Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "peripcia" dins totes les àrees temàtiques

cèl·lula de Rouget cèl·lula de Rouget

<Anatomia > Citologia>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cèl·lula de Rouget, n f
  • ca  cèl·lula de Zimmermann, n f sin. compl.
  • ca  perícit, n m sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Angiologia>

Definició
Cadascuna de les cèl·lules adventícies o pericapil·lars, d'aspecte ramificat, que descansen en la cara externa de la paret endotelial dels capil·lars i que tenen capacitat contràctil. També són anomenades perícits i cèl·lula de Zimmermann.
cobra egípcia cobra egípcia

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cobra egípcia, n f
  • ca  àspid, n m sin. compl.
  • es  áspid de Cleopatra
  • es  áspid de Egipto
  • es  cobra egipcia
  • en  Egyptian cobra
  • nc  Naja haje

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

cranc pelut cranc pelut

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cranc pelut, n m
  • nc  Eriphia spinifrons
  • nc  Eriphia verrucosa

<Zoologia > Crustacis>

creu egípcia creu egípcia

<Història / Heràldica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  creu egípcia, n f
  • es  cruz egipcia
  • fr  croix égyptienne
  • en  Egyptian cross

<Història / Heràldica>

Definició
Creu en forma de lletra tau, rematada en la part superior per una espècie de llaç o ansa, considerada el símbol de la vida pels antics egipcis.
dictamen pericial dictamen pericial

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dictamen pericial, n m
  • es  dictamen pericial
  • en  expert report
  • en  expert's report
  • en  survey report
  • en  surveyor's report

<Assegurances > Sinistre > Resolució>

Definició
Document que emet un perit a partir del qual una entitat asseguradora determina l'import de la indemnització.
dictamen pericial dictamen pericial

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  dictamen pericial, n m
  • es  dictamen pericial, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

dictamen pericial dictamen pericial

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dictamen pericial, n m
  • es  dictamen pericial

