Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pils" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster lanceolat, n m
- ca àster pilós, n m alt. sin.
- ca octubre, n m alt. sin.
- nc Aster pilosus Willd.
- nc Aster lanceolatus auct. catal. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster lanceolat, n m
- ca àster pilós, n m alt. sin.
- ca octubre, n m alt. sin.
- nc Aster pilosus Willd.
- nc Aster lanceolatus auct. catal. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca albellatge ample, n m alt. sin.
- ca albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca jaç, n m alt. sin.
- ca piló, n m alt. sin.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca alvelatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca erbelatge, n m var. ling.
- ca esbelatge, n m var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
- nc Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca albellatge ample, n m alt. sin.
- ca albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca jaç, n m alt. sin.
- ca piló, n m alt. sin.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca alvelatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca erbelatge, n m var. ling.
- ca esbelatge, n m var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
- nc Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia als olis de peix, n f
- en fish oils allergy, n
- cod 294968004
<Al·lergologia>
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anagen pilós, n m
- es Fase anágena del pelo, n f
- fr Phase anagène du poil, n f
- en Anagen, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Dermatologia>
Definició
Nota
- Els pèls en fase anàgena tenen les arrels fermament ancorades en el derma o en el teixit cel·lular subcutani. Les estructures piloses són formades per les mitosis continuades de les cèl·lules de cada matriu pilosa. El 85% dels cabells d'un cuir cabellut normal es troben en fase anagènica.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca andanada, n f
- es andanada, n f
- fr rangée de planches de liège entassées, n f
- en piles of harvested cork
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la salut > Farmacologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anticonceptiu postcoital, n m
- ca contraceptiu postcoital, n m
- ca pastilla de l'endemà, n f
- ca píndola de l'endemà, n f
- ca píndola postcoital, n f sin. compl.
- es anticonceptivo poscoital
- es anticonceptivo postcoital
- es píldora del día siguiente
- es píldora postcoital
- en after morning pill
- en morning after pill
- en postcoital contraceptive
<Ciències de la salut > Farmacologia>
Definició
Nota
- En les denominacions pastilla de l'endemà i píndola de l'endemà es dona a les formes pastilla i píndola el significat propi de la llengua general, ja que estrictament l'anticonceptiu postcoital té forma de comprimit i no de pastilla o píndola.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca arròs de Pals a la cassola
- es arroz de Pals a la cazuela
- fr riz de Pals à la casserole
- it riso di Pals in casseruola
- en rice from Pals casserole
- de Reistopf aus Pals
<Plats a la carta. Arrossos>
<Imatge personal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arrissador de pestanyes, n m
- es rizador de pestañas
- fr recourbe-cils
- en eyelash curler
- de Wimpernzange
<Imatge personal>