Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "poetar" dins totes les àrees temàtiques

fer el pont

<08 Esports de combat > 05 Lluita>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca fer el pont, v intr
es ponerse en puente
fr mettre en pont, se
fr ponter
en bridge, to

<Esport > 08 Esports de combat > 05 Lluita>

Definició

Adoptar el pont per evitar un tocat.

fer pujar el color

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fer pujar el color, v tr
es montar
es subir el color

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Afegir colorant per a donar més intensitat de color.

fer un apunt

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca fer un apunt, v intr
es postear
fr poster
it postare
en post, to

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Definició

Publicar un apunt en una xarxa social, un fòrum o un blog.

Nota

Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

fer un apunt

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

ca fer un apunt, v intr
es comentar, v tr
es postear, v tr
es publicar, v tr
fr publier, v tr
gl publicar, v tr
it postare, v tr
pt postar, v tr
pt publicar, v tr
ro comenta, a, v tr
ro posta, a, v tr
ro publica, a, v tr
en post, to, v tr

<Xarxes socials > Conceptes generals>

Definició

Publicar un apunt en una xarxa social, un fòrum o un blog.

Nota

Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

fer un apunt

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

ca fer un apunt, v intr
es postear, v tr
fr publier, v tr
en post, to, v tr

<Màrqueting digital > Eines i plataformes>

Definició

Publicar un apunt en un fòrum o en un blog.

Nota

Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

fer un apunt

<TIC > Àmbit: Economia i empresa>

ca fer un apunt, v intr
es postear, v tr
fr publier, v tr
en post, to, v tr

<Màrqueting digital > Eines i plataformes>

Definició

Publicar un apunt en un fòrum o en un blog.

Nota

Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

fetor

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fetor, n f
ca fetidesa, n f sin. compl.
es fetidez
es hedor
fr fétidité
fr puanteur
en fetor
la foetor

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.

Nota

La denominació fetor prové del llatí fetor.
MRM La denominació foetor s'usa en la forma llatina en algunes expressions com ara foetor ex ore 'halitosi' i foetor hepatius 'alè hepàtic'.

ful

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ful
ca fula sin. compl.
ca fulani sin. compl.
ca fulbe sin. compl.
ca fulfulde sin. compl.
ca futa-jalon sin. compl.
ca pël sin. compl.
ca peul sin. compl.
ca pulaar sin. compl.
cod fulfulde
cod pulaar
ar فول
cy Ful
cy Fula sin. compl.
cy Fulani sin. compl.
cy Fulbe sin. compl.
cy Fulfulde sin. compl.
cy Futa-jalon sin. compl.
cy Pël sin. compl.
cy Peul sin. compl.
cy Pulaar sin. compl.
de Ful
de Fula sin. compl.
de Fulani sin. compl.
de Fulbe sin. compl.
de Fulfulde sin. compl.
de Futa-Jalon sin. compl.
de Pël sin. compl.
de Peul sin. compl.
de Pulaar sin. compl.
en Fula
en Fulani sin. compl.
en Fulbe sin. compl.
en Fulfulde sin. compl.
en Futa-Jalon sin. compl.
en Pël sin. compl.
en Peul sin. compl.
en Pulaar sin. compl.
es fulaní
es fula sin. compl.
es fulani sin. compl.
es fulbe sin. compl.
es fulfulde sin. compl.
es futa-jalon sin. compl.
es pël sin. compl.
es peul sin. compl.
es pulaar sin. compl.
es pular sin. compl.
eu fulaniera
eu ful sin. compl.
eu fula sin. compl.
eu fulani sin. compl.
eu fulbe sin. compl.
eu fulfulde sin. compl.
eu futa-jalon sin. compl.
eu pël sin. compl.
eu peul sin. compl.
eu pulaar sin. compl.
fr peul
fr fouta djalon sin. compl.
fr fula sin. compl.
fr fulani sin. compl.
fr fulbe sin. compl.
fr fulfulde sin. compl.
fr pël sin. compl.
fr peulh sin. compl.
fr poular sin. compl.
fr pulaar sin. compl.
fr pular sin. compl.
gl fulbe
gl ful sin. compl.
gl fula sin. compl.
gl fulani sin. compl.
gl fulfulde sin. compl.
gl futa-jalon sin. compl.
gl pël sin. compl.
gl peul sin. compl.
gl pulaar sin. compl.
gn fulani
gn fula sin. compl.
gn fulani sin. compl.
gn fulfulde sin. compl.
gn fulve sin. compl.
gn futa-jalon sin. compl.
gn pël sin. compl.
gn peul sin. compl.
gn pulaar sin. compl.
it ful
it fula sin. compl.
it fulani sin. compl.
it fulbe sin. compl.
it fulfulde sin. compl.
it futa-jalon sin. compl.
it pël sin. compl.
it peul sin. compl.
it pulaar sin. compl.
ja フラニ語
ja フラ sin. compl.
ja プル sin. compl.
ja フルベ sin. compl.
ja プール sin. compl.
ja フルフベ sin. compl.
nl Ful
nl Fula sin. compl.
nl Fulani sin. compl.
nl Fulbe sin. compl.
nl Fulfulde sin. compl.
nl Futa-Jalon sin. compl.
nl Pël sin. compl.
nl Peul sin. compl.
nl Pulaar sin. compl.
pt ful
pt fula sin. compl.
pt fulani sin. compl.
pt fulbe sin. compl.
pt fulfulde sin. compl.
pt futa-jalon sin. compl.
pt pël sin. compl.
pt peul sin. compl.
pt pulaar sin. compl.
ru Фула
ru Фуль sin. compl.
ru Пёль sin. compl.
ru Пулар sin. compl.
ru Фулани sin. compl.
ru Фульбе sin. compl.
ru Тукулор sin. compl.
ru Фульфульде sin. compl.
ru Фута-джалон sin. compl.
zh 弗尔语
zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>

