Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "panteó" dins totes les àrees temàtiques

cranc de pinces negres cranc de pinces negres

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cranc de pinces negres, n m
  • nc  Xantho hydrophilus

<Zoologia > Crustacis>

dakota dakota

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dakota
  • ca  lakhota sin. compl.
  • ca  lakota sin. compl.
  • ca  nakoda sin. compl.
  • ca  sioux sin. compl.
  • de  Dakota
  • de  Lakhota sin. compl.
  • de  Lakota sin. compl.
  • de  Nakota sin. compl.
  • de  Santee sin. compl.
  • en  Dakota
  • en  Dakhota sin. compl.
  • en  Lakhota sin. compl.
  • en  Lakota sin. compl.
  • en  Nakoda sin. compl.
  • en  Sioux sin. compl.
  • es  dakota
  • es  dakhota sin. compl.
  • es  lakhota sin. compl.
  • es  lakota sin. compl.
  • es  nakoda sin. compl.
  • es  sioux sin. compl.
  • eu  dakota
  • eu  dakhota sin. compl.
  • eu  lakhota sin. compl.
  • eu  lakota sin. compl.
  • eu  nakoda sin. compl.
  • eu  sioux sin. compl.
  • fr  dakota
  • fr  dakhota sin. compl.
  • fr  lakhoda sin. compl.
  • fr  lakoda sin. compl.
  • fr  santee sin. compl.
  • gl  dakota
  • gl  dakhota sin. compl.
  • gl  lakhota sin. compl.
  • gl  lakota sin. compl.
  • gl  nakoda sin. compl.
  • gl  sioux sin. compl.
  • it  dakota
  • it  dakhota sin. compl.
  • it  lakhota sin. compl.
  • it  lakota sin. compl.
  • it  nakoda sin. compl.
  • it  sioux sin. compl.
  • nl  Dakota
  • nl  Dakhota sin. compl.
  • nl  Lakhoda sin. compl.
  • nl  Lakoda sin. compl.
  • nl  Santee sin. compl.
  • pt  dakota
  • pt  dakhota sin. compl.
  • pt  lakhota sin. compl.
  • pt  lakota sin. compl.
  • pt  nakoda sin. compl.
  • pt  sioux sin. compl.

<Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

La divisió dialectal del dakota/sioux és un tema controvertit. Se sol considerar que integren la llengua els següents dialectes: lakota (o lakhota, teton), dakota (o Santee-Sisseton) i Yankton-Yanktonai. Les diferències són fonamentalment fonològiques.

Ara bé, algunes fonts hi inclouen també l'assiniboin i l'stoney, dues varietats força divergents. No hi ha intercomprensió entre els parlants d'aquestes dues varietats i els dels dialectes dakotes, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.

El grup dakota o santee-siseton era originari de Dakota del Nord, Dakota del Sud, nord de Nebraska i sud de Minessota. Una part es va traslladar del territori originari a la reserva Crow Creek el 1862. Actualment parlen la llengua uns 4.000 individus.

La varietat lakota és parlada per uns 7.000 individus, inclòs un bon nombre d'infants.

Les varietats yankton i yanktonai són pròpies d'uns 250 adults que viuen al sud-est de Dakota del Sud; Standing Rock i Devil's Lake a Dakota del Nord; Fort Peck al nord-est de Montana; Oak Lake a Manitoba; i Standing Buffalo, Moose Woods i Round Plain a Saskatchewan. És la varietat més amenaçada, ja que no es transmet a les generacions joves.

Els termes dakota, lakota i nakoda són variants dialectals. Els colonitzadors van interpretar erròniament que significaven 'aliats', però la traducció correcta és 'els que es consideren emparentats'.

El dakota ha estat molt estudiat des dels primers contactes que hi van tenir els colonitzadors europeus. Hi ha vocabularis, traduccions i anàlisis gramaticals fets per missioners als segles XIX i XX. Els estudis lingüístics rigorosos daten del segle XX.

Actualment hi ha diverses organitzacions que vetllen per la llengua arreu del territori i que elaboren materials didàctics per a l'ensenyament del dakota.
dantró dantró

<Productes farmacèutics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  dantró, n m
  • es  dantrón
  • fr  dantrone
  • en  dantron

<Indústria > Indústria química > Productes farmacèutics>

dantró dantró

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Laxant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de fàrmacs [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/12>
El símbol CAS precedeix el número d'identificació únic que el Servei de Resums Químics de la Societat Americana de Química atorga a cada compost químic.

L'abreviació vet. que segueix determinades accions terapèutiques o mecanismes d'acció indica que els fàrmacs que el tenen assignats s'utilitzen principalment en l'àmbit de la veterinària.

  • ca  dantró, n m
  • es  dantrón
  • fr  dantrone
  • en  dantron
  • CAS  117-10-2

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Laxant>

dantró dantró

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dantró, n m
  • es  dantrón, n m
  • fr  dantrone, n m
  • en  dantron, n
  • CAS  117-10-2

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Gastroenterologia>

Definició
Fàrmac laxant estimulant, derivat antraquinònic.

Nota

  • El dantró és d'ús restringit a Europa a causa dels seus possibles efectes cancerígens.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  drapet, n m
  • es  pañete
  • fr  frisé
  • en  frieze

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>

dret de tanteig dret de tanteig

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  dret de tanteig, n m
  • ca  dret de tempteig, n m sin. compl.
  • es  derecho de tanteo

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Dret d'adquisició preferent d'una cosa que ha de ser alienada a títol onerós amb preferència a d'altres persones pel mateix preu que aquestes pagaven.
dret de tanteig dret de tanteig

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dret de tanteig, n m
  • ca  dret de tempteig, n m sin. compl.
  • es  derecho de tanteo

<Dret civil>

Definició
Facultat que té una persona d'exigir a una altra que li vengui un bé concret, amb preferència, pel mateix preu que havia acordat aquesta última amb una tercera persona.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El dret de tanteig faculta una persona per a exigir a una altra la venda d'un bé de manera preferent respecte d'una tercera persona pel preu pactat amb aquesta darrera; faculta a qui n'és titular per a adquirir a títol onerós un bé amb les mateixes condicions pactades amb una altra adquirent. Aquest dret d'adquisició habitualment neix d'una obligació legal, tot i que també pot néixer d'una obligació contractual.
    En aquest sentit, quan es tracta d'un dret d'adquisició voluntari, l'article 568-13 del Codi civil de Catalunya (CCCat) determina que el dret real de tanteig es pot constituir per un temps indefinit per a la primera transmissió i per un màxim de deu anys, si s'ha pactat exercir-lo en segones i ulteriors transmissions; el dret de tanteig pot ser objecte de pròrrogues successives que respectin els límits temporals establerts.
    La part propietària ha de notificar fefaentment a l'arrendatària la voluntat d'alienar, donar en pagament o fer aportació a una societat, el preu o valor i les altres circumstàncies de l'acte jurídic de transmissió; i l'arrendatària disposa de dos mesos des de la notificació per a exercir el dret de tanteig, per mitjà del pagament o la consignació notarial del preu o del valor.
    Cal destacar el dret de tanteig que té la part arrendatària en relació amb el bé immoble que té arrendat. L'article 623-27 del CCCat disposa que l'arrendatària té aquest dret respecte de la finca arrendada en cas d'alienació onerosa, dació en pagament o aportació a una societat per part de la propietària; tret que l'alienació es faci a favor de la copropietària de la finca o cònjuge, convivent en parella estable, ascendents, descendents i parents consanguinis o per adopció fins al segon grau, o si la finca no té la qualificació de rústica.
    Es tracta d'un dret irrenunciable de forma anticipada i preferent al retracte legal de confrontants; si els arrendataris o propietaris de finques confrontants l'exerceixen, aquests estan obligats a destinar la finca adquirida a activitats agrícoles, ramaderes o forestals durant un període mínim de cinc anys, si no s'actua en aquest sentit, es faculta els antics propietaris per a demanar-ne la reversió.
    Si la transmissió és d'una finca només arrendada en part o a diferents arrendataris, el dret està limitat a aquesta circumstància, llevat que l'altre arrendatari no l'exerceixi.
    El dret real de tanteig implica el de retracte si falta la notificació fefaent dels elements essencials de l'acord de transmissió, o si aquesta s'ha fet en condicions diferents de les que constaven en la notificació o abans de vèncer el termini per a exercir el tanteig.
  • V. t.: dret de retracte n m
embassament embassament

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  embassament, n m
  • ca  pantà, n m sin. compl.
  • es  embalse
  • es  lago artificial
  • es  pantano
  • fr  bassin
  • fr  réservoir
  • en  poole
  • en  reservoir
  • de  Speicher
  • de  Stausee

<Energia elèctrica>

Definició
Dipòsit artificial de grans dimensions, que generalment tanca la boca d'una vall mitjançant un dic o una presa, en el qual s'emmagatzemen les aigües d'un riu per a utilitzar-les en la producció d'energia elèctrica.
embassament embassament

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  embassament, n m
  • ca  pantà, n m sin. compl.
  • es  embalse
  • es  pantano
  • fr  bassin
  • fr  réservoir
  • en  reservoir

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Dipòsit artificial de grans dimensions, que generalment tanca la boca d'una vall mitjançant un dic o una presa, en el qual s'emmagatzema l'aigua d'un riu per a utilitzar-la en l'abastament, el reg o altres usos, o per a regular el cabal d'un riu davant possibles avingudes.