Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ordinal" dins totes les àrees temàtiques

cardenal cardenal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardenal, n m
  • ca  flama, n f sin. compl.
  • ca  cardinal, n m var. ling.
  • nc  Zu cristatus
  • es  cardenal
  • fr  trachyptère ventru
  • en  scalloped ribbonfish

<Peixos > Traquiptèrids>

cardenal cardenal

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cardenal, n m
  • es  cardinal
  • fr  cardinal
  • it  cardinal

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Raïm de gra negrós, ovalat, molt gros i de pell fina, dolç per menjar i que fa vi de poca graduació.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cardinal, adj
  • es  cardinal
  • en  cardinal

<Matemàtiques>

cardinal cardinal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  cardinal, adj
  • es  cardinal
  • fr  cardinal ‑ale
  • en  cardinal

<Lingüística>

Definició
Dit del numeral que indica una quantitat numèrica precisa, com tres, quatre, etc.
carretera convencional carretera convencional

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  carretera convencional, n f
  • es  carretera convencional
  • en  all purpose road
  • en  conventional road
  • en  ordinary road

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Carretera en què hi ha propietats confrontants que hi tenen accés directe o que creua a nivell altres vies de comunicació o servituds de pas.
carretera convencional carretera convencional

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  carretera convencional, n f
  • es  carretera convencional
  • fr  route à statut ordinaire
  • fr  route ordinaire
  • en  ordinary road
  • en  ordinary two-lane road

<Trànsit > Via > Tipologia>

Definició
Carretera que no té les característiques pròpies de les vies segregades.
cognitio extra ordinem cognitio extra ordinem

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  cognitio extra ordinem, n f
  • la  extraordinaria cognitio, n f sin. compl.
  • ca  procediment extraordinari, n m
  • ca  cognició extraordinària, n f sin. compl.
  • es  procedimiento extraordinario, n m
  • es  cognición extraordinaria, n f sin. compl.
  • es  procedimiento cognitorio, n m sin. compl.
  • fr  procédure extraordinaire, n f
  • it  procedura straordinaria, n f

<Dret romà>

cognitio extra ordinem [la] cognitio extra ordinem [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cognitio extra ordinem [la], n f

<Dret romà>

Definició
Sistema processal que no seguia el procediment habitual dels judicis privats, els quals va substituir.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('procediment extraordinari')
  • Era un sistema propi de la justícia imperial, que resolia els plets per mitjà d'instàncies.
coixinet coixinet

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  coixinet, n m
  • ca  malla, n f
  • es  almohadilla
  • es  croisillon
  • es  cuadradillo
  • es  signo de número
  • fr  carré
  • it  cancelletto
  • pt  cardinal
  • pt  cerquilha
  • en  hash
  • en  number sign
  • en  octothorpe
  • en  pound
  • de  Raute
  • de  Rautenzeichen
  • sbl  #

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Signe gràfic consistent en dues ratlles paral·leles inclinades cap a la dreta que s'encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

Nota

  • Correspon al codi 0023 d'Unicode i al codi 25 d'ASCII.
conjunt parcialment ordenat conjunt parcialment ordenat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  conjunt parcialment ordenat, n m
  • es  conjunto parcialmente ordenado
  • en  partially ordered set
  • en  poset

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>

Definició
Conjunt en què hi ha definida una relació d'ordre parcial, reflexiva, asimètrica i transitiva, que implica que no tot parell d'elements del conjunt es poden ordenar l'un en relació amb l'altre.

Nota

  • 1. Algunes relacions espacials presenten les característiques d'una relació d'ordre parcial, notablement la relació de contenció, raó per la qual l'estructura de conjunts parcialment ordenats és de particular interès en els sistemes d'informació geogràfica.

    2. Un exemple de relació parcial són les divisions territorials jeràrquiques amb més d'una jerarquia, com ara municipis, comarques i províncies, mentre que, quan la jerarquia és única, la relació és d'ordre total.

    3. L'estructura d'ordre parcial defineix també una topologia d'ordre parcial igualment aplicable a determinats tipus de grafs.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8