Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pànic" dins totes les àrees temàtiques

àcid 6-aminopenicil·lànic àcid 6-aminopenicil·lànic

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid 6-aminopenicil·lànic, n m
  • ca  6-APA sigla
  • es  ácido 6-aminopenicilánico, n m
  • es  6-APA sigla
  • en  6-aminopenicillanic acid, n
  • en  6-APA sigla

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Àcid carboxílic d'estructura complexa que constitueix la base per la síntesi de les penicil·lines.
àmfora púnica àmfora púnica

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  àmfora púnica, n f
  • es  ánfora púnica
  • en  Punic amphora

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Àmfora fabricada al món cartaginès entre els segles VIII i I aC, caracteritzada per una pasta marronosa amb desgreixant de quars.
all d'olor all d'olor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all d'olor, n m
  • ca  all inodor, n m alt. sin.
  • nc  Allium melanantherum Pančić
  • nc  Allium odorum auct. hisp., non L. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all d'olor, n m
  • ca  all inodor, n m alt. sin.
  • nc  Allium melanantherum Pančić
  • nc  Allium odorum auct. hisp., non L. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

al·lèrgia al blat de moro al·lèrgia al blat de moro

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al blat de moro, n f
  • ca  al·lèrgia a la dacsa, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la milloca, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al blat de l'Índia, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al gra de la dacsa (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al gra de la milloca (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al gra del blat de l'Índia (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al gra del blat de moro (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al gra del milloc (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al gra del moresc (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al gra del panís (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al milloc, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al moresc, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al panís, n f sin. compl.
  • en  allergy to corn, n
  • cod  419573007

<Al·lergologia>

al·lèrgia al pol·len del blat de moro (Zea mays) al·lèrgia al pol·len del blat de moro (Zea mays)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al pol·len del blat de moro (Zea mays), n f
  • ca  al·lèrgia al pol·len de la dacsa (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al pol·len del moresc (Zea mays), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al pol·len del panís (Zea mays), n f sin. compl.
  • es  alergia al polen de maíz (Zea mays), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 100601000135103
antecedent personal de psicosi maniacodepressiva antecedent personal de psicosi maniacodepressiva

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  antecedent personal de psicosi maniacodepressiva
  • en  personal history of manic-depressive psychosis

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

astràgal danès astràgal danès

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  astràgal danès, n m
  • ca  astràgal dànic, n m alt. sin.
  • nc  Astragalus danicus Retz.
  • nc  Astragalus hypoglottis auct. non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

astràgal danès astràgal danès

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  astràgal danès, n m
  • ca  astràgal dànic, n m alt. sin.
  • nc  Astragalus danicus Retz.
  • nc  Astragalus hypoglottis auct. non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

blat de moro blat de moro

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  blat d'Indi, n m var. ling.
  • ca  blat de l'Indi, n m var. ling.
  • ca  blatdindi, n m var. ling.
  • ca  frument de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  maís, n m var. ling.
  • ca  mallorquer, n m var. ling.
  • ca  millot, n m var. ling.
  • ca  pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
  • ca  pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pèl de panoja, n m var. ling.
  • ca  pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
  • ca  seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • nc  Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.