Cercaterm

Nota

• 1. La condició necessària de planarietat d'un graf assegura que el graf sigui vàlid per a definir l'estructura de fronteres d'un mosaic de polígons, la qual cosa obliga a resoldre tota intersecció de línies dividint-les i creant el node corresponent.
  
  2. El constrenyiment planari serveix de base dels procediments d'estructuració topològica implementats en els sistemes d'informació geogràfica.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

Nota

• 1. La condició necessària de planarietat d'un graf assegura que el graf sigui vàlid per a definir l'estructura de fronteres d'un mosaic de polígons, la qual cosa obliga a resoldre tota intersecció de línies dividint-les i creant el node corresponent.
  
  2. El constrenyiment planari serveix de base dels procediments d'estructuració topològica implementats en els sistemes d'informació geogràfica.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

Nota

• 1. La condició necessària de planarietat d'un graf assegura que el graf sigui vàlid per a definir l'estructura de fronteres d'un mosaic de polígons, la qual cosa obliga a resoldre tota intersecció de línies dividint-les i creant el node corresponent.
  
  2. El constrenyiment planari serveix de base dels procediments d'estructuració topològica implementats en els sistemes d'informació geogràfica.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

Nota

Nota

• 1. En un graf pla, no poden existir interseccions d'arcs a diferent nivell, sinó que tota intersecció dona lloc a un node en el mateix pla.
  
  2. En els sistemes d'informació geogràfica, s'utilitzen grafs plans per a modelitzar les fronteres entre polígons com una xarxa lineal, com també les mateixes xarxes d'elements lineals.
  
  3. En el cas de les xarxes d'elements lineals, l'ús de grafs plans suposa una limitació important, atès que en la majoria de xarxes reals, com ara carreteres o canonades, hi ha connexions a diferents nivells, sense intersecció, que, en cas d'utilitzar un graf pla, cal modelitzar mitjançant convencions addicionals, com ara prohibint els girs en els nodes intersecció virtuals.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

Nota

• 1. En un graf pla, no poden existir interseccions d'arcs a diferent nivell, sinó que tota intersecció dona lloc a un node en el mateix pla.
  
  2. En els sistemes d'informació geogràfica, s'utilitzen grafs plans per a modelitzar les fronteres entre polígons com una xarxa lineal, com també les mateixes xarxes d'elements lineals.
  
  3. En el cas de les xarxes d'elements lineals, l'ús de grafs plans suposa una limitació important, atès que en la majoria de xarxes reals, com ara carreteres o canonades, hi ha connexions a diferents nivells, sense intersecció, que, en cas d'utilitzar un graf pla, cal modelitzar mitjançant convencions addicionals, com ara prohibint els girs en els nodes intersecció virtuals.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

Nota

• 1. En un graf pla, no poden existir interseccions d'arcs a diferent nivell, sinó que tota intersecció dona lloc a un node en el mateix pla.
  
  2. En els sistemes d'informació geogràfica, s'utilitzen grafs plans per a modelitzar les fronteres entre polígons com una xarxa lineal, com també les mateixes xarxes d'elements lineals.
  
  3. En el cas de les xarxes d'elements lineals, l'ús de grafs plans suposa una limitació important, atès que en la majoria de xarxes reals, com ara carreteres o canonades, hi ha connexions a diferents nivells, sense intersecció, que, en cas d'utilitzar un graf pla, cal modelitzar mitjançant convencions addicionals, com ara prohibint els girs en els nodes intersecció virtuals.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8