Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "perdiu" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida tèbia de perdiu amb foie-gras
- es ensalada templada de perdiz con foie gras
- fr salade tiède de perdrix au foie gras
- it insalata tiepida di pernice al foie gras
- en warm salad of wild partridge with foie gras
- de lauwarmer Wachtelsalat mit Foie Gras
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida tèbia de perdiu en escabetx de vinagre balsàmic amb fruita seca
- es ensalada templada de perdiz en escabeche de vinagre balsámico con frutos secos
- fr salade tiède de perdrix en escabèche de vinaigre balsamique aux fruits secs
- it insalata tiepida di pernice marinata all'aceto balsamico con frutti secchi
- en warm salad of balsamic vinegar-marinated partridge with dried fruits and nuts
- de lauwarmer Salat mit in Balsamessig mariniertem Rebhuhn und Trockenfrüchten und Nüssen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat bord, n m
- ca blat de perdiu, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- nc Aegilops triuncialis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat bord, n m
- ca blat de perdiu, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- nc Aegilops triuncialis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat bord, n m
- ca blat d'en Mannà, n m alt. sin.
- ca blat de canya vermella, n m alt. sin.
- ca blat de perdiu, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca bonyets, n m pl alt. sin.
- ca bonyets aspres, n m pl alt. sin.
- ca blat d'En Mennà, n m var. ling.
- nc Aegilops ventricosa Tausch
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat bord, n m
- ca blat d'en Mannà, n m alt. sin.
- ca blat de canya vermella, n m alt. sin.
- ca blat de perdiu, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca bonyets, n m pl alt. sin.
- ca bonyets aspres, n m pl alt. sin.
- ca blat d'En Mennà, n m var. ling.
- nc Aegilops ventricosa Tausch
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de perdiu, n m
- ca moixets bords, n m pl alt. sin.
- nc Gastridium ventricosum (Gouan) Schinz et Thell.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de perdiu, n m
- ca moixets bords, n m pl alt. sin.
- nc Gastridium ventricosum (Gouan) Schinz et Thell.
<Botànica > gramínies / poàcies>
