 24.9.1984 i del 10.3.1983).
    D'altra banda, es considera obra qualsevol resultat material o industrial, científic, artístic, etc. Fruit del desenvolupament d'una activitat o d'un treball. Ha de ser possible físicament i jurídicament, alhora que s'ha de poder determinar d'alguna manera, ja sigui per referència a un plànol o a un disseny o per indicació de qualsevol altra circumstància que l'especifiqui. Quant al preu, pot consistir en una prestació de qualsevol classe (a diferència del cas de la compravenda; Sentència del 8.10.1903), encara que normalment consisteix en diners. La inexistència del preu dona lloc a la inexistència del contracte (sentències del 14.5.1929 i del 19.12.1953). Es pot pactar una remuneració única i invariable per a tota l'obra o un preu fixat per peces o per mides, possibilitat expressament determinada per l'article 1592 del CC. Finalment, ha de ser vertader i determinat o determinable. No s'ha de confondre, en aquest punt, la certesa del preu a què es refereix l'article 1544 del CC amb el fet que aquest s'hagi pactat anticipadament o hagi d'estar necessàriament fixat en el contracte. Molta jurisprudència ha reconegut que n'hi ha prou que el preu es pugui determinar amb posterioritat al contracte, per acord de les parts, per determinació d'una tercera persona, per mitjà d'una taxació judicial, per relació a un fet que el pugui determinar o segons el costum d'allà on es fa l'obra (sentències del 4.9.1993, del 30.5.1987, del 31.5.1981, del 22.11.1980, del 28.4.1978, del 22.12.1954 i del 7.5.1901).
    S'ha de tenir en compte, d'altra banda, que, sovint, les parts volen que el preu final de l'obra es vagi adaptant a les circumstàncies que es poden produir mentre s'executa i que podrien determinar un increment o una disminució del valor. La revisió del preu sempre serà possible per aplicació del principi general d'autonomia de les voluntats (art. 1255 CC), fins i tot en els contractes a preu alçat. Per a un cas concret de preu alçat, l'article 1593 del CC estableix que «l'arquitecte o contractista que s'encarrega per un preu alçat de la construcció d'un edifici o d'una altra obra d'acord amb un plànol convingut amb el propietari del sòl no pot demanar augment de preu encara que hagi augmentat el dels jornals o materials; però ho pot fer quan s'hagi fet algun canvi en el plànol que produeixi un augment d'obra, sempre que el propietari ho hagi autoritzat». Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 1599 del CC, «si no hi ha pacte o costum en contra, el preu de l'obra s'ha de pagar en fer-se el lliurament».
    L'arrendament d'obres no requereix cap acord especial, i es regeix per la doctrina general dels articles 1278 i 1280 del CC. La proximitat conceptual entre l'arrendament d'obres i l'arrendament de serveis, juntament amb l'eventual dificultat per a distingir una figura o l'altra en determinats casos, ha obligat la doctrina i la jurisprudència a formular criteris de distinció satisfactoris entre un tipus d'arrendament i l'altre. D'entre tots els criteris formulats, el més comunament acceptat és el que se centra en l'objecte d'un contracte i l'altre. En l'arrendament d'obres el contractista s'obliga a un resultat, sense consideració al treball que s'hagi d'emprar per a crear-lo. Altrament, en l'arrendament de serveis, és objecte del contracte la prestació del treball en si mateix, sense que el resultat que finalment s'obté no condicioni en cap sentit l'obligació de l'arrendatari o arrendatària d'abonar el preu pactat (Sentència del 3.11.1983). La redacció de l'article 1588 del CC ha donat peu a la distinció de l'arrendament d'obres segons si el contractista s'obliga o no a subministrar els materials per a fer-la. Aquest article disposa que «es pot contractar l'execució d'una obra convenint que qui l'executi hi posi tan sols el seu treball o la seva indústria, o que també en subministri el material». La naturalesa jurídica de l'arrendament d'obres amb subministrament de materials ha estat controvertida per la dificultat de distingir aquesta figura de la de compravenda: sembla que cal estudiar cas per cas, a la llum de la voluntat de les parts i de la resta de circumstàncies concurrents, aquesta figura. Amb tot, com a mers criteris indicatius de la voluntat de les parts en cada cas, s'ha apuntat que hi ha venda si la persona que contracta treballa amb plànols propis o segons iniciativa pròpia i quan el procés productiu i la qualificació del producte revesteixen una importància menor. En canvi, hi ha arrendament d'obres quan el contractista realitza l'obra tal com li ha estat encarregada o el procés productiu i la qualificació de l'obra resulten determinants de la voluntat de qui l'encarrega.