Definició

El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.

El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.

Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.

L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.

Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).

En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.

garbellar

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca garbellar, v tr
ca porgar, v tr
es cribar
fr cribler
en screen, to
en sieve, to
de durchsieben
de sieben

<Construcció>

huetar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca huetar
ca guetar sin. compl.
ar الهويطار
cy Huetar
cy Guetar sin. compl.
de Huetar
de Guetar sin. compl.
en Huetar
en Guetar sin. compl.
es huetar
es guetar sin. compl.
eu huetarera
eu guetarera sin. compl.
fr huetar
fr guetar sin. compl.
gn huetar
gn guetar sin. compl.
it huetar
it guetar sin. compl.
ja ウエタル語
ja グエタル語 sin. compl.
nl Huetar
nl Guetar sin. compl.
pt huetar
pt guetar sin. compl.
ru Уэтар
zh 乌埃塔语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa B > Voto>, <Amèrica > Costa Rica>

Definició

L'huetar era molt important com a llengua general del Valle Central de Costa Rica a l'època de l'arribada dels espanyols. Fins avançat el segle XVII els espanyols van utilitzar-lo per a la predicació religiosa amb altres grups indígenes, com els bribri o els cabécar. Es tracta de l'única llengua indígena de Costa Rica que ha deixat una quantitat important de mots en l'espanyol local, uns 180, a més de nombrosos topònims. Sembla que l'huetar era lingüísticament força pròxim al guatuso.

Degué extingir-se cap al final del segle XVII o començament del XVIII, a causa de la colonització intensa que es va produir al seu territori. Malauradament no s'ha conservat cap gramàtica, vocabulari o material sobre l'huetar, tot i que ens consta que durant el segle XVI se'n van elaborar alguns. Tot el que en tenim són antropònims, topònims, fitònims i zoònims.

Actualment el grup ètnic huetar està assentat a les reserves de Quitirrisí i Zapatón, als pobles de Zapatón, Bajo Rey, Cerritos, Cerro Nene i Concepción.

S'ha proposat classificar l'huetar, a partir de les poques dades de què es disposa, dins la branca B de la família txibtxa, juntament amb el guatuso. Aquesta llengua presenta també alguns trets compartits amb llengües de la família A, probablement a causa del contacte amb grups veïns, com els cabécar i els bribri.