<Dret processal>

Definició
Mitjà de prova que consisteix en la valoració d'uns fets relacionats amb l'objecte del judici dut a terme per un perit o una perita.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El règim jurídic del dictamen pericial està regulat pels articles del 335 al 352 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC). Aquesta regulació incorporada, en la norma que regeix els processos civils, també és aplicable a la resta d'ordres jurisdiccionals com a conseqüència de l'aplicació subsidiària en tot el que no estigui especialment establert per les lleis processals específiques (art. 4 LEC). Així ho estableix expressament l'article 60.4 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Pel que fa a l'ordre jurisdiccional social, la disposició addicional primera del text refós de la Llei de procediment laboral (LPL) estableix l'aplicació subsidiària de la LEC en tot el que no estigui regulat en la LPL; el règim específic dels mitjans de prova és regulat pels articles del 90 al 96 del text refós de la LPL.
    En tots els casos, la imparcialitat i l'exigència de qualificació són qualitats personals dels perits. Pel que fa a la imparcialitat, quan els perits no compleixen aquest requisit i si han estat designats directament per una part, poden ser exclosos i, si han estat nomenats pels jutges, poden ser recusats per les parts. Quant a la qualificació, l'ordenament jurídic processal demana que siguin persones que tenen coneixements especialitzats en la matèria sobre la qual han de dictaminar. Amb caràcter general han de tenir un títol professional oficial reconegut en la disciplina de què es tracti, però si la titulació no existeix o no hi ha cap persona disponible, se'n pot designar qualsevol que disposi dels coneixements necessaris.
    La LEC distingeix dues modalitats d'emissió del dictamen pericial: el dictamen pericial de part i el dictamen pericial judicial.
    En el primer cas, les mateixes parts del procés encarreguen a un perit o perit l'emissió d'un dictamen en relació amb els aspectes que determinin. En aquest cas, com a regla general, el dictamen s'ha d'acompanyar amb els escrits d'al·legacions respectius. Quan això no sigui possible i la part actora al·legui i justifiqui la impossibilitat d'aportar i la d'endarrerir la interposició de la demanda, es pot aportar posteriorment, però sempre abans de la celebració de l'audiència prèvia. Si això passa, cal anunciar-ho a la demanda. Igualment, quan sigui la part demandada qui no pugui acompanyar el dictamen amb la seva contestació, es permet l'aportació posterior sempre que s'indiqui en aquest escrit la impossibilitat de fer-ho i la part anunciï que ho farà abans de l'audiència prèvia. Si el procés es tramita pel judici verbal, la part demandada ha d'aportar el dictamen pericial directament a la vista.
    El dictamen pericial judicial és l'emès per un perit o perita directament designat pel jutge o jutgessa, però sempre a petició d'una de les parts. La LEC permet a les parts optar entre un sistema o altre, sempre que el jutge o jutgessa estimi que es compleixen els requisits de pertinència i d'utilitat. La designació dels perits es fa per mitjà d'un sistema de llistes. Els encàrrecs s'assignen de manera consecutiva a les persones inscrites en aquestes llistes. Llur elaboració s'encomana als diferents col·legis professionals, a les institucions o a les acadèmies de matèries i àrees de coneixement diverses que a l'inici de l'any les trameten als jutjats. La primera designació es fa mitjançant un sorteig. Els perits han d'emetre el dictamen en el termini que estableix el jutjat, que sempre ha de ser anterior a la celebració del judici o la vista. Si per a les activitats pericials és necessari el reconeixement de persones, de llocs o d'objectes es permet que les parts hi assisteixin sempre que no s'estimi que llur presència pot destorbar l'activitat dels perits.
    En el procés civil, aquest mitjà de prova es configura en dues fases o moments. En primer lloc, els perits emeten un informe en el qual indiquen les apreciacions tècniques referents als aspectes que han assenyalat les parts. A continuació, els perits poden haver d'intervenir personalment en una vista oral amb la finalitat de ratificar, d'aclarir o fins i tot de completar l'informe que han emès prèviament. No obstant això, des de la LEC del 2000 aquesta figura ha passat a tenir caràcter facultatiu, de manera que són les parts les que decideixen sobre llur conveniència i llur necessitat.
    Les despeses derivades de la realització del dictamen pericial són a càrrec de la part que el sol·licita o de l'Estat si la part sol·licitant gaudeix del benefici de l'assistència gratuïta. En cas que la petició l'efectuïn les dues parts, les despeses es reparteixen a parts iguals.
    D'acord amb la LEC, la valoració del dictàmens, tant de part com judicials, s'ha de fer d'acord amb les regles de la sana crítica. És a dir, els jutges, mitjançant l'aplicació de màximes de l'experiència, de les regles de la lògica i de la valoració conjunta amb altres elements de la prova, han de decidir si el dictamen els dona garanties d'objectivitat, independentment de si es és un dictamen de part o judicial. No obstant això, a la pràctica els jutges tendeixen a donar més valor als dictàmens judicials que als de part, perquè els sembla que són més objectius.
    En relació amb el procés penal, els articles del 456 al 485 de la Llei d'enjudiciament criminal estableixen un règim específic més complet per als informes pericials -en relació amb la instrucció- i els articles del 723 al 725 -respecte a la fase del judici oral. A conseqüència de les particularitats del procés penal, l'activitat dels perits es desenvolupa en dues fases procedimentals diferents. En la instrucció el peritatge té com a finalitat determinar les circumstàncies en les quals s'han desenvolupat els fets delictius, i indirectament també pot servir perquè els jutges puguin ordenar altres diligències d'instrucció una vegada obtinguts els resultats. En aquesta fase, els perits sempre són designats pels jutges, tot i que s'admet que tant la part querellant com la imputada puguin designar un perit o perita titular que intervingui en l'actuació sempre que no sigui possible reproduir-la durant l'acte del judici oral. Com a regla general, es nomenen dos perits en el judici ordinari i només se'n poden nomenar més quan el procés s'hagi de tramitar pel judici abreujat. En el judici oral, els perits que han intervingut durant la instrucció, i sempre que es proposi i s'admeti com a prova, han de comparèixer per declarar davant del jutge o jutgessa competent i contestar les preguntes que els formulin les parts. Aquest règim no s'ha de confondre amb el que reben els informes fets per institucions oficials, com ara l'Institut Nacional de Toxicologia, que reben el tractament de prova documental.
  • V. t.: interrogatori de les parts n m
  • V. t.: perit | perita n m, f
  • V. t.: prova n f
  • V. t.: prova documental n f
  • V. t.: prova testifical n f
  • V. t.: prova de reconeixement judicial n f
dictamen pericial de part dictamen pericial de part

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dictamen pericial de part, n m

<Dret processal>

Definició
V.: dictamen pericial n m

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
dictamen pericial judicial dictamen pericial judicial

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dictamen pericial judicial, n m

<Dret processal>

Definició
V.: dictamen pericial n m

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
diligència pericial diligència pericial

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  diligència pericial, n f
  • es  diligencia pericial, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>