Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI semiconvivència, convivència en llars separades, convivència separada, semicohabitació, parella en semiconvivència o junts però separats?
es (semiconvivència) living apart together, n m
es (semiconvivència) semicohabitación, n f
es (semiconvivència) LAT, n m sigla
fr (parella en semiconvivència) couple fissionel, n m
fr (parella en semiconvivència) couple semi-cohabitant, n m
fr (semiconvivència) cohabitation partielle, n f
fr (semiconvivència) semi-cohabitation, n f
en (parella en semiconvivència) LAT couple, n
en (parella en semiconvivència) living alone together couple, n
en (parella en semiconvivència) living apart together couple, n
en (semiconvivència) living alone together, n
en (semiconvivència) living apart together, n
en (semiconvivència) LAT, n sigla

<Ciències socials > Sociologia>

Definició

Tant semiconvivència (nom femení) com parella en semiconvivència (nom femení) i junts però separats | juntes però separades (nom masculí i femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *convivència en llars separades, *convivència separada i *semicohabitació.

- La semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la situació d'una parella amb una relació estable que decideix compartir un projecte de vida sense viure a la mateixa llar.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Semiconvivència és una forma sintètica, enfront de *convivència en llars separades o *convivència separada.
(2) Semiconvivència és una forma lingüísticament adequada, formada pel prefix semi- (amb el significat 'parcialment' o 'no completament') i el nom convivència, amb el significat 'acció de viure plegats'); *semicohabitació, en canvi, té l'inconvenient d'estar creada sobre una paraula que és poc freqüent en català i que sovint té un matís pejoratiu.
(3) Junts però separats | juntes però separades (amb un plural lexicalitzat i amb flexió de femení si es tracta d'una parella de dones) pot ser una forma vàlida en contextos poc especialitzats i divulgatius.
. Els equivalents castellans són living apart together, semicohabitación i la sigla LAT; els francesos, cohabitation partielle i semicohabitation, i els anglesos, living alone together, living apart together i la sigla LAT.

- Una parella en semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, també formes normalitzades pel Consell Supervisor) és una parella que opta per la semiconvivència com a tipus de relació.
. Igual com en el cas anterior, en contextos poc especialitzats i divulgatius pot ser vàlida la forma junts però separats | juntes però separades.
. Els equivalents francesos són couple fissionel i couple semi-cohabitant, i els anglesos, LAT couple, living alone together couple i living apart together couple.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de semiconvivència i parella en semiconvivència al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Junts però separats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/179/).

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca àcar blanc de la perera, n m
es ácaro blanco del peral

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Eriòfid, Epitrimerus pyn, que ataca la perera formant una espècie de rovell que s'inicia a la fosa calicina.

Nota

Són molt sensibles les varietats llimonera, Bartlett i Passa Crassana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al pèsol, n f
ca al·lèrgia a la llavor de la pesolera (Pisum sativum), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del pèsol (Pisum sativum), n f sin. compl.
ca al·lèrgia a la llavor del pesoler (Pisum sativum), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al xítxero, n f sin. compl.
es alergia a guisante (Pisum sativum), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 88231000135100

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca antracnosi del pèsol, n f

Definició

Infecció de la part aèria del pèsol (Pisum sativum L.) produïda pel fong Ascochyta pisi Lib., anamorf de l'ascomicet Mycosphaerella pinodes (Berk. & Bloxam) Vestergr.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca aquesta pàgina utilitza marcs, però el navegador no els admet
en this page uses frames, but your browser doesn't support them

<Localització > Fraseologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca assortidor de combustible, n m
es surtidor de combustible
fr distributeur d'essence
fr pompe à essence
fr poste d'essence
en petrol pump

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició

Aparell per a subministrar combustibles líquids als vaixells.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bàlsam del Perú, n m
es bálsamo del Perú
fr baume du Pérou
en balsam of Peru

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca balena amb bec del Perú, n f
es zifio del Perú, n m
fr baleine-à-bec du Pérou, n f
en pygmy beaked whale, n
de Zwergzweizahnwal, n m
nc Mesoplodon peruvianus

<Mamífers > Cetartiodàctils > Zífids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "perol" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició