Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "polsera" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Tipus de talls de carn i de peix

<Alimentació. Gastronomia>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Tipus de talls de carn i de peix
ca epigrama (EXEMPLE), n m
ca filet (EXEMPLE), n m
ca grenadí (EXEMPLE), n m
ca medalló (EXEMPLE), n f
ca palpís (EXEMPLE), n m
ca polpeta (EXEMPLE), n f
ca rodanxa (EXEMPLE), n f
ca suprema (EXEMPLE), n f
ca rodella (EXEMPLE), n f sin. compl.

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició

Un tall de carn, de peix, de formatge o d'un altre aliment és un tros separat amb un ganivet d'una peça sencera o d'un tros més gros d'aquell mateix aliment
. L'equivalent castellà és un trozo; el francès, une tranche, i l'anglès, a slice.

Segons la manera com s'ha fet o segons l'aliment d'on procedeix podem distingir diversos tipus de talls de carn i de peix. Per exemple:

(a) Un filet és un tall prim de carn o de peix sense os o espina o bé, de manera més específica, un tall d'una part del llom de bou o de vedella que no té ossos ni tendons.
. Per al sentit general, l'equivalent castellà és un filete; el francès, un filet, i l'anglès, a filet (amb la variant ortogràfica fillet). Per al sentit de llom de bou o de vedella, els equivalents castellans són un filete o un solomillo; el francès, un filet, i els anglesos, a filet (amb la variant ortogràfica fillet), a fillet steak o a tenderloin.

Dintre els filets, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. L'epigrama, que és un filet de la carn més delicada d'un xai o de carn d'aviram.
L'equivalent castellà és un epigrama; el francès, un épigramme, i l'anglès, an epigramme.
. El palpís, que és una escalopa del crostó o del cap de mort de vedella o també un filet de cuixa d'anyell.
. La polpeta, que és un filet de carn o de peix enrotllat i farcit.
Els equivalents castellans són una popieta o una pulpeta; els francesos, une paupiette o une roulade, i els anglesos, a bird, a paupiette o a roulade.
.
(b) Una suprema és un tall de la part central d'un peix gros, tallada gruixuda i sense espina.
. L'equivalent castellà és una suprema.

(c) Una rodanxa, o també una rodella, és un tall transversal d'una peça allargada i més o menys rodona, com ara un lluç.
. L'equivalent castellà és una rodaja, els francesos, une rondelle o une rouelle, i l'anglès, a round steak.

Dintre les rodanxes, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. El medalló, que és una rodanxa de carn de forma rodona o ovalada i de 100 a 110 grams de pes.
L'equivalent castellà és un medallón; els francesos, un médaillon o une noisette, i els anglesos, a medaillon, a medallion o a noisette.

(d) Un grenadí és una escalopa estreta i gruixuda entatxonada de bastonets menuts de cansalada grassa i fresca, generalment reservada per a dies assenyalats.
. L'equivalent castellà és una granadina; el francès, un grenadin, i l'anglès, a grenadin.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de tall, filet, epigrama, palpís, polpeta, suprema, rodanxa, medalló i grenadí al Cercaterm, i també el document de criteri original, Talls, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/talls).

Acanthophoenix rubra

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca Acanthophoenix rubra
es palmera roja
fr palmiste rouge
en barbel palm
nc Acanthophoenix rubra

<Botànica>

Nota

Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.

aiguamoll

<Geografia > Geografia física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca aiguamoll, n m
ca aiguamoix, n m sin. compl.
ca mollera, n f sin. compl.
es almarjal
es ciénaga
es marjal
fr marais
fr marécage
en marsh
en swamp

<Geografia física > Hidrologia>

Definició

Àrea en què predominen els sòls inundats d'una manera més o menys permanent.

aiguamoll

<Ciències de la Terra>

ca aiguamoll, n m
ca aiguamoix, n m sin. compl.
ca mollera, n f sin. compl.
es almarjal
es ciénaga
es marjal
fr marais
fr marécage
en marsh
en swamp

<Geografia física > Hidrologia>

Definició

Àrea en què predominen els sòls inundats d'una manera més o menys permanent.

altimira

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

altimira

<Botànica>

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

arç blanc

<Ciències de la vida>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

arç blanc

<Botànica>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

Arecastrum romanzoffianum

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Arecastrum romanzoffianum
es palmera pindó
fr cocotier du comte Romanzow
en queen palm
nc Arecastrum romanzoffianum
nc Syagrus romanzoffianum

<Botànica>

Nota

Per a aquest terme no hi ha proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.

ballester

<Botànica>

ca ballester, n m
ca cirialera, n f alt. sin.
ca cirialera comuna, n f alt. sin.
ca cirialera vera, n f alt. sin.
ca grossa, n f alt. sin.
ca herba de salobre, n f alt. sin.
ca herba escorpinera, n f alt. sin.
ca herba salada, n f alt. sin.
ca mamelluts, n m pl alt. sin.
ca pollet, n m alt. sin.
ca salat, n m alt. sin.
ca salicorn, n m alt. sin.
ca salicorn dur, n m alt. sin.
ca salicòrnia, n f alt. sin.
ca salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
ca salsona revelluda, n f alt. sin.
ca solsera, n f alt. sin.
ca sosa, n f alt. sin.
ca sosa alacranera, n f alt. sin.
ca sosa dura, n f alt. sin.
ca sosa grossa, n f alt. sin.
ca salicor, n m var. ling.
ca salicor dur, n m var. ling.
ca sosa grosa, n f var. ling.
nc Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
nc Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
nc Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
nc Salicornia arabica L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."