Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "polir" dins totes les àrees temàtiques

aurora polar aurora polar

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  aurora polar, n f
  • ca  aurora, n f sin. compl.
  • es  aurora
  • es  aurora polar
  • fr  aurore
  • fr  aurore polaire
  • en  polar aurora

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Meteor elèctric>

Definició
Meteor elèctric que es manifesta visualment en forma de raigs, arcs, bandes, cortines o corona, que es produeix quan el camp magnètic terrestre capta les partícules provinents de les tempestats magnètiques que tenen lloc al Sol, i que apareix a l'atmosfera lliure, principalment a les latituds altes.
aurora polar aurora polar

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  aurora polar, n f
  • ca  aurora, n f sin. compl.
  • es  aurora
  • es  aurora polar
  • fr  aurore
  • fr  aurore polaire
  • en  polar aurora

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Meteor elèctric>

Definició
Meteor elèctric que es manifesta visualment en forma de raigs, arcs, bandes, cortines o corona, que es produeix quan el camp magnètic terrestre capta les partícules provinents de les tempestats magnètiques que tenen lloc al Sol, i que apareix a l'atmosfera lliure, principalment a les latituds altes.
bacallà polar bacallà polar

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bacallà polar, n m
  • es  bacalao polar
  • es  saida
  • fr  morue polair
  • fr  saïde
  • it  merluzzo artico
  • en  Arctic cod
  • en  polar cod
  • de  Polardorsch
  • nc  Boreogadus saida

<Zoologia > Peixos>

balena franca àrtica balena franca àrtica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balena franca àrtica, n f
  • ca  balena, n f sin. compl.
  • ca  balena de Groenlàndia, n f sin. compl.
  • ca  balena polar, n f sin. compl.
  • nc  Balaena mysticetus
  • auct  Linnaeus 1758
  • cod  BMY
  • es  ballena de cabeza arqueada
  • fr  baleine du Groenland
  • en  bowhead whale

<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>

balena franca àrtica balena franca àrtica

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balena franca àrtica, n f
  • ca  balena, n f sin. compl.
  • ca  balena de Groenlàndia, n f sin. compl.
  • ca  balena polar, n f sin. compl.
  • nc  Balaena mysticetus
  • auct  Linnaeus 1758
  • cod  BMY
  • es  ballena de cabeza arqueada
  • fr  baleine du Groenland
  • en  bowhead whale

<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>

brunyiment brunyiment

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Joieria i bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  brunyiment, n m
  • es  bruñido
  • fr  bruni
  • fr  poli
  • en  burnish
  • en  polish

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

Nota

  • Resultat de l'operació de brunyir.
bufalaga marina bufalaga marina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga marina bufalaga marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

cantell polit cantell polit

<Indústria del vidre>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cantell polit, n m
  • es  canto pulido
  • fr  joint poli
  • en  polished edge

<Indústria > Indústria del vidre>

cercle polar cercle polar

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  cercle polar, n m
  • es  círculo polar
  • fr  cercle polaire
  • en  polar circle

<Geografia física > La Terra>

Definició
Cadascun dels dos paral·lels situats a 23º 28' del pol Nord (cercle polar àrtic) i del pol Sud (cercle polar antàrtic) i a una latitud de 66º 32' nord i sud.