Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "oratge" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI lulo o naranjilla?
- es lulo, n m
- es naranjilla, n f
- es naranjillo, n m
- es toronja, n f
- fr lulo, n m
- fr morelle de Quito, n f
- fr naranjilla, n f
- fr naranrille, n f
- it lulo, n m
- en lulo, n
- en naranjilla, n
- en naranrilla, n
- en Quito orange, n
- de Lulo, n f
- nc Solanum quitoense
<Alimentació. Gastronomia>
Definició
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lulo al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma naranjilla?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-naranjilla).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI lulo o naranjilla?
- es lulo, n m
- es naranjilla, n f
- es naranjillo, n m
- es toronja, n f
- fr lulo, n m
- fr morelle de Quito, n f
- fr naranjilla, n f
- fr naranrille, n f
- it lulo, n m
- en lulo, n
- en naranjilla, n
- en naranrilla, n
- en Quito orange, n
- de Lulo, n f
- nc Solanum quitoense
<Botànica>
Definició
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lulo al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma naranjilla?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-naranjilla).
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ànec amb taronja
- es pato a la naranja
- fr canard à l'orange
- it anatra all'arancia
- en duck with orange
- de Ente mit Orangen
<Plats a la carta. Carn>
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abaixapells, n m
- ca bastó de taronger, n m sin. compl.
- es bajapieles
- fr repoussoir
- en orange stick
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abró, n m
- es boleto anaranjado, n m
- fr bolet orangé, n m
- en red-capped scaber stalk, n
- nc Boletus aurantiacus
<Enginyeria forestal>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca acció de l'onatge, n f
- es acción del oleaje
- en wave action
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definició
<Química / Militar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agent taronja, n m
- es agente naranja
- fr agent orange
- en agent orange
<Química / Militar>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca amazona d'ales taronges, n f
- es amazona alinaranja
- fr amazone aourou
- en orange-winged amazon
- de Venezuelaamazone
- nc Amazona amazonica
<00 Fitxa il·lustrada>, <35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>