    Pel que fa als drets i les obligacions de les parts, la persona que contracta, d'una banda, assumeix com a obligació principal l'execució i el lliurament de l'obra en el termini i en les condicions que s'hagin establert en el contracte; a canvi, té dret a rebre el preu de l'obra, i pot retenir la cosa en què hagi executat l'obra fins que no se li pagui, en el cas que aquesta sigui moble (art. 1600 CC). El propietari o propietària, d'altra banda, redueix les seves obligacions a rebre l'obra i pagar-la. En relació amb l'obligació de recepció, si s'ha pactat que l'obra s'ha de fer a satisfacció del propietari, si no hi ha conformitat, l'aprovació es reserva al corresponent judici pericial (art. 1598 CC).
    D'acord amb la regulació que en fa el CC, es poden distingir els següents casos de pèrdua de la cosa: a) si l'obra es perd abans de ser lliurada i el contractista s'ha obligat a subministrar els materials, aquest ha de suportar la pèrdua, tret que hi hagi hagut morositat en la recepció (art. 1589 CC); b) en el cas que el contractista no hagi estat obligat a subministrar els materials i l'obra es destrueixi abans de ser lliurada, aquest no té dret a rebre el preu pactat, excepte en els casos en què hi hagi hagut morositat en la recepció o si la morositat ha estat produïda per la mala qualitat dels materials i ha avisat d'aquesta circumstància el propietari o propietària (art. 1590 CC). Encara que no és regulat expressament, la pèrdua fortuïta dels materials ha de ser suportada pel comitent, mentre que la pèrdua dels materials per negligència del contractista comporta que aquest n'aboni al propietari l'import, i c) finalment, el propietari o propietària és qui ha de suportar la pèrdua de l'obra posterior al lliurament. S'exceptua, amb tot, el cas de les edificacions, regulat expressament per l'article 1591 del CC, que distingeix els casos següents per ruïna dels edificis: en el cas de pèrdua per vicis de la construcció ha de respondre el constructor durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; en el cas de pèrdua per vicis del sòl o per mala direcció de l'obra, ha de respondre l'arquitecte també durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; i el contractista ha de respondre durant quinze anys de la pèrdua de l'obra deguda a un incompliment de les seves obligacions contractuals. En aquest darrer cas, el contractista és alhora responsable pel treball executat per les persones que hagi emprat en l'obra, d'acord amb el que disposa l'article 1596 del CC.
    Pel que fa als efectes del contracte amb relació a terceres persones i d'acord amb el que disposa l'article 1597 del CC, «els qui posen llur treball i materials en una obra ajustada alçadament pel contractista no tenen acció contra el seu propietari o propietària, excepte per la quantitat que degui a aquella quan es fa la reclamació».
    El contracte d'arrendament d'obres s'extingeix per les causes generals d'extinció dels contractes. Amb tot, els articles 1594 i 1595 del CC paren atenció en aquestes tres causes d'extinció del contracte: a) desistiment unilateral del propietari o propietària; d'acord amb el que disposa l'article 1594 del CC, «l'amo pot desistir, per voluntat pròpia, de la construcció de l'obra, encara que s'hagi començat, i ha d'indemnitzar el contractista de totes les despeses, treball i utilitat que en pugui obtenir »; b) mort o incapacitat sobrevinguda del contractista: la mort del contractista pot donar lloc a l'extinció del contracte quan l'encàrrec de l'obra s'hagi fet per raó de les seves qualitats personals. El propietari, en aquest cas, ha d'abonar als hereus del constructor o constructora, a proporció del preu convingut, el valor de la part d'obra executada i dels materials preparats, sempre que d'aquests materials n'obtingui algun benefici. Això mateix s'entén en el cas que el contractista no hagi pogut enllestir l'obra per alguna causa independent a la seva voluntat (art. 1595 CC).
barraca d'obra barraca d'obra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barraca d'obra, n f
  • es  caseta de obra, n f
  • fr  abris de chantier, n m
  • fr  cabane de chantier, n f
  • eu  obra-etxola, n

<Fusteria > Construccions>

blanc total blanc total

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  blanc total, n m
  • ca  contínuum blanc, n m
  • es  blanco total, n m
  • es  blancura total, n f
  • es  resplandor blanco, n m
  • es  resplandor sin sombra, n m
  • fr  blanc dehors, n m
  • fr  temps laiteux, n m
  • en  milky weather, n
  • en  whiteout, n
  • en  white-out, n var. ling.

<Física > Meteorologia>

Definició
Fenomen òptic en què l'observador té la sensació d'estar envoltat per una lluïssor blanca que no li permet distingir l'horitzó, els núvols o les ombres, que ocorre en àrees totalment nevades, quan el cel està cobert per núvols baixos o boira o quan està nevant, a causa de la reflexió uniforme de la llum.

Nota

  • El blanc total produeix en l'observador manca de visibilitat i pèrdua de referències, i pot derivar en desorientació, mareig o pèrdua d'equilibri.