Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "panarra" dins totes les àrees temàtiques

agulla tonyinera agulla tonyinera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla tonyinera, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  saltó, n m sin. compl.
  • ca  trumfau, n m sin. compl.
  • ca  agulla tunaira, n f var. ling.
  • nc  Scomberesox saurus
  • nc  Scomberesox saurus saurus var. ling.
  • es  paparda
  • es  paparda del Altántico
  • fr  balaou atlantique
  • en  Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - saltó (EMMDENIA): Dénia
agulla tonyinera agulla tonyinera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla tonyinera, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  saltó, n m sin. compl.
  • ca  trumfau, n m sin. compl.
  • ca  agulla tunaira, n f var. ling.
  • nc  Scomberesox saurus
  • nc  Scomberesox saurus saurus var. ling.
  • es  paparda
  • es  paparda del Altántico
  • fr  balaou atlantique
  • en  Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - saltó (EMMDENIA): Dénia
altimira altimira

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  altimira, n f
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  altamira vera, n f alt. sin.
  • ca  altimires, n f pl alt. sin.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  artemisa vulgar, n f alt. sin.
  • ca  artemísia, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell blanc, n m alt. sin.
  • ca  donzell bord, n m alt. sin.
  • ca  donzell fals, n m alt. sin.
  • ca  donzell mascle, n m alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  donzell vulgar, n m alt. sin.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de la bonadona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba menuda, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  altamisa, n f var. ling.
  • ca  altimera, n f var. ling.
  • ca  altimiri, n f var. ling.
  • ca  altimiris, n f pl var. ling.
  • ca  altimisa, n f var. ling.
  • ca  alzamires, n f pl var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  artemeia, n f var. ling.
  • ca  artemenya, n f var. ling.
  • ca  artemèsia, n f var. ling.
  • ca  artemexa, n f var. ling.
  • ca  artemia, n f var. ling.
  • nc  Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  altimira, n f
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  altamira vera, n f alt. sin.
  • ca  altimires, n f pl alt. sin.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  artemisa vulgar, n f alt. sin.
  • ca  artemísia, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell blanc, n m alt. sin.
  • ca  donzell bord, n m alt. sin.
  • ca  donzell fals, n m alt. sin.
  • ca  donzell mascle, n m alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  donzell vulgar, n m alt. sin.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de la bonadona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba menuda, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  altamisa, n f var. ling.
  • ca  altimera, n f var. ling.
  • ca  altimiri, n f var. ling.
  • ca  altimiris, n f pl var. ling.
  • ca  altimisa, n f var. ling.
  • ca  alzamires, n f pl var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  artemeia, n f var. ling.
  • ca  artemenya, n f var. ling.
  • ca  artemèsia, n f var. ling.
  • ca  artemexa, n f var. ling.
  • ca  artemia, n f var. ling.
  • nc  Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

amanita panterina amanita panterina

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amanita panterina, n f
  • es  amanita pantera, n f
  • fr  amanite panthère, n f
  • en  false blusher, n
  • en  panther cup, n
  • nc  Amanita pantherina

<Enginyeria forestal>

anarrea anarrea

<Angiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anarrea, n f

<Angiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Direcció dels humors de les parts inferiors del cos a les superiors.
anguilera anguilera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anguilera, n f
  • es  anguilera
  • es  pantera

<Pesca>

Definició
Nansa especial per a la pesca de les anguiles.
argàsid argàsid

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  argàsid, n m
  • ca  paparra tova, n f sin. compl.
  • es  argásido
  • es  garrapata blanda
  • fr  argasiné
  • fr  tique molle
  • en  argasid
  • en  soft tick

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de la família Argasidae.
argàsid argàsid

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  argàsid, n m
  • ca  paparra tova, n f sin. compl.
  • es  argásido
  • es  garrapata blanda
  • fr  argasiné
  • fr  tique molle
  • en  argasid
  • en  soft tick

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de la família Argasidae.
argàsid argàsid

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  argàsid, n m
  • ca  paparra tova, n f sin. compl.
  • es  argásido
  • es  garrapata blanda
  • fr  argasiné
  • fr  tique molle
  • en  argasid
  • en  soft tick

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de la família Argasidae.