Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "parany" dins totes les àrees temàtiques

abellera aranyosa abellera aranyosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera aranyosa, n f
  • ca  flor d'aranya, n f sin. compl.
  • ca  abellera, n f alt. sin.
  • ca  abellera negra, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys sphegodes Mill.
  • nc  Ophrys aranifera Huds. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

abellera aranyosa abellera aranyosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera aranyosa, n f
  • ca  flor d'aranya, n f sin. compl.
  • ca  abellera, n f alt. sin.
  • ca  abellera negra, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys sphegodes Mill.
  • nc  Ophrys aranifera Huds. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

alberga alberga

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alberga, n f
  • ca  freda, n f sin. compl.
  • ca  mansionaticum [la], n m sin. compl.
  • ca  parata [la], n f sin. compl.
  • es  albergaje

<Història del dret>

Definició
Dret que tenia el sobirà o el senyor d'allotjar-se a la casa d'un vassall per un nombre determinat de dies, o de cobrar l'import equivalent.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Es tractava de l'exacció reial o senyorial consistent en el dret d'allotjar-se o fer-se hostatjar (amb l'acompanyament o seguici) gratuïtament a la casa d'un vassall o en un monestir per un nombre determinat de dies, o de rebre una compensació tributària o cobrar l'import equivalent de les despeses que ocasionava aquest allotjament.
    Diversos monestirs catalans, comunitats i col·lectius hebreus van rebre privilegis reials d'exempció de l'alberga. Se solia exigir un cop l'any i per mas, i comprenia un nombre de persones i d'animals determinats diferent en cada lloc o districte. A partir del segle XII va esdevenir una renda fixa en diners o en espècie, però els senyors n'abusaren molt, fins que va ser abolida al Principat per Ferran II per mitjà de la Sentència arbitral de Guadalupe, el 1486, com un mal ús reconegut.
aracnodactília aracnodactília

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  aracnodactília, n f
  • ca  dits d'aranya, n m pl sin. compl.
  • es  aracnodactilia, n f
  • es  dedos de araña, n m pl
  • en  arachnodactylia
  • en  arachnodactyly
  • en  spider finger

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Anomalia consistent en la llargària exagerada dels dits de les mans i dels peus, que es presenta en la síndrome de Marfan.

Nota

  • L'aracnodactília és més corrent en els dits de les mans.
aracnodactília aracnodactília

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aracnodactília, n f
  • ca  acromàcria, n f sin. compl.
  • ca  dit d'aranya, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>

Definició
Nom donat a la llargària exagerada dels dits de les mans i dels peus, però sobretot de les mans, que es presenta en la síndrome de Marfan.

Nota

  • La denominació aracnodactília està formada a partir del grec aráchne 'aranya' i dáktylos 'dit'.
aranyó aranyó

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • es  escorpión
  • es  salvariego
  • fr  petite vive
  • en  lesser weever
  • nc  Echiichthys vipera

<Peixos>

aranyó aranyó

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aranyó, n m
  • nc  Pholeotrips oleae

<Zoologia > Insectes>

Definició
Insecte que ataca l'olivera.
aranyó aranyó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de sorra, n f sin. compl.
  • ca  aranya petita, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • nc  Echiichthys vipera
  • nc  Trachinus vipera var. ling.
  • es  araña
  • es  escorpion
  • es  escorpión
  • es  salvariego
  • fr  petite vive
  • en  lesser weever

<Peixos > Traquíctids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí

    - aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - aranya (EMMDENIA): Dénia

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyó (DCVB-E): Blanes

    - aranyó (DELC2): Blanes

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de sorra, n f sin. compl.
  • ca  aranya petita, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • nc  Echiichthys vipera
  • nc  Trachinus vipera var. ling.
  • es  araña
  • es  escorpion
  • es  escorpión
  • es  salvariego
  • fr  petite vive
  • en  lesser weever

<Peixos > Traquíctids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí

    - aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - aranya (EMMDENIA): Dénia

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyó (DCVB-E): Blanes

    - aranyó (DELC2): Blanes

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia
aranyó aranyó

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  prunell, n m sin. compl.
  • es  amargaleja
  • es  endrina

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit de l'aranyoner consistent en una drupa esfèrica, de color blau negrós i gust molt aspre.