Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "plantofada" dins totes les àrees temàtiques

acariosi platejada del presseguer acariosi platejada del presseguer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acariosi platejada del presseguer, n f
  • fr  acariose argentée
  • en  peach silver mite

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Acariosi deguda a l'eriòfid Aculus (Vasates) cornutus que ataca el presseguer i dona reflex platejat grisenc a les fulles.
aclarida de plançoneda aclarida de plançoneda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aclarida de plançoneda, n f
  • es  clareo, n f
  • fr  coupe, n f
  • fr  dépressage, n m
  • fr  éclaircie, n f
  • en  cleaning, n
  • en  thinning of a young pole wood, n

<Enginyeria forestal>

al·lotriofàgia al·lotriofàgia

<Gastroenterologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  al·lotriofàgia, n f
  • ca  panfàgia, n f sin. compl.
  • ca  pantofàgia, n f sin. compl.
  • ca  paròxia, n f sin. compl.
  • ca  pica, n f sin. compl.
  • ca  picacisme, n m sin. compl.

<Gastroenterologia>, <Salut mental>

Definició
Ingestió psicopatològica de matèries no comestibles (terra, substàncies fecals, etc) que hom troba en algunes demències orgàniques, esquizofrènies i oligofrènies molt profundes.

Nota

  • La denominació pica prové del llatí pica 'garsa'.
    La denominació paròxia es considera obsoleta.
blastòfaga blastòfaga

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  blastòfaga, n f
  • es  blastofaga
  • nc  Blastophaga sp.

<Zoologia > Insectes>

Definició
Gènere d'insectes de l'ordre dels himenòpters, de la família dels agaònids, els representants de l'espècie més remarcable de la qual habiten a les flors de la cabrafiguera i són els agents principals de la caprificació.
blastòfaga de la figuera blastòfaga de la figuera

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  blastòfaga de la figuera, n f
  • en  fig wasp

<Zoologia > Insectes>

botja blanca botja blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja peluda, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Quitèria, n f alt. sin.
  • ca  herba francesa, n f alt. sin.
  • ca  herba porguera, n f alt. sin.
  • ca  malcoratge, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge blanc, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge bord, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge tomentós, n m alt. sin.
  • ca  matapuça, n f alt. sin.
  • ca  melcoratge, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge blanc, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge borrós, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge tomentós, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de rata, n f alt. sin.
  • ca  platejada de camí, n f alt. sin.
  • ca  astepa, n f var. ling.
  • ca  bercolatge, n m var. ling.
  • ca  mercolage, n m var. ling.
  • ca  mercolatge, n m var. ling.
  • ca  mercoratge, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Mercurialis tomentosa L.

<Botànica > euforbiàcies>

campanera cabdellada campanera cabdellada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campanera cabdellada, n f
  • ca  campanera llanuda, n f sin. compl.
  • ca  campanella cabdellada, n f alt. sin.
  • ca  campanella lanuginosa, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de roca, n f alt. sin.
  • ca  corretjola llanosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  platejada de roca, n f alt. sin.
  • ca  campanella capdellada, n f var. ling.
  • nc  Convolvulus lanuginosus Desr.

<Botànica > convolvulàcies>

cantonada cantonada

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cantonada, n f
  • es  esquina
  • en  corner

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Punt característic d'una imatge on es produeix una variació significativa del nivell digital en dues direccions gairebé ortogonals, utilitzat en la correlació d'imatges i en la detecció d'objectes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cantonada, n f
  • es  esquina
  • fr  angle
  • en  corner

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Angle format per dues façanes o parets d'un mateix edifici o de dos edificis diferents en l'encreuament de dues vies.
cantonada cantonada

<09 Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cantonada, n f
  • es  esquina
  • fr  coin
  • en  corner

<Esport > 09 Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>

Definició
Cadascun dels quatre angles arrodonits d'una pista de joc, delimitats per les tanques laterals i les tanques de fons.