Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "partida" dins totes les àrees temàtiques
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca frontó partit, n m
- es frontón partido
- en broken pediment
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca frontó partit, n m
- es frontón partido, n m
- fr fronton entrecoupé, n m
- eu frontoi ebaki, n
- eu frontoi eten, n
- eu frontoi hautsi, n
- eu frontoi zatitu, n
<Fusteria > Construccions>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca glàndula paròtide, n f
- ca paròtide, n f sin. compl.
- es glándula parótida
- es parótida
- en parotid
- en parotid gland
- TA glandula parotidea
<Anatomia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca glàndula paròtide accessòria, n f
- es glándula parótida accesoria
- en accessory parotid gland
- TA glandula parotidea accessoria
<Anatomia>
<Política > Política interior>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca guerriller -a, n m, f
- es guerrillero
- fr guérrillero
- en partisan
<Política > Política interior>
Definició
<09 Esports de pilota>, <09 Esports de pilota > 15 Jocs de boles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca individuals, n m pl
- ca mà a mà [PILOTA BAS], n m sin. compl.
- ca partit d'individuals, n m sin. compl.
- es individuales
- es mano a mano [PILOTA BAS]
- es partido de individuales
- fr simple
- fr tête-à-tête [PILOTA BAS] [PETANCA]
- en singles
- en singles match
<Esport > 09 Esports de pilota>, <Esport > 09 Esports de pilota > 15 Jocs de boles>
Definició
Nota
- En botxes i petanca, cada jugador d'uns individuals disposa de tres boles.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Las Siete Partidas, n f pl
- es Las Siete Partidas
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
S'atribueixen a Alfons X i la primera edició s'ha datat d'entre el 1258 i el 1260 o el 1256 i el 1265, segons diverses investigacions. No obstant això, a causa de la resistència nobiliària a abandonar el dret tradicional, Las Siete Partidas no es van arribar a establir legalment fins als temps d'Alfons XI, el 1348, l'any que es van imposar a les Corts per mitjà de l'Ordenamiento de Alcalá. Aquest codi castellà està basat en el dret romà i en el dret canònic, encara que també presenta algunes reminiscències filosòfiques d'autors clàssics com Aristòtil i Ciceró. Pel que fa als col·laboradors del monarca legislador, destaca la participació de l'italià Jacobo de las Leyes, Fernando Martínez de Zamora, Gonzalvo de Toledo i Juan Alfonso.
Entre els objectius d'aquesta obra, de nobilíssima redacció, hi ha la imposició del dret regi a tots els regnes del monarca, la prevalença del legat legislador llatí i la possible elaboració d'un codi de lleis per a un Sacre Imperi Romanogermànic del qual Alfons X va ser candidat al tron. Aquesta última hipòtesi es fonamenta en aspectes cronològics, atès que l'elaboració de Las Siete Partidas sembla que coincideix amb els anys en què el monarca castellà va optar a la corona imperial, i la semblança d'aquest cos legislatiu a les Constitucions de Melfi, les quals va concedir Frederic II al regne de Sicília abans de proclamar-se emperador. Hi ha altres teories que assenyalen l'afany cultural d'Alfons X el Savi, el qual podria haver elaborat Las Siete Partidas com a recopilació del saber jurídic de l'època, sense tenir-ne en compte la vigència legal.
S'estructuren al voltant de set parts, dividides, al mateix temps, en títols que se subdivideixen en lleis. La primera partida se centra en les lleis relatives a l'Església i les fonts pertinents. La Llei XXXII del títol V d'aquesta primera partida Quáles pecados son grandes et desaguisados, et quáles medianos, n'indica el caràcter eclesiàstic, i també la Llei II del títol XX Quién debe dar el diezmo et de quáles cosas. Quant a la segona partida, la temàtica versa sobre el dret polític pel que fa a les funcions dels emperadors, els monarques i els nobles. En la Llei V del títol I Qué cosa es rey, et cómo es puesto en lugar de Dios, la Llei VI del títol IX Quáles deben ser los ricoshomes, et qué deben facer i la introducció del títol XXI De los caballeros et de las cosas que les conviene de facer, podem apreciar-hi un codi que registra l'origen i les obligacions de l'estament nobiliari en cadascun dels seus rivals. La tercera partida està estretament relacionada amb el dret processal, a part d'analitzar l'organització judicial del regne. La Llei I del títol I d'aquesta partida Qué cosa es justicia, en mostra l'objectiu amb total claredat. El tema central de la quarta partida són les esposalles i els casaments, sobre qüestions relacionades com els drets de la família; també recull la naturalesa de les relacions de vassallatge. Així, la Llei VII del títol II Qué fuerza ha el casamiento, ens remet a la primera i, per altra banda, la Llei III del títol XXV Qué quiere decir devisa, et solariegos et behetría, et qué departimiento ha entre ellos es relacionaria amb afers relacionats amb els senyorius i el vassallatge. La cinquena partida versa sobre les obligacions que es contrauen en les relacions comercials, i fa al·lusió al dret privat. N'és un exemple la Llei III del títol VII De las ferias et de los mercados en qué logar se pueden facer et por cuyo mandado, et qué cosas deben hi seer guardadas. La sisena partida tracta el dret de successions, i hi inclou qüestions importants com ara el testament, la tutela i l'herència, cosa que hom pot comprovar en la Llei XVII del títol XIV Cómo debe seer partida la heredat entre los herederos quando son muchos. Pel que fa a l'última de les partidas, la setena, es correspon amb el dret penal. Aquesta partida tracta un gran nombre de delictes i les penes que cadascun ha de comportar. Alguns d'aquests casos els trobem en lleis com la Llei VII del títol VII Cómo facen falsedat los que tienen pesos ó medidas falsas, et qué pena merecen por ende o la Llei I del títol XVII Qué cosa es adulterio, et onde tomó este nombre, et quién puede facer acusacion sobrél et á quáles. A més, a la setena partida s'especifiquen unes lleis determinades per a la minoria jueva i musulmana. Un exemple d'aquest últim apartat el trobem en la Llei XI del títol XXV Cómo los judíos deben andar señalados porque sean conoscidos.
Las Siete Partidas no han arribat uniformement fins als nostres dies; ans al contrari, s'han trobat més de cent manuscrits, tots posteriors a la mort d'Alfons X. Díaz de Montalvo va ser l'encarregat de publicar la primera edició de Las Partidas el 1491, encara que s'han registrat manuscrits incomplets de Las Partidas amb una datació de final del segle XIII. Altres edicions importants van ser les de Gregorio López el 1555, amb una sèrie de glosses afegides, i la que va publicar l'Acadèmia de la Història el 1807.
No obstant això, malgrat que en l'actualitat se n'han presentat noves edicions, encara queden moltes incògnites pel que fa a la primera data d'elaboració de Las Partidas i, fins i tot, de la veritable autoria. Del que no hi ha cap dubte és de la importància d'aquest codi legislatiu des que es va imposar, en qualitat de dret supletori, a l'Ordenamiento de Alcalá del 1348, fins que es van abolir totalment amb el final de l'Antic Règim a Espanya i les noves legislacions que van anar arribant. Fins i tot avui dia, a causa de la qualitat literària i riquesa de contingut, encara tenen una gran importància en la història jurídica espanyola.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca llambrusca, n f
- ca llambrusquer, n m
- ca parra borda, n f sin. compl.
- ca raïm bord, n m sin. compl.
- es agrazón
- es lambrusca
- es parriza
- es parrón
- fr lambruche
- fr lambrusque
- en wild vine
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca llocada, n f
- ca covada, n f sin. compl.
- ca niuada, n f sin. compl.
- es nidada
- es parvada
- es pollada
- fr couvée
- fr nichée
- en brood
- en clutch
- en hatch
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca llocada, n f
- ca covada, n f sin. compl.
- ca niuada, n f sin. compl.
- es nidada
- es parvada
- es pollada
- fr couvée
- fr nichée
- en brood
- en clutch
- en hatch
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
