Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ou" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca imatge de tela encolada, n f
- es imagen de tela encolada, n f
- fr figurine de tissu ou papier maché à peindre, n f
- eu oihal kolatuzko imajina, n
<Fusteria > Construccions>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lantana, n f
- ca bandera espanyola, n f alt. sin.
- ca banderes, n f pl alt. sin.
- ca caputxina, n f alt. sin.
- ca paradís, n m alt. sin.
- ca tomateta amb ou, n f alt. sin.
- ca tomateta en ou, n f var. ling.
- nc Lantana camara L.
<Botànica > verbenàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lantana, n f
- ca bandera espanyola, n f alt. sin.
- ca banderes, n f pl alt. sin.
- ca caputxina, n f alt. sin.
- ca paradís, n m alt. sin.
- ca tomateta amb ou, n f alt. sin.
- ca tomateta en ou, n f var. ling.
- nc Lantana camara L.
<Botànica > verbenàcies>
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca licor d'ou, n m
- es licor al huevo
- fr liqueur d'oeuf
- en egg liqueur
<Begudes>
<Productes bevibles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca licor d'ou, n m
- es licor al huevo
- fr liqueur d'œuf
- en egg liqueur
<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca limfohistiocitosi hemofagocítica per causa genètica desconeguda o no registrada, n f
- es linfohistiocitosis hemofagocítica por causa genética desconocida o no registrada, n f
- fr lymphohistiocytose hémophagocytaire d'origine génétique inconnue ou non enregistrée, n f
- en hemophagocytic lymphohistiocytosis with unknown or unregistered genetic cause, n
- en HLH with unknown or unregistered genetic cause, n
<Malalties minoritàries > Immunodeficiències primàries>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llom, ou ferrat i patates fregides
- es lomo de cerdo, huevo frito y patatas fritas
- fr filet de porc, oeuf sur le plat et frites
- it lombata, uovo fritto e patate fritte
- en loin of pork, fried egg and chips
- de Schweinelende, Spiegelei und Pommes frites
<Plats a la carta. Plats combinats>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llom, ou ferrat, bacó i ensalada russa
- es lomo, huevo frito, beicon y ensaladilla rusa
- fr filet de porc, oeuf sur le plat, bacon et salade russe
- it lombata di maiale, uovo fritto, bacon e insalata russa
- en pork loin, fried egg, bacon and Russian salad
- de Schweinelende, Spiegelei, Speck und russischer Salat
<Plats a la carta. Plats combinats>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llom, ou ferrat, croquetes i patates fregides
- es lomo de cerdo, huevo frito, croquetas y patatas fritas
- fr filet de porc, oeuf sur le plat, croquettes et frites
- it lombata di maiale, uovo fritto, crocchette e patate fritte
- en loin of pork, fried egg, croquettes and chips
- de Schweinelende, Spiegelei, Kroketten und Pommes frites
<Plats a la carta. Plats combinats>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca malaiàlam
- cod മലയാളം (Malayāļam)
- ar مالايالامية
- cy Malaialam
- de Malayalam
- de Malajalam sin. compl.
- en Malayalam
- en Alealum sin. compl.
- en Malayalani sin. compl.
- en Malayali sin. compl.
- en Malean sin. compl.
- en Maliyad sin. compl.
- es malabar
- es malayalam sin. compl.
- eu malayalamera
- eu malaialam sin. compl.
- fr malayalam
- fr malayāḷaṃ ou malayî sin. compl.
- gl malaialam
- gl malayalam sin. compl.
- gn malavar
- gn malayalam sin. compl.
- it malayalam
- ja マラヤーラム語
- nl Malayalam
- nl Malayalam sin. compl.
- pt malayalam
- pt malaialam sin. compl.
- ru Малаялам
- ru Малаяльский sin. compl.
- zh 马拉巴语
- scr Alfabet malaiàlam
- num Sistema malaiàlam
<Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada>, <Àsia > Índia>
Definició
Com a llengua literària i administrativa, el tàmil va influir notablement el desenvolupament primerenc del malaiàlam. Posteriorment, Kerala va experimentar una evolució cultural, econòmica i comercial específica, amb relacions comercials amb els àrabs i la invasió portuguesa, que van comportar l'assimilació d'elements lingüístics romànics i semítics en malaiàlam. A Kerala han conviscut comunitats religioses molt diverses (musulmans, cristians, jueus, jainistes i hindús), que han enriquit els registres i sociolectes del malaiàlam.
Els primers testimoniatges de malaiàlam, del segle IX dC, són epigràfics. A partir del segle XIV es va desenvolupar una literatura malaiàlam força variada, que comprèn motius de la tradició oral malaiàlam, de la literatura sànscrita i de la literatura tàmil. A partir del segle XIX i fins als nostres dies la literatura malaiàlam tendeix a basar-se en la llengua col·loquial en detriment dels termes literaris d'origen sànscrit. El malaiàlam ha forjat una escriptura pròpia basada en el sil·labari brahmi amb l'addició de grafemes dravídics.
Com que el malaiàlam es parla en un territori continu i la projecció pública de la llengua és normal i homogènia, no hi ha grans diferències dialectals. Les diferències sociolectals i de registre, en canvi, són grans, pel fet que, en primer lloc, en el registre estàndard i en el literari hi ha una forta influència sànscrita (menor a nivell col·loquial, molt proper al tàmil); en segon lloc, el judeomalaiàlam conté mots d'origen hebreu i arameu siríac; en tercer lloc, els parlants cristians usen mots de l'anglès, el portuguès i el grec; i, finalment, els musulmans usen mots d'origen àrab i persa.
Hi ha comunitats importants de parlants de malaiàlam als estats àrabs.